|
Poques coses han fet tant furor darrerament com els telèfons mòbils.
Si en un principi tots ho vèiem com una cosa estranya, adreçat principalment
a una certa gent, ara ja ho trobem normal. És impossible no veure
en un curt recorregut algú que faci ús d'aquest aparell. Persones
de tot nivell i edat el fan servir, i darrerament els joves s'hi
han apuntat de ple. No cal donar-hi més voltes: en molt poc temps,
els telèfons mòbils es convertiran en una cosa tan normal com el
qui porta un rellotge.
Hem cregut interessant aquest mes tenir l'opinió de diverses persones,
cada una d'elles des d'un angle diferent: un distribuïdor, una professora
i tres usuàries. Les seves respostes són aquestes:
|
|
Núria Serra
Professora
El curs passat solament tenien mòbil els més grans. Més d'un cop
en sonava algun a la classe i, naturalment, li haviem de cridar
l'atenció. Però aques curs, i sobretot després del Nadal, la presència
dels mòbils al col.legi ha estat molt gran. Jo diria que ha sigut
el regal principal d'aquests reis, sobretot a partir dels 10 anys.
D'una classe de 30 nens, de 10 a 14 anys, 25 en ténen. El primer
dia de classe després de les festes els hi va fer il.lusió portar-lo.
A la classe ara no els veus però sí a l'autocar. S'envien missatges,
doncs resulta més econòmic que les trucades. Principalment es pregunten
si han fet els deures i a on quedem després del "cole". Per sort
la majoria dels nens porten el mòbil amb tarja de pre-pagament.
En aquest cas qui més hi guanyen són les empreses de telefonia però
els pares estan més tranquils, doncs els nens controlen més el seu
ús.
És bo? Doncs mira, ni bo ni dolent. És un consumisme com un altra.
|
Fernando Bolde
Broto
Propietari de "Primera Veu", distribuïdor d'Airtel.
He de reconèixer que aquestes darreres festes de Nadal s'han
venut molts mòbils. Hi ha cases que en ténen quatre o cinc. La meva
filla, que té onze anys, ja en porta i li van regalar per fer-lo
servir en casos concrets, així estem més tranquils.
En un principi algunes persones el compraven perque vèien que algun
company el tenia. Ara ja no és així.
El col.lectiu de persones que menys el té és la gent gran, doncs
diuen que és complicar fer-lo servir.
Nosaltres tenim també un mercat molt important: les empreses, on
els hi montem tota la base de mòbils.
A Airtel, que és el primer operador global al nostre país, amb la
tecnologia digital més avançada i moderna d'Europa, ens ocupem d'oferir
un servei post-venda permanent i del manteniment dels productes
que comercialitzem, solucionant qualsevol tipus de problemes.
Espanya s'ha convertit actualment en el país de major creixement
de telefonia mòbil d'Europa. Cal dir que ja ara, hi ha més gent
donada d'alta en telefonia mòbil que fixa. El número d'abonats l'any
2000 serà de 19 milions (50% de penetració). El 2001, de 23 milions
(63% de penetració) i el 2002, 27 milions (70% de penetració).
|
|
Anna Comerma,
Sònia Sànchez i Marta Bacardit
Jugadores de l'equip juvenil de hockey
Tenim el mòbil per una urgència, per enviar missatges,... Dues de
nosaltres el tenim amb tarja i ens fem càrrec del seu cost. Una
el té amb quota però si es passa, els seus pares li retiren. Al
"cole" podem portar-lo però no fer-lo sonar doncs els profes ens
el prendrien. Un dia a la classe en va sonar un i li van agafar,
però li van tornar.
El que més està de moda és enviar-nos missatges. A la classe la
gran majoria en té i serveix per "lligar", per quedar,... Alguns
pares no deixen portar el mòbil al seu fill, però si no el tens
telefones molt més des de casa, i més estona.
|
