El Campionat de Catalunya de divisió d'honor masculina torna a les nostres vitrines després de que el dia 19 de març superèssim l'Atlètic en la final del torneig degà del hockey estatal per dos gols a un. Per arribar a aquest partit ens faltava disputar el partit davant el Barça al que es va superar per 5 a 1 a la muntanya màgica, la qual cosa ens feia quedar en segona posició de la lligueta prèvia i enfrontar-nos en semifinals al tercer classificat, el Polo, que fins aleshores havia estat l'únic rival que ens havia superat. El partit es va disputar el dia 18 i el resultat va ser el mateix però amb signe contrari. Els vam superar per 4 gols a 2 cosa que ens donava l'opció per reeditar el títol aconseguit la temporada anterior. A més, després d'un sorteig a la Federació Catalana, la final d'aquest es disputaria a les nostres instal.lacions del Pla del Bon Aire.

Així doncs, s'arriba a una nova final i es reedita el clàssic derbi entre ratllats i groc-i-negres. El partit no va ser molt brillant, però no hi van faltar les dosis d'emoció, rivalitat i tensió habituals. En la primera meitat, ens avancem després que Ramon Alegre transformés un penal-corner combinat. Minuts més tard, l'Atlètic aconseguia l'empat en transformar un clar penal-strocke. Ja en la segona meitat, el domini egarista i les ganes de guanyar es fan més paleses i en un rebot de penal-corner, Víctor Pujol va sentenciar la final amb el definitiu segon gol. Després, repartiment de copes i medalles tant en categoria masculina com en femenina amb la consegüent alegria pels components de l'equip i de la nombrosa representació d'aficionats que omplien la graderia. Voldria desde aquí agraïr a tots els jugadors, tant de primera divisió com els juvenils que han anat reforçant la primera plantilla durant el campionat. Gràcies a Quico Cortés, Jordi Carrera, Jordi Clapés, Edu Arbós, Pau Quemada, Ricki Barnils, Xavi Salvatella, Ramon Talamás i Ignasi Petanàs. Els restants integrants del primer equip són: Àlex Aurell, Josep Ejarque, Micki Herreros, Jordi Amat, Víctor Pujol, Siso Ventalló, Ramon Alegre i Ricki Dinarès.

Sense descans es reanuda la competició de lliga nacional, amb els jugadors internacionals novament entre nosaltres després d'aconseguir brillantment el passaport cap els Jocs de Sydney assolint, a més, la primera posició al torneig preolímpic disputat a la ciutat japonesa d'Osaka. Sense temps per ni tant sols adaptar-se a l'horari europeu, es juga el partit davant el Polo a Barcelona. Decepció i derrota per un gol a zero. Tot i jugar força malament i tenir un dia molt espès, el Polo tampoc fa res de l'altre món per superar-nos. Tiren una vegada a porta i ens marquen. Nosaltres, tot i disposar de bones ocasions no tenim el dia i, o bé atura el porter barceloní, o bé no encertem a tirar entre els tres pals. S'acaba d'aquesta manera una ratxa de dos anys i mig sense perdre un sol partit. Amb tot, el derbi del diumenge següent amb l'Atlètic és decisiu per a nosaltres ja que una derrota o un empat ens allunyen definitivament del títol de lliga. Arriba el diumenge 2 d'abril amb l'esperat partit. La graderia és plena a vessar. Molt de públic, música, banderes, cares pintades, botzines... el millor ambient per viure dins d'un camp de hockey. Aquesta vegada, l'equip sí respon a les espectatives i supera els groc-i-negres per 3 a 1, sense donar-los cap mena d'opció. La gran pressió defensiva exercida en tot el camp i les ganes de demostrar que el partit davant el Polo només va ser una ensopegada van ser suficients per doblegar un Atlètic que en tot moment es va veure impotent per superar el nostre joc. A més, l'afició també va jugar un paper molt important en el desenvolupament del partit ja que no va deixar d'animar-nos i cridar durant tot el matx. Ara només resten tres jornades; la doble amb l'enfrontament amb el Complutense i l'Orense i la darrera amb el viatge a Santander. Cinc punts ens separen de la renovació del títol de lliga per tercera temporada consecutiva.

Josep Ejarque Guillamat

Són els nous campions de Catalunya. Són el nostre futur. Recentment s'han adjudicat el títol. Ho van fer de manera aclaparadora. Matemàticament, es van proclamar campions el 26 de març, en un Egara-Atlètic i quan quedaven encara tres jornades pel final del campionat. Els entrenadors, Pere Amat i Siso Ventalló, estan molt satisfets per aquest gran rendiment de l´equip. En les 18 jornades disputades fins el tancament de nostre butlletí, compten els partits, 18, per victòries i han superat de llarg el centenar de gols.Cal dir que aquest any també s'han proclamat campions de catalunya de sala i han aconseguit el subcampionat d'Espanya de Sala.

Queda encara feina a fer. Tenen al davant el repte del Campionat d'Espanya d'herba. Enhorabona i esperem que en el pròxim butlletí també els poguem també celebrar aquest títol.

Siso Ventalló

L'Egara 1935 va finalitzar el campionat de Catalunya amb dues derrotes, contra el primer equip de l'Egara i el Vallès, i amb una victòria davant el C.D. Terrassa. D'aquests tres partits, sense cap mena de dubte, el més positiu va ser la recuperació de l'actitud exhibida durant el primer tram de temporada. L'objectiu era assolir un nivell òptim de joc abans del primer partit de lliga i creiem que, malgrat fer-ho una mica tard, ho hem aconseguit.

El primer rival en la tornada a la Lliga de Divisió d'Honor era el Complutense. Aquest partit, marcat pel precedent de l'anada a Madrid on rebérem set gols, era la primera opció per començar a assegurar la permanència del nostre equip dins la màxima competició del hockey espanyol. Malgrat tenir clar que els madrilenys tenen una de les esquadres més potents -amb dos internacionals a les seves files-no volíem que els punts volessin del Pla del Bonaire fàcilment. La primera part del partit va estar marcada pel domini aclaparador dels deixebles del David Sazatornil que aconseguiren dos gols. La segona part fou una altra història. Després de desaprofitar nombroses ocasions de gol, els de Madrid van igualar el marcador amb dues jugades d'estratègia que van executar a la perfecció. Les ocasions errades i els dos gols foren un cop moral massa gran pel nostre equip que va baixar els braços i permeté al contrari fer dos gols més, complentant un resultat final de 2 a 4.
El següent partit ens duia de nou a la carretera. Concretament a la meravellosa Donosti/San Sebastián, coneguda també com "La Bella Easo". Malgrat ser l'Atético San Sebastián un rival igual o més perillós que els madrilenys, tothom recordava el partit al nostre camp on vam ser capaços d'aconseguir la victòria. De tota manera l'inici del partit feia preveure que les coses no ens anirien bé enfront els bascos. En el primer minut vam encaixar el primer gol que denotava manca de concentració. Pocs minuts després vam perdre el nostre central, el Jordi Freixa, que va rebre un esgarrifós cop. Sortosament la cosa no va ser més greu que dos punts al cap del nostre "Frenxs". Les desgracies no acaben aquí. Després d'empatar amb una meravellosa punxada de l'Òscar Davi, els de San Sebastián van fer el segon en la següent jugada gràcies a un altre error nostre. Durant la segona part, no vam ser capaços d'igualar el marcador i a les acaballes, els locals aconseguiren el tercer gol que sentenciava al partit.
El canvi d'imatge del '35 no s'ha traduït en punts, un punts que els nostres rivals per la permanència si estant aconseguint. No obstant aquests dos resultats adversos no ens faran ni molt menys llençar la tovallola. Encara queden tres partits i de segur que donarem molta guerra.

Toni Broto

Osaka i Sidney, dos destins molt llunyans, però esperem que igual d'exitosos per la selecció espanyola absoluta de hockey. El primer, al Japó, va acabar amb un gran triomf dels jugadors de Toni Forrellat. Buscaven la classificació, el passaport olímpic i l'excel.lent trajectòria en la competició els va dur fins el triomf final en el preolímpic d'Osaka. Ara, com a internacionals el seu repte és buscar la medalla a Sidney, en els pròxims Jocs Olímpics, els del 2000.
Com ja sabeu 8 van ser els representants del Club Egara. Pol Amat, Santi Amat, Ramon Sala, Jan Dinarès, Ramon Jufresa, Edi Tubau, Jordi Quintana i Miquel Codina. Tots ells van participar del triomf i també van poder conèixer la ciutat juntament amb la resta dels companys de selecció. En destaquen l'èxit organitzatiu. Tot va funcionar a la perfecció tret del fred i del poc ambient que hi havia a les grades. I això es fa estrany quan es tracta d'una ciutat de 8 milions d'habitants! Una de les activitats socials va ser precisament anar en una de les escoles de la ciutat a promocionar la pràctica del hockey. Des del butlletí, del Drac, us donem l'enhorabona per aquest títol i pels que han d'arribar!

Rosa M. Junyent

A la fase final, celebrada a la nostra entitat els dies 31 de març, 1 i 2 d'abril, el primer partit el vam jugar contra el Club de Campo. Resultat: 2 a 2. L'altra partit fou contra la Universidad de Sevilla, que es guanyà per 2 a 1. El darrer partit, contra la Real Sociedad el perderem per 2 a 0. En resum, vam quedar subcampiones. En tots aquest partits s'ha demostrat que si juguem sense nervis ni pressions, tot surt molt bé, però hem fet en general un bon paper i ens ha donat la suficient moral per reemprendre de nou la lliga de Divisió d'Honor.

Lídia Arbós

Aquesta temporada, dos han estats els equips ratllats que han representat l´Egara a la Primera Divisió masculina de hockey: l´E.H.C. i l´Egara.
L´E.H.C. afrontava la temporada amb bastants canvis. El primer era a la banqueta amb la incorporació de Pepe Arbós com a entrenador, en la que continuava, a més, Toni Sala com a segon i Ismael Garcia com a preparador físic. La plantilla, també amb algunes incorporacions respecte l´any anterior, quedava configurada amb els jugadors següents:

Iñigo Fages i Ivan Trullàs (porters), Nacho Sala, Josep Rovira, Jordi Gorina, Oriol Carreras, Josep Brugueras, Pere Ejarque, Toni Sala, Sergi Navarro, Nacho Manent, Xavi Pagès, Pere Amat, Frank Amat, Àlex Amat, Adrià Farré, Enric Rusiñol, Rafa Ruiz i Lluís Vancells (que va marxar al Nadal per motius acadèmics) Com es pot comprovar, un equip temible per a una Primera Divisió més igualada que mai.

Pel que fa a l´Egara el seu entrenador ha estat en Tete Francino i el preparador físic Ismael Garcia. Els jugadors han estat Carlos Anglada, Koldo Corbera, Miquel Crespi, Ivan Graells, David Llanas (que no ha disputat tota la temporada), Queco Martínez, Àlvaro Novo, Ignasi Petanàs, Ramon Talamàs, Santi Vila, Xavi Vila, Aleix Villatoro i Raül Villegas. També tenien fitxa en aquest equip jugadors habituals de l´Egara D.H. com Ramon Alegre, Àlex Aurell i Quim Carrera (que no ha arribat a disputar cap partit amb l´equip). A més, diversos jugadors de l´equip juvenil han format part de l´equip en molts partits degut a la mancança de jugadors amb que s´ha trobat l´equip en diverses jornades al llarg de la temporada.
L´E.H.C. va finalitzar la temporada en segona posició i amb un total de 29 punts, aconseguint dotze victòries i cinc empats. Amb aquesta posició s´assegurava el passi a la fase prèvia del Campionat d´Espanya, que es disputaria a les nostres instal.lacions, i completava una temporada magnífica. Després d´aquesta campanya, la renovació d´Arbós com a màxim responsable de la plantilla és un clam que ressona arreu del Club.
Per la seva banda, l´Egara quedava en vuitena posició amb un total de 22 punts, aconseguits després de set victòries i vuit empats. Francino, que ha hagut de fer mal.labarismes per confeccionar les aliniacions en molts partits, s´ha guanyat també la continuïtat per la temporada que ve.

La fase prèvia del Campionat d´Espanya de l´E.H.C.

Tal com ja s´ha comentat anteriorment, l´E.H.C., i gràcies al segon lloc aconseguit al grup catalano-aragonès, accedia a la fase prèvia del Campionat d´Espanya de Primera Divisió. Aquesta fase va disputar-se a les instal.lacions del Pla del Bon Aire els dies 31 de març, 1 i 2 d´abril. Els de Pepe Arbós s´havien d´enfrontar a tres conjunts desconeguts: el Parayas santanderí, l´Amistad madrileny i el València. La fase es disputava en forma de lligueta i els dos primers de la mateixa aconseguien el passaport per a la fase final.
El primer partit enfrontà l´E.H.C. i el Parayas. El partit fou estrany -com tants de l´E.H.C.- i, segons alguns espectadors, molt dolent. Tot i aquests ingredients, en els quals els ratllats saben moure´s tan bé, la victòria fou pels santanderins per dos a zero. La fase començava amb mal peu i les Canàries començaven a veue´s una mica més lluny.
El segon matx dels ratllats fou contra l´Amistad i contra un àrbitre murcià (el porter Iñigo Fages li dóna molts records i també les gràcies). Els de Madrid, un equip jove i tàcticament disciplinat, van anar davant al marcador durant molts minuts, però a l´últim instant del partit i gràcies a un penal-córner inexistent assenyalat per Estany -sí, una vegada ens va afavorir!- Toni Sala aconseguia l´empat definitiu. Quedava només el diumenge i la classificació ja no depenia tan sols de l´E.H.C. Algú parlava encara de Canarias?
Després de l´Egara-Atlètic, E.H.C. i València jugaren un partit sense interès. I escric sense interès perquè el partit entre Parayas i Amistad havia acabat en empat i, per tant, ja no hi havia opció de classificar-se. No obstant això, el matx va disputar-se i acabà amb la victòria de l´E.H.C. per dos a un, amb gols d´Àlex Amat i Nacho Manent. Les Canàries havien d´esperar i el pressupost del Club respirava tranquil.
Per acabar, vull donar les gràcies en nom de l´equip als pacients seguidors que ens han acompanyat durant la temporada. Tot i ser pocs, sempre s´agraeix la seva presència. Ells ja saben qui són, i nosaltres també. Gràcies de veritat!

Pere Ejarque

Els pares de la nostra jugadora holandesa de Divisió d'Honor Noemí Veermer, han estat entre nosaltres durant tota una setmana. S'allotjaren en una casa de Matadepera, i, al vespre, assistien als entrenaments de l'equip. El dimecres dia 8 de març, vam fer un sopar-sorpresa les jugadores amb els pares de la Noemí. Al final se'ls hi regalà una foto de l'equip signada per totes nosaltres i l'equip tècnic.

Elena Amat

Sota aquest nom es presenten els premis més divertits de l'escola. Amb l'excusa d'atorgar uns premis basats en criteris totalment humorístics, es celebren per segon any consecutiu al nostre club tres berenars-sopars de les diferents categories de l'escola de hockey. El primer d'ells, corresponent a la categoria d'alevins, va tenir lloc dissabte dia 25 de març a la tarda a les instal.lacions del Club i el de benjamins i pre-benjamins tingué lloc dissabte dia 1 d'abril. Finalment pels més grans, és a dir, cadets i infantils tant masculí com femení està previst el dia 8 d'abril.
La mecànica és molt senzilla. Cada equip presenta dos nominats en les categories de jugador i de supporter, tasca de la que se n'encarrega l'entrenador de cada equip. D'aquests candidats surten els premiats que ho són degut als mèrits o desmèrits contrets durant la temporada. El més destacable és que tots els equips tenen premi. No cal guanyar ni ser el millor en el camp de hockey per aspirar a ser un dels premiats. Només cal caure en gràcia o en desgràcia del respectiu entrenador.
Tot això queda envoltat per una atmosfera de bon humor que només és capaç de proporcionar un virtuós de la ironia com és el Pere Ejarque, mitjà de la nissaga Ejarque i puntal del seu equip, l'E.H.C. de Primera Divisió. En conclusió, una estona agradable tant pels pares que poden conèixer els altres pares tant pels nens que es retroben fora de l'ambient habitual amb llurs companys. L'objectiu és que per a tothom els Premis Fora de Joc siguin una cita ineludible cada any.

Toni Broto