| Delegats d'equip |
|
Perque tot funcioni tal com cal, és necessari la col.laboració de
moltes persones. Un equip no funciona solament pels jugadors i l'equip
tècnic. Hi ha una sèrie de gent anònima, amb una tasca molt important,
que fan que tot rutlli i es pugui dur a bon terme l'objectiu que
té qualsevol equip. Aquests són, per exemple, els delegats.
Volem saber quina és la motivació que els ha conduït ser-ne.
Aquí teniu les seves respostes.
|
 |
 |
|
Antoni Torrents
(Aleví grup C, Egara 6x6)
M'agrada molt ser delegat. Alhora col.laboro en una feina prou important
per al Club. A més, el meu fill que juga en aquest equip, el tinc
controlat.
|
Carlos Ruiz
(Egara, Divisió d'Honor)
Cal dir que en Pere Arch, l'entrenador, m'ho va demanar. Però
vull remarcar que després de jugar onze anys a Divisió d'Honor,
desconectar del tot és difícil i no es pot trencar de cop i volta
una trajectòria de molts anys.
|
 |
 |
|
Carme Gómez
(EHC aleví 7x7)
Sóc delegada perque m'ho van demanar, però m'ho passo molt
bé i no ho faig gens a disgust. A més hi tinc una filla a l'equip.
|
Teresa Pomier
(Egara cadet)
Crec que s'ha de col.laborar amb el Club i aquesta és una manera
de fer-ho. També perque hi tinc un fill i és una manera d'ajudar-lo.
Potser al principi ho fas un xic per obligació però al final acaba
agradant.
|
 |
 |
|
Josep Armengol
(EHC aleví, grup B)
Hem de ser clars: algú altra ho ha de fer. Haig de reconèixer, però,
que m'ho passo molt bé. A més, tinc vocació de taxista.
|
Pol Oliveres
(Equip femení, Divisió d'Honor)
M'agrada. Haig de fer tot de feines per a un millor funcionament
de l'equip (sóc un "mandao"). I a més, és la manera de que no em
treguin de la banqueta.
|
|
|
Com veieu, als delegats no
els cal reconeixements públics ni premis. En ténen prou amb
el què fan. Des de "El
Drac" els hi donem la nostra felicitació.
Itziar Herreros i Elena Amat
|
|
Josep Lluís Sànchez
(Juvenil femení)
Crec que és una tasca molt maca. Et dóna maldecaps però també satisfaccions.
Omple molt i quan les coses funcionen bé, et sents en certa manera
"realitzat". Jo vaig començar més o menys com tothom: les meves
filles són jugadores i han arribat a formar uns bons grups d'amigues.
Les segueixes i et trobes al mig. Els campionats, les sortides i
les esperances de moltes noies que veuen el seu futur al primer
equip femení de la casa, fan que et sentis il.lusionat i t'encoratge.
A més, el hockey és un esport molt formatiu tant en l'aspecte físic
com humà I fa goig veure que has pogut contribuir en aquesta il.lusió
col.lectiva d'una joventut sana, esportista i alegre: aquest futur
pot ser seu.
|