Arribem a la súperaturada de la Lliga 99-2000 amb les coses com les havíem deixat en el número de "El Drac" anterior. L'Egara primer, i a un sol puntet, l'Atlètic.
El començament de la segona volta ens va tornar a deparar un derbi casolà amb el 35 que va ser força avorrit i sense cap més història que la dels gols que s'hi van aconseguir, un total de nou.
El cap de setmana següent, ens visita el Vallès i el derrotem per un contundent vuit a dos. El partit va ser força igualat a la primera meitat, on els groc i negres van aconseguir empatar el partit, però a la segona meitat l'Egara va mostrar la seva millor cara i efectivitat arrollant al seu rival.
El partit següent, jugat un dimarts aprofitant el pont de la Constitució, es juga al camp de les Pedritxes davant un Terrassa que ens va complicar molt les coses. A la primera meitat domini infructuós de l'Egara que tot i així marxa al descans amb un gol d'avantatge. A la represa però, el Terrassa capgira el marcador en poc més de deu minuts i aleshores, la impaciència i els nervis que s'apoderen de tothom. Un gol fantasma serveix d'empat i un strocke just el desfà donant-nos dos punts que són molt importants. Al final de partit polèmica retirada arbitral amb moltes protestes dels de casa.
Seguint amb la frenètica marxa de partits, nou encontre diumenge amb el Barça, el cuer de la classificació que presenta un equip amb moltes baixes. El resultat, tot i ser de sis a zero, es queda curt, ja que els barcelonins ni tant sols van arribar a creuar la ratlla de 22 en tres o quatre ocasions. A destacar l'actuació del seu porter francés i la poca punteria egarenca a l'D.
El 18 i 19 desplaçament al País Basc per enfrontar-nos al Jolaseta dissabte i San Sebastián diumenge.
En el primer encontre, domini egarista que no es concreta en gols. És un dels nostres principals problemes en aquesta primera part de temporada. El partit només es complica una mica quan ens marquen un gol a poc de començar la segona meitat i la gent d'allà marca d'aprop els àrbitres. Quan logrem fer el definitiu tres a un, la cosa torna a anar per caires més normals.
El diumenge, dia típicament norteny. Aigua i fred a dojo. El partit, és dels més disputats dels últims temps, bonic i emocionant. Se'ns avancen al marcador, forcem l'empat. A la segona meitat dominem el partit, però en un contraatac a cinc minuts del final ens fan el segon. Tothom es pensava el pitjor, però només centrar, després d'una falta a punta d'àrea, marquem l'empat definitiu, que s'hagués pogut desfer en l'últim suspir de partit en una jugada que la nostra davantera no va saber resoldre amb encert. Un empat que sap a glòria entre cometes.
Ara, a esperar fins al vint-i-sis de març, quan es torna a reiniciar la lliga. Abans però, es juga un Campionat de Catalunya sense els internacionals i també sense el Quim Carrera que se'n va a estudiar a terres escoceses. Així doncs haurem de tibar de l'equip de primera divisió i dels juvenils, això ja ho decidiran els tècnics, que per això cobren...
Bon any i bon hockey per a tothom.

Per concloure la primera volta només ens quedava jugar el partit ajornat contra el F.C. Barcelona.Era un partit vital per les nostres aspiracions per anar cap a amunt en la classificació i allunyar-nos del Barça.Va ser un match estany: jugar dijous de nit,el mal estat del camp.Després d'una falta sacada ràpidament per l'Òscar Davi ,Toni Broto va desviar la pilota aconseguint el que seria el gol de la victòria del '35.
Ara sí la primera volta havia finalitzat i les expectatives de principi de temporada s'havien cobert.Estàvem en una posició privilegiada en la classificació per afrontar els darrers partits que venien abans del "parón" de l´hivern.
Per començar la segona volta, un partit que no era de la nostra lliga, el derby del bonaire.Després d'una bona primera part en que només vam encaixar dos gols a la fi de la mateixa,l'Egara va prémer l'accelerador en la segona part.Edu Quemada en un penalty-corner i Toni Broto van aconseguir els dos gols del nostre equip per acompletar un resultat final de set a dos.


El Derby enceta la segona volta Foto: Xavi Rubio

Següent partit.Rival: Santiago Apóstol.Era evident que ens volíem treure l'espina del partit jugat a Ourense on no havíem merescut la derrota.Fou un partit molt vibrant i molt igualat.Malgrat els gols aconseguits pel Xavi Moliné i el Pere Jufresa (dos) l'encert dels gallegs en el penalty-corner va fer que s'arribés als instants finals amb empat a tres.Després d'un penalty-corner provocat pel Santi Torras es produí una tangana que acabà amb l'expulsió del propi Santi i del Pere Jufresa i de dos visitants.Una vegada més, els d'Ourense demostraren la manera que tenen d'entendre el hockey, com més maranya millor.Malgrat tot, l'única recompensa que van tenir va ser rebre un gol en aquella jugada per part del Joel Piqué que els envià cap a casa amb una derrota que fa mal.Resultat final: quatre a tres.
El següent partit va ser un dimecres festiu a Bilbao.Després de dominar el partit en la primera part,una mala actuació dels àrbitres juntament amb la baixada del nivell per part del '35 va propiciar que el Jolaseta s'endugués el partit per quatre a dos.Els gols de l'equip egarenc van ser aconseguits pel Jaume Quintana i el Xavi Moliné.

L'equip de Divisió d'Honor masculí del nostre Club va ser distingit el passat dilluns dia 13 de desembre com el millor equip català de l'any, en el marc d'una festa celebrada a l'hotel Hilton de Barcelona i organitzada conjuntament per l'Unió de Federacions Esportives Catalanes, la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i el diari Sport.

El nostre guardó va ser lliurat pel Sr. José Sanclemente, del grupo Zeta, al capità de l'equip, Víctor Pujol, i al president del Club, Francesc Salvatella, immediatament després de les entregues dels millors esportistes a títol individual, que van ser per Àlex Crivillé i Cristina Feo.

L'acte va ser presidit per la Senyora Marta Ferrusola, esposa del Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, i pel nou conseller de Cultura, Sr. Jordi Vilajoana, i va comptar amb l'assistència d'importants i nombroses personalitats del món social i esportiu del nostre país.

Foto: Ricard Domènec (Diari de Terrassa)

Tots aquests fets no ens poden passar desapercebuts als socis del nostre Club. Ben al contrari, ens tenen que servir per elevar molt la nostra autoestima, per valorar més tot el que tenim a casa, i per tenir l'orgull que representa el fet de poder dir: Sóc de l'Egara !.

Per fi guanyem. Després d´una dolorosa derrota contra l´Atlètic, l´equip es va motivar i va descarregar la ràbia contra un Club de Campo refiat. Les vam aconseguir guanyar per 1 a 0. Durant el partit vam patir molt perquè vam fer el gol als primers minuts i vam haver d´aguantar el resultat tot el partit, però ho vam aconseguir.

Després de la nostra primera victòria ens vam refiar, fet que ens va perjudicar al camp de l´Universidad de Sevilla. A les terres del genial Garcia Lorca vam perdre per cinc a un amb un joc desastrós que més val no comentar. El positiu d´això fou que vam saber reaccionar, i en el partit següent contra el Júnior -on ens ho jugàvem pràcticament tot- vam guanyar per 3 a 1. El partit, amb grans dosis d´emoció, va arribar a la mitja part amb un gol favorable a les de Sant Cugat. A la represa l´escenari va canviar. Al primer minut l´empat, i poc més tard el 2 a 1. Finalment, arribà la sentència amb el tercer gol de les ratllades. Amb aquesta victòria aconseguírem d´abandonar l´últim lloc de la classificació, així com col.locar-nos a pocs punts dels conjunts que ens precedien a la taula. El darrer partit de l´any fou contra la Real Sociedad, un dels equips punters de la Divisió d´Honor. Vam saber aguantar la pressió, i al final tan sols vàrem perdre per 0 a 4. Esperem no abandonar aquesta categoria on ens ho passem tan bé.

L´equip juvenil del nostre Club ha disputat darrerament els Campionats de Catalunya i Espanya en la modalitat de hockey sala, assolint de manera brillant un títol i un sub-campionat respectivament.
El Campionat de Catalunya va disputar-se entre finals de novembre i principis de desembre passats. El nostre equip va compartir grup amb el Barça, el Vallès, el Pedralbes i el Terrassa, i després dels quatre partits va aconseguir la primera posició del mateix. A les semi-finals el rival fou el Polo, amb victòria final per 6 gols a 5.
Arribava, doncs, la gran final. L´equip a batre fou un Atlètic que donà guerra fins a l´últim moment, tot i que no va poder superar als ratllats que s´imposaren de forma clara per 5 gols a 3. El Campionat de Catalunya juvenil de Sala venia al Pla del Bon Aire.

Durant els dies 27, 28 i 29 va disputar-se el Campionat d´Espanya al pavelló multifuncional de Matadepera. L´Egara fou inclòs al grup dels Benalmádena (Màlaga), Màlaga 91 i Club de Campo. Cap d´aquests equips pogué fer res davant els ratllats que aconseguiren alçar-se amb la primera posició del grup.
A les semi-finals els esperava un potent Complutense. El partit fou intens però els deixebles de Ventalló i Amat venceren finalment per 5 gols a 3. A la final esperava, novament, l´Atlètic.
El matx fou arrauxat, un partit jugat de poder a poder. Tot i anar sempre darrera al marcador, els ratllats no donaren fàcilment el braç a tòrcer. No obstant això, el resultat final no fou favorable als interessos dels nostres i l´Atlètic guanyà per 6 gols a 5.

Els jugadors ratllats que han realitzar aquest esplèndid paper en ambdós campionats han estat els següents: Quico Cortès (porter), Ivan Trullàs (porter), Jordi Carrera, Jordi Clapès, Carles Giró, Xavi Salvatella, Eduard Arbós, Pau Quemada, Pol Quintana, Ricky Bernils, David Alegre i Marc Salvatella. El cos tècnic ha estat integrat per Siso Ventalló i Pere Amat (entrenadors), Joan Quintana (delegat) i Xavi Belles (preparador físic).

En qualsevol cas, les declaracions en exclusiva de Ventalló per a "El Drac" suposen una esperança i alhora un repte. L´entrenador ratllat afirma que "l´important és que enguany s´ha arribat a la final. L´any vinent, el 90% de l´equip es queda, amb la qual cosa hi ha moltes possibilitats de guanyar el títol estatal."

Els de "El Drac" serem allà per explicar-vos-ho.

Diu la dita que "segundas partes nunca fueron buenas".Tanmateix, "El Drac" ha donat llum verda a un nou projecte del "Si això és una escola..." que torna amb forces renovades i amb menys criteri que mai, per tal d'apropar-vos una mica més als diferents equips de l'escola de hockey del Club Egara.
Parlarem dels més grans,els cadets.Concretament serà l'E.H.C. cadet masculí qui ens visiti aquest mes.Aquest equip, entrenat pel duet fantàstic (Quim Carrera, Òscar Davi) i amb la Maria Lluïsa Llop com a delegada, està format pels següents jugadors:
Edgar Aneas Moreno, Jordi Argemí Tomas , Santi Argemí Tomas , Joan Ballbè González, Immanol Barrigón Higon ,Franc Codina Pi , Dani Dinarès Peremateu , Alex Dinarès Prat, Ferran Martínez Alonso , Marc Mas Moix, Albert Moix Llop, Albert Navazo del Valle , Jan Pagès Carreras, Xavi Rocabert Perez-Porro , Joan Ruiz Folch , Carles Sala Soler i Miquel Tubau Cortès.
Un gèlid divendres de Desembre vam anar a presenciar "in situ" l'entrenament de l'esquadra blanquiblava que preparava el seu "derby" contra l'Egara Cadet.El nostre equip de redacció va parlar amb ells sobre diferents temes i aquests en foren els resultats.

Entrenadors
És evident que amb el curriculum d'aquests dos personatges (per definir-los d'alguna manera) les opinions podien deparar certes sorpreses, com així va ser.Sobre el Quim destaquen que té dues cares.Una la seriosa i l'altra més bromista "és molt de la conya però sap quan ha de ser seriós".La nostra opinió personal és que també té dues cares però més aviat faríem la diferència entre la diürna i la nocturna o noctàmbula.Respecte l'Òscar diuen que "és més passota" i que imposa respecte amb la seva "Alpha"(una caçadora) de com diuen ells "xulo pelao".Precisament amb el terme xulo definirien tots dos entrenadors. La pregunta és: Qui és més xulo?

Delegada
De la delegada, la Maria Lluïsa,tots els jugadors en parlen bé doncs és molt constant en la seva feina "sempre amb la seva llibreta i el cronòmetre" (tremola Van Gaal).Només li reclamen que recompensi l'equip amb xocolatines,begudes,etc.
Vam contrastar les opinions amb l'staff tècnic de l'equip del Bonaire.Primer de tot la Maria Lluïsa va respondre de manera contundent als seus jugadors, "els premis se'ls han de guanyar al camp".També ens va destacar "la gran unitat i harmonia de l'equip independentment dels resultats".

Finalment els entrenadors van definir una mica els diferents tipus de jugadors amb una paraula: Receptiu,inconstant, fidel,indiferent ,tímid, passiu ,inquiet, nerviós, precipitat, "las mata callando", graciós, gentleman, indisciplinat, va a la seva, van ser alguns del adjectius que van posar.En resum, un equip amb molt bon rotllo on tothom fa broma de tothom.
En quan a anècdotes, hi ha la del primer partit. A la segona part, amb l'Oscar Davi, als de la banqueta els feien explicar acudits. Si eren bons, sortien a jugar. El millor va ser el Jan Pagès (l'acudit queda entre els que hi eren aquell moment), i l'Argemí petit.