El passat cap de setmana dels dies 1 i 2 d'abril, el nostre Club feia realment goig de veure tan ple de gent, socis i visitants, gràcies a la gran quantitat d'activitats que s'hi van desenvolupar:
-Fase prèvia del Campionat d'Espanya de 1ª Divisió masculina de hockey.
-Finals de la Copa Federació femenina de hockey.
-Semifinal del Campionat de Catalunya de Tenis + 55 i el gran derbi local de hockey CLUB EGARA-ATLÈTIC TERRASSA H.C.
Precissament amb motiu de la gran expectació que habia despertat aquest derbi, les autoritats polítiques i esportives del nostre país, no van voler deixar passar l'oportunitat d'estar entre nosaltres, i per això el nostre Secretari, en Santi Rusiñol, amb la seva habitual eficàcia, va ubicar els pressents a la llotja del camp principal de hockey del Club.

D'entre les autoritats assistents va destacar la presència del nou Conseller de Cultura i Esports de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Vilajoana,i de l'Alcalde de l'Excm. Ajuntament de Terrassa, Sr. Manuel Royes. També van assistir el Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pere Sust, el President de la Federació Internacional de Hockey Sr. Juan Angel Calzado, el Vice-President de la Federació Europea de Hockey, Sr. Leandre Negre, el President de la Federació Catalana de Hockey Sr. Jordi Alcover, l'adjunt a Presidència de la Real Federación Española de Hockey,

Enguany, a l'edició de Millor Esportista 1999, va recaure l'esmentat títol a Xavi Hernàndez (futbolista), Laura Roca (nedadora) i el Centre Excursionista (millor club). A l'apartat de hockey, el trofeu va concedir-se al jugador de la casa Pol Amat i en tenis també a la nostra jugadora Desiré Rosset. L'acte d'entrega es va fer el divendres dia 24 al Restaurant Imperial de la nostra ciutat. Des de "El Drac" volem felicitar als nostres dos jugadors dels quals tots sabem la seva vàlua. Enhorabona Pol i Desiré. Aquest premi nó és cap punt final, és un incentiu més per a seguir endavant i aconseguir nous èxits.

Salvador Vives i Jorba

Tot i que la cosa sembla que vagi millorant -per això fem aquest apartat a cada butlletí-, encara hi ha qui fent cas omís de les ratlles del terra i de la crida que fem constantment, aparca malament el seu vehicle. Ho dèiem en una altra ocasió: voldriem que algun dia no tinguéssim cap foto ni matrícula per publicar. Aquell dia estarem molt contents. Aquests són alguns dels vehicles agafats "in fraganti":

B 2630 OT - B 8792 VL - B 4668 VT - B 9052 TZ

Servei de captures

Ja hem arribat al segon any! La idea inicial continúa vigent, amb més ànims que mai. Són ja vint-i-tres números que, mes rera mes, intenten donar a conèixer totes les activitats del nostre Club, tant les realitzades com les que es faran, sempre amb la màxima imparcialitat, intentant no deixar-nos res al tinter i, per això, volem donar les gràcies a tots aquells que hi col.laboren donant-nos informacions, fotografies, resultats,... I és en aquest punt on volem demanar de nou més participació de tothom. L'equip de redacció desconeix moltes vegades activitats, anècdotes, tornejos, classificacions,... i cal que ens informeu,

sinó podem córrer el risc de deixar-nos coses importants i no voldriem pas que se'ns pogués acusar de mancances o d'oferir informacions incompletes.
També us demanem que feu servir més l'apartat de "La bústia de El Drac", doncs és una bona oportunitat per a donar a conèixer les vostres opinions, queixes, felicitacions,... En resum, volem que "El Drac" el sentiu vostre, que l'espereu cada més, que l'estimeu.
Comencem el tercer any amb més empenta que mai i amb la intenció de millorar-nos a cada número, i això depèn de tots.

Equip de redacció

El 31 de març va tenir lloc a la sala d'Actes del Club una molt interessant conferència sobre la Fundació Vicenç Ferrer, aquest català universal que des de fa trenta anys està fent una labor extraordinària a la zona d'Anantapur, a l'Índia. Va introduir l'acte el consoci Jordi Comellas fent costat a Juli Puigantell, membres terrassencs d'aquesta Fundació. Es donà pas a Joan Aragó que va oferir una visió global de l'obra de Ferrer. Es passà una pel.lícula que donà una idea resumida de la Fundació, de la zona de treball, del què s'ha fet i els projectes empresos.
Les paraules de Joan Aragó van ser interessantíssimes, seguides molt atentament pel nombrós públic assistent. Parlà de la necessitat d'ajuda per part de tothom, del pensament de Ferrer envers les necessitats de la zona i de la visió humanística i de Déu que té. En resum, una molt bona conferència que alhora serveix per desvetllar moltes conciències adormides pel tarannà del món actual. Pensem-hi. Tots podem fer molt. Si volem.

Salvador Vives i Jorba

Mireu, com us ho diré; a mi, el Carnestoltes mai m'ha fet ni fu ni fa. Particularment crec que hi ha molta gent que necessita un cop l'any treure's l'etiqueta que porta sempre al damunt i mostrar-se lliberat, fent el què normalment no pot fer mai, sense por al ridícul. Tot és permès en aquesta diada. Però en el fons hi ha una certa tristor i un preguntar-se: per què no puc fer sempre el què vull? I vet aquí que el Carnestoltes del nostre Club em va tombar (darrerament, a mida que em vaig fent gran, es veu que em tomben moltes coses). Vaig veure tota aquella canalla petita, disfressada, il.lusionada, plena d'alegria i joia, amb una frescor digne d'admirar. Amb quin goig lluïen les disfresses! I a la cara, el somriure, aquest somriure innat, innocent. Per un moment em va fer sentir un cert paral.lelisme amb la diada de Reis. I em pregunto: "per què ens fem grans?, per què?" I la festa va ser tot un esclat d'alegria, de balls, d'admirar-se l'un a l'altra i de quina vestimenta més divertida es duïa.

La desfilada, els jocs, la xocolatada,... tot rodó. I per postres, la Clara, l'ànima de la tarda, la que va conduïr meravellosament tot el xou. Com t'ho hem d'agraïr, Clara, el què fas per nosaltres? La Clara i els seus col.laboradors van fer lluïr la festa més que mai.
L'any que ve no fallaré. Em trobareu al Club, i vosaltres, també heu de ser-hi: us garanteixo que passareu una tarda inoblidable i recordareu que cal que siguem tots un xic infants.

Salvador Vives i Jorba

Divendres, 26 de maig del 2.000, a dos quarts de deu de la nit.

Sra. Marta Ferrusola, esposa del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol i Soley

La Secció de Socials organitza una nova edició dels clàssics sopars amb convidat. Enguany amb la primera dama de Catalunya, la Sra. Marta Ferrusola, amb la que tindrem l'oportunitat de compartir una agradable vetllada tot sopant, i posteriorment podrem participar en un distret col.loqui en el que tindrem ocasió de conèixer en profunditat les vivències i experiències del convidat i els aspectes de la seva personalitat. Per assistir-hi, dirigir-se a la secretaria del Club.

Rafa Mundet
Vocal de Socials

La Secció de Socials del Club, s'ha proposat posar al dia i actualitzar el Llibre d'Honor del Club, en el qual queda registrada la firma d'importants personatges que per diversos motius han passat pel Club al llarg de la seva història: visites protocolàries, sopars amb convidat, assistència a esdeveniments esportius, etc. En les nombroses pàgines d'aquest Llibre, història viva del Club, la gran majoria estan complertes, en les quals a més de la firma del personatge, hi ha alguna fotografia que il.lustra de forma molt més àmplia el mateix moment de la seva visita.
Lamentablement, en algun cas no es va obtenir cap imatge que permeti ara tenir cap record fotogràfic d'alguna visita concreta, i per tant, volem demanar la col.laboració dels socis, per si algú disposa de qualsevol imatge o fotografia del dia que els personatges que esmentem a continuació van visitar el nostre Club, ens les fes arribar per poder fer-ne una còpia, que possibilités la seva inserció en el nostre Llibre d'Honor. Les fotografies que ens manquen són:
17.04.1982 JUAN JOSE CASTILLO
28.11.1986 MARY SANTPERE
27.02.1987 CARLES FERRER SALAT
21.04.1989 ANTONIO DIAZ MIGUEL
03.11.1989 JORDI TARRÉS
Agraïrem molt la vostra col.laboració, i en el cas de que disposeu d'alguna fotografia , preguem us poseu en contacte amb la Secretaria del Club, ja que us la passariem a recollir, i una vegada fetes unes còpies, us les retornarem tot seguit.

Rafa Mundet
Vocal de Socials

La Generalitat de Catalunya ha publicat al Diari Oficial unes disposicions addicionals a la Llei 8/1988 vigent en matèria esportiva al nostre païs:

Disposició addicional nº 9: "Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l'activitat física i de l'esport s'ha d'acreditar mitjançant una llicència esportiva, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d'incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l'activitat, i l'assistència sanitària, sempre que l'esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d'una altra assegurança."

Disposició addicional nº 24: "Les Entitats, centres, establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l'organització d'activitats físiques o d'esbarjo i d'aventura, on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d'ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim d'un titulat o titulada d'esport, en els termes que s'estableixin per reglament. Així mateix han de subscriure un contracte d'assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal.lacions o de l'activitat esportiva. Les Entitats, els establiments o les empreses a que fa referència l'apartat anterior, han d'exigir que els usuaris de llurs instal.lacions o serveis disposin d'una llicència esportiva, en els termes establerts en la disposició addicional nº 9."

Aquesta important modificació de la Llei de l'Esport català, es ben evident que tindrà una àmplia repercusió en el funcionament de l'esport en general al nostre païs, i en els Clubs com el nostre en particular, doncs determina que els Clubs son els responsables directes d'exigir i controlar que tota la pràctica esportiva estigui coberta segons la normativa aprobada.

La Junta Directiva esta estudiant les implicacions que tindrà la seva aplicació al nostre Club, en les seves diferents vessants esportives de competició, lleure i en els diversos esports que s'hi practiquen.

Joan Gabarró
Gerent

Des de la seva inauguració, ja fa més d'un any i mig, el nou vestidor masculí ha funcionat amb dos tipus d'armari:
-L'armari fixe, que a canvi d'un lloguer anual possibilita tenir sempre el nostre equipament esportiu disponible al recinte del Club.
-L'armari-moneder, vàlid per una sola ocasió, el qual previ dipòsit d'una moneda recuperable, permet guardar-hi el nostre equipament i la roba de carrer durant la pràctica esportiva, essent necessari deixar-lo lliure al finalitzar.
L'objectiu d'aquests armaris-moneders de que fessin la funció de guarda-robes permetent no haber de tenir la roba a la vista, i garantint-ne així la seva seguretat, s'ha complert sobradament.
Va ser voluntat de la Junta del Club el facilitar al màxim el funcionament i la funcionalitat d'aquests armaris, mantenint la clau al mateix pany, i essent tan sols necessari dipositar una moneda de 100 ptes., per retirar la clau, la qual al tornar-la a insertar, permetia recuperar la moneda.
No obstant, durant tot aquest temps s'ha produït un mal ús d'aquests armaris, que ha donat com a consequència unes constants reparacions de panys,i unes substitucions contínues de claus dels armaris situats a la part baixa, motivades per la rotura, en moltes ocasions intencionades, de la clau a l'interior del pany. Aquest fet provoca uns costos innecessaris pel Club, a part de tenir sempre un nombre d'armaris no disponibles pel seu ús. Per tant, a partir d' aquest mes d'abril, tan sols hi haurà la clau als panys situats a la part alta de l'armari, i els panys situats a la part baixa del mateix romandran tancats una vegada reparats.
En el moment que els armaris de la part alta estiguin ocupats, per fer ús dels armaris de la part baixa serà necessari demanar la clau a consergeria. El conserge procedirà a l'entrega de la clau contra l'entrega del carnet d'identitat, o en el seu defecte del carnet de soci, retornant-los a la devolució de la clau, essent responsable el soci al qui se li hagi lliurat, dels possibles danys efectuats a l'armari.
Lamentem molt les molèsties que aquesta mesura pugui ocasionar, mesura que s'ha hagut d'adoptar en contra de la voluntat inicial de la Junta, però que sense dubte anirà en benefici de tots els associats.

Joan Gabarró
Gerent

Quan es va acabar la 1ª edició del Campionat de Dominó de l'Egara, els participants ja preguntaven quan se celebrarà la pròxima. Les dotze parelles participants s'ho van passar d'allò més bé. Els guanyadors van ser:
1rs. Santiago Russinyol i Quico Cortès
2ns. Ramón Sala i Jesús Galilea
3rs. Manuel Rodíguez i Pepita Alzina
Tan bon punt estigui a punt la II edició, us ho farem saber.

Tomàs Herreros

Tot ve de l'any mil nou-cents... i l'Egara jugava un trascendental partit contra el Polo, a Barcelona. El nostre equip tan sols necessitava empatar per quedar campió de lliga. En aquella època era difícil saber al moment el resultat de qualsevol partit, doncs no és com ara, que per mitjà dels telèfons mòbils es pot seguir minut a minut el desenvolupament de qualsevol partit. Doncs bé, la gent de l'Egara estaven neguitosos per saber el resultat. En aquells moments aparegué al Club una persona -que no era de l'Egara però sí d'un altra equip de la ciutat- que tot rient i amb certa mofa va dir que l'Egara estava perdent per 1 a 0. Al veure la cara de sorpresa i tristesa de tots, doncs es perdia la lliga, va afegir: "Bé, m'han dit, eh?". A la barra del bar precisament hi habia una persona -que ja és morta- i que era molt de la broma, que va sentir-se al.ludit, doncs un fill seu estava jugant aquell partit, i amb la cigarreta als dits, tot prenent-se un vermut li engaltà de cop: "M'han dit que se't foten la dona. Ep! m'han dit, eh?". L'Egara aquell dia va guanyar i va ser campió de lliga.
Així doncs, aquest famós "m'han dit..." s'aplica ara a moltes altres coses, però l'inici és el que us he explicat. I això m'ha passat altres vegades, per exemple ara fa poc, quan em van nomenar "Terrassenc de l'Any". En Càrdenas, de Ràdio Terrassa, em va dir: "Llongueras, què en pensa del partit Atlètic-Egara, que s'està jugant ara i el seu equip perd per 3 a 2?". I jo li vaig contestar: "Home, l'Atlètic té un gran equip i pot guanyar, però, quan falta per acabar?". I en Càrdenas respongué: "Uns vint minuts". Li vaig respondre: "Doncs quan acabi el partit ja en parlarem". L'Egara va guanyar per 3 a 4.

Francesc Llongueras