Va néixer a Barcelona l´any 1972. Des de sempre ha tingut una estreta vinculació amb el Club, que només s´ha trencat per motius professionals. És llicenciat en Dret per la U.A.B., col.legiat a Barcelona, i diplomat en Ajuda Humanitària per Deusto. Actualment treballa per A.C.N.U.R., el Comissionat de Nacions Unides per als refugiats, i ha desenvolupat la seva feina a Albània i a Kosovo -país on es troba actualment-. Ha fet unes mini-vacances entre nosaltres i hem aprofitat per sotmetre´l al decàleg. Llegiu com se´n surt:

1. La vida és un tribunal? Penso que sí, perquè cada dia ens anem jutjant. A la vida, a més, no hi ha només un judici final sinó que el dia a dia constitueix un judici constant.
2. Quina ha estat la teva tasca primer a Albània i ara a Kosovo? A Albània la meva feina girava entorn la repatriació de refugiats albanesos i, posteriorment, la protecció dels refugiats que s´havien quedat a la regió així com el seu reagrupament familiar en altres països. A Kosovo, on treballo actualment, estem realitzant tasques de coordinació de l´ajuda humanitària en etapa d´emergència. Des d´A.C.N.U.R. intentem socórrer als desplaçats interns i a les minories ètniques.
3. Creus que és possible una solució a mig termini de la situació a Kosovo? A mig termini no. L´única solució possible és la tolerància i la reconstrucció de la confiança mútua entre els diferents col.lectius per tal que sigui possible la convivència. No obstant, això requerirà molt temps i més suport de la comunitat internacional, que ha de optar per una posició més forta.
4. Quin primer impacte et va causar l´arribada a la zona? Quan vaig arribar a Mitrovica (Kosovo) vaig notar molt odi entre la població i una situació de tensió molt alta. Les posicions extremes i radicals tenen el poder i, per tant, el conflicte no s´ha acabat encara i l´actuació de l´O.T.A.N. no ha ajudat per a que s´acabi. L´O.T.A.N. va desencadenar la guerra oberta entre serbis i kosovars i, indirectament, l´èxode dels refugiats
5. Has seguit l´actualitat del Club? Sí per la meva mare per mitjà d´e-mails i mitjançat "El Drac" electrònic que es pot consultar a la pàgina web del Club. Amb tots aquests contactes he comprovat que la distància que separa els dos móns és molt gran però que, tot i això, els kosovars haurien de prendre exemple d´Espanya i començar a creure que una guerra civil es pot superar.
6. Quines tasques has desenvolupat al Club al llarg de la teva vida? Bé, jo al Club he fet gairebé de tot. He estat jugador molts anys, he fet de monitor, d´àrbitre, i he viscut molt intensament les Copes d´Europa del nostre primer equip masculí de hockey.
7. Tens algun projecte quan acabi la teva estada a Kosovo? Sí, al mes de juny vull anar a Guatemala amb M.I.N.O.G.U.A., la Missió de Nacions Unides per a Guatemala. La nostra tasca serà la de verificar els acords de pau així com el treball amb desplaçats interns, retornats i la defensa dels Drets Humans.
8. Posa´m una preferència per a cada una d´aquestes coses: una beguda, un cantant i una pel.lícula de cinema. Beguda, cognac albanès. Cantant, Chavela Vargas. I de pel.lícules te´n diré tres: Martin H, Todo sobre mi madre i Before the rain.
9. 183. Què t´evoca aquest número? És molt alt, no? A més, supera de llarg la velocitat permesa per la gent que conduïm per l´esquerra.
10. Quin sentit té per tu aquest vers de Màrius Sampere: "ara mateix no sé on sóc". Penso que a vegades pots estar més perdut a casa teva o allà on t´has nascut que no pas donant voltes pel món. El Pepe, després de contestar el decàleg, ens diu que espera que al Club ens ho continuem passant tan bé com fins ara. Desitja també molt d´èxit per al hockey femení, que el primer equip masculí ens segueixi fent disfrutar, que els nens i nenes de l´Escola s´ho passin molt bé i que, finalment, el Club tingui molta vida. Elogia també la col.laboració del Club amb la Fundació Vicenç Ferrer ja que afirma que és admirable que des d´aquí ens recordem d´altra gent que no estan tan bé com nosaltres. Pepe Herreros i Sala, un soci compromès i mirall per a molts nosaltres.

Pere Ejarque