2. Què és el més important en la preparació física d´un equip de hockey? La seva base, és a dir, construir des de sota fins a dalt. Quan parlo de base em refereixo al treball en la capacitat aeròbica dels jugadors.
3. Quin pes té la preparació física en la pràctica del hockey? Bé, ha anat variant. Actualment al Primer equip es fan tres sessions d´entrenament a la setmana més el partit del diumenge. A més, la preparació física varia en funció de l´època de competició: a l´inici de la temporada podríem parlar d´un 60% del treball estrictament físic i d´un 40% del tècnic. Durant la temporada de competició, però, els termes s´inverteixen i el treball físic es focalitza en la tonificació dels jugadors, posant l´accent en el treball de la velocitat i de l´agilitat.
4. Què és allò més impactant que has vist en un camp de hockey? El que em va impactar més va ser quan Pere Jufresa, un jugador de la casa, va rebre una pilotada al cap de la qual afortunadament es va poder recuperar després de romandre tres dies a l´hospital. Vaig veure una acció semblant a Seül, quan un jugador alemany també en va rebre una però amb pitjor sort, ja que ell va haver d´abandonar la pràctica del hockey.
5. Se´t queixen molt els jugadors a l´hora de preparar-se físicament? Els del Primer equip no, són com professionals, tot i que a vegades intenten regatejar una mica. Quan he entrenat amb dones, però, la cosa canvia perquè mai no els ve de gust de fer l´entrenament físic.
6. Has practicat algun esport de manera seriosa? Sí, l´atletisme. La meva prova era la de 800 metres llisos. Hi ha, a més, quelcom curiós en això: el meu club d´atletisme, el Centre Gimnàstic Barcelonès, té els mateixos colors que els de l´Egara i, fins i tot, un gerent de l´entitat va arribar a jugar de porter de hockey al nostre Club.
7. D´on ve això de "el mago"? Ve de la meva etapa a la selecció nacional de hockey, on vaig treballar amb en Santi Cortès. En aquella etapa hi havia alguns jugadors molt ràpids a la selecció -com ara en Jordi Oliva-, però n´hi havia un, en César Figar, que no tenia la velocitat com a característica més destacable. Durant una concentració a Pappendal (Holanda) per a preparar un campionat intercontinental, en Figar va fer millor temps que Oliva en una prova de velocitat llarga i es va atribuir aquest fet a la meva mà. D´ençà llavors molts em coneixen com "el mago".
8. Què és allò que llegeixes primer quan "El Drac" cau a les teves mans? Jo tinc la costum de començar a llegir totes les coses pel final, i "El Drac" no és una excepció. Tot i així, i després d´una repassada general, em fixo molt en les entrevistes, sobretot les que donen a conèixer persones amb les quals no tinc relació.
9. Quan arribi l´euro, quant costarà una paperina de crispetes? Buff, suposo que entre un i dos euros (rient).

L´entrevista s´ha fet via telefònica. I he enxampat al Diego a la rampa del garatge de casa seva (eren quarts de dotze de la nit). Tot i l´atracament, el Diego s´ha mostrat de bon humor -com sempre- i disposat al que calgui per al Club Egara -també com sempre-. Gràcies "mago".

Pere Ejarque