Va néixer a Terrassa el sis de setembre de mil nou-cents vint-i-cinc. Actualment, dels set dies de la setmana cinc els passa a muntanya i dos a ciutat. És, doncs, un extraordinari amant dels cims a banda d´un apassionat per la tertúlia. La seva tasca professional havia girat entorn del tèxtil. No té televisor i li agrada llegir, escriure, el jazz i la clàssica. A més a més, és un dels seguidors més fidels del nostre primer equip de hockey. Descobrim-lo per mitjà del decàleg:
1. La vida és un teler? Sí perquè a cada passada es fa tela. I quan arribes al final de la tela es veu l´aplegador -la vida s´acaba-.
2. Quan comença la seva relació amb el Club? Fa deu anys i per mitjà del hockey. Anteriorment, no havia vist mai un partit de hockey ja que sempre he estat un gran aficionat a la muntanya. L´Egara, a més, m´ha permès el redescobriment de velles amistats.

3. Quins aspectes destaca del nostre primer equip de hockey? El joc en conjunt. M´agrada comprovar que no hi ha diferències dins l´equip entre els internacionals, els que no ho són i els més joves. Si hagués de col.locar adjectius als jugadors de l´Egara assenyalaria la seva senzillesa i el seu humanisme.
4. Quines diferències veu entre els esports en equip i els individuals? L´esport en equip és molt més complexe i, per tant, més ric ja que s´hi juga pensant en els altres. Per contra, l´esport individual potencia la persona per ella mateixa.
5. Contraposi muntanya amb asfalt. La vida en contacte amb la natura ajuda a trobar-se i a viure amb un mateix sense enfarfegaments. Tanmateix, la vida urbana és bonica pels amics i pels companys, tot i que comporta grans dosis de neguit. Jo procuro defugir el consumisme de la vida urbana.
6. Per què el jazz és la música que més li crida l´atenció? Perquè comporta creativitat, sensibilitat i llibertat. El jazz de Nova Orleans sempre ha estat un clam de llibertat.
7. Què fou el primer que pensà en veure un partit de hockey? Com ja he dit vaig veure el primer partit fa deu anys. En fer-ho vaig pensar que aquell joc havia de tenir un sentit. De principi em preocupava d´entendre les normes -cosa que em van desaconsellar els entesos- i, per tant, el desconeixement em permeté entrar en la bellesa del joc.
8. Vostè ha escrit. Sobre què? Bé, abans que res m´agradaria dir que sóc un gran lector, sobretot de diaris. I sí, he escrit, principalment sobre muntanya i sobre idees. I en ambdós casos sempre m´he decantat per la prosa.
9. Què és per a vostè una persona rica? Aquella que viu la vida en consciència, plenament. Penso que viure de manera rica consisteix en trobar el goig i el sentit en tots els aspectes de la vida real i, sobretot, de l´art en la vessant creativa. Jo sempre dic que cal sentir amb els cinc sentits.
10. Diu el poeta: "tanca els ulls i vola". Hi està d´acord? I tant! Aquest vers significa succionar la infinitat de meravella que la vida ofereix, que la creació ofereix.

Després de fer tard a la primera cita amb en Salvador, finalment vaig realitzar l´entrevista. En Prat, gran aficionat a la tertúlia, és un conversador infatigable. Per a mi ha estat extraordinàriament difícil sintetitzar en aquestes poques ratlles tot allò d´interessant que vaig descobrir durant el cara a cara. Espero que la brevetat de l´escrit no faci perdre cap detall de la interessant persona a qui un servidor ha tingut el gaudi d´entrevistar.