Club EGARA

Nº:18 Octubre'99

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Hockey

Egara Divisió d´Honor
Després d´unes llargues vacances de hockey, torna la màxima competició per al nostre primer equip. La temporada ve marcada perquè des de l´inici de la competició i fins al desembre, es juguen tres quartes parts del Campionat, degut als compromisos de la selecció espanyola. Amb tot això, vàrem jugar el primer partit amb l´altre equip de la casa, l´Egara 1935, que aconseguia l´ascens la temporada anterior. El partit no va ser massa espectacular, ni per uns ni pels altres, i el resultat final pot considerar-se just -3 a 1-. Alguns incondicionals ja patien a la grada perquè no els hi agradava massa el que havien vist.	Els capitans Pere Jofresa i Víctor Pujol, abans de començar el partit.
El diumenge partit a Can Salas amb el Vallès, al qual es derrota per 6 a 1 en un partit sense massa història on el domini egarenc va ser força palès durant tot el matx. El dimarts, derby amb el Terrassa amb un contundent marcador a favor de 6 a 0 i on els aficionats van disfrutar de valent pel joc desplegat per tot l´equip i en especial per la davantera, que va fer les delícies del respectable. En la darrera jornada jugada que inclou aquest número de "El Drac", desplaçament a Montjuïc per enfrontar-nos amb el Barça, el dia a més que es disputava l´Escalada a Montjuïc i on vàrem poder observar alguns dels millors ciclistes del moment. Pel que fa al partit, primera meitat molt avorrida, amb un Barça molt replegat darrera del seu mig camp, esperant alguna ocasió a la contra, i una segona part, on definitivament l´equip blaugrana es va rendir a l´allau de joc de l´Egara i va caure derrotat per 9 a 1, en, de moment, la golejada rècord de la Lliga. Ens els propers butlletins, us informarem de com es desenvolupen les jornades següents, ja que seran decisives de cara al desenllaç de la competició. Josep Ejarque Guillamat

Connectem amb Divisió d'Honor Tècnics de Primera
Doncs ja ho veieu. Són a l´elit del hockey i no es creuen ser els déus de l'Olimp. Al contrari, toquen de peus a terra i un total d'onze jugadors del primer equip de la casa entrenen durant la setmana als nostres equips de les categories inferiors. És tota una garantia per a nosaltres que jugadors de talla internacional dediquin el poc temps lliure que tenen als equips de l'Escola. Parlant amb algun d'ells n'hem tret pinzellades força realistes. Per exemple, en Siso Ventalló diu que se sent realitzat fent d'entrenador del juvenil masculí A i, a més, li és gratificant.
També opina que, com no, li agradaria ser l'entrenador del primer equip. Els seus "alumnes" opinen que és un gran jugador, amb caràcter i moltes ganes de fer-ho bé (Quico Cortès). En Ricky Barnils opina d'en Siso que és molt bo. Una mica impulsiu però d'ell aprens coses típiques d'un jugador del primer equip. En Ricky Dinarès, del Benjamí 4.4 Egara, comenta que al principi no li agradava fer d'entrenador, però ara sí doncs va agafant estima als nanos. Un dels seus "nanos", en Ferran Sabrià, diu que Ricky ho fa molt bé i Jaume Argemí opina que els fa treballar molt i que d'ell li agrada com riu.

El Pol Amat entrena l'infantil. Per ell, fer d'entrenador és un objectiu molt clar de cara a col.laborar amb l'Escola. En aquest aspecte opina que li falta experiència doncs ha començat d´entrenador aquesta temporada. Opina igual que el Siso: li agradaria algun dia ser l'entrenador del primer equip. Franc Dinarès, un dels seus alumnes, diu que el Pol és simpàtic, encara que no ho sembli. No vol que fem "coreanos" però en canvi ell ja porta quatre gols fets així. Quim Carrera li agrada veure els seus jugadors als partits. Ser entrenador, per ell, comporta moments d'alegria i moments pesats, però ho fa amb il.lusió. En canvi veu un xic difícil poder ser algun dia entrenador del primer equip doncs és molt sacrificat i cal disposar de temps, cosa que no té. Qui li agrada molt fer d'entrenador és l'Edi Tubau i afegeix que també ho fa per tal d'ajudar al Ramon Sala. També li agradaria ser algun dia l'entrenador del primer equip. La seva jugadora Ivet Amèscua diu que l'Edi entrena molt bé i, sobretot, s'explica encara millor. L'Anna Comerma opina igual que l'Ivet en quan a l'opinió del seu entrenador, matitzant que a vegades va un xic adormit però que en general ho fa molt bé. La Glòria Comerma diu que l'Edi en sap molt, no és gaire dur i és un "cachondo".

Ja ho veieu. Els nostres jugadors de primera, a part del seu compromís a la Divisió d'Honor, fan una tasca molt important i en canvi no té repercusió portes enfora. Un excel.lent esperit de servei.

E.D.H.

Els reporters ratllats

Demanavem al darrer butlletí (setembre) que els de l'Escola féssin de reporters dels equips de Divisió d'Honor. La resposta ha sigut immediata i tot d'una hem rebut mitja dotzena de treballs dels quals, l'equip de redacció n'ha escollit una. Es tracta d'una entrevista feta a Isidre Graells, el dia que l'Egara 35 jugava contra el Jolaseta. Aquí teniu l'escrit:

Egara 1935 D.H.

Després de tres anys l'Egara 1935 retorna a Divisió d'Honor.Amb les incorporacions del Joel Piqué,Jaume Quintana,Oscar Davi,Marc Gros,Marc Carrera,Santi Torras com a jugadors i Ramon Rius,Nacho Dinarès i Ramon Costa com a "staff" tècnic començàvem el 3 d'Octubre una lliga que es presentava molt dura.L'estrena no podia ser més complicada.Pel primer partit un derby bonairenc de la màxima.Els detalls d'aquest partit contra l'Egara els podeu llegir dins la crònica del Josep Ejarque(confio en la teva sincera i objectiva visió dels fets,Pep).
Pel segon partit el "35" va desplaçar-se cap a terres gallegues.Després d'aterrar a Vigo vam gaudir d'un sopar dels que marquen època.L'endemà afrontàrem un partit contra el Santiago Apóstol que es presentava difícil però assequible després de la bona imatge oferta contra el vigent campió de lliga.Malgrat adelantar-se l'equip local just abans de la mitja part,el domini va correspondre als ratllats.No obstant hi va haver una cosa contra la qual no es va poder lluitar: la nefasta actuació arbitral que va condicionar de manera clara el resultat.Com era d'esperar el famós Piñeiro seguia fent de les seves i la banqueta de l'Egara 1935 va tenir feina extra amb aquest personatge.En els instants finals els d'Ourense van marcar per partida doble fent inútil la reacció egarenca propiciada pel gol de l'Edu Quemada.Val a dir que el baix encert davant la porteria va impedir que malgrat totes les condicions adverses sortíssim amb un resultat positiu del primer desplaçament de la temporada.L'únic consol per la derrota, si es que n'hi havia algun, va ser el pulpo "a feira" post-partit.
El Jolaseta de Bilbao era el rival d'un terçer partit on la gent estava convençuda de que era una bona oportunitat per puntuar.En una primera part a l'expectativa per part nostra els vascos van adelantar-se un altre cop a pocs minuts de la mitja part evidenciant que la poca experiència com a equip a la categoria ens tornava a passar factura.La segona part va ser una història totalment diferent.El domini dels deixebles "sazatornilencs" va tancar el Jolaseta dins el seu camp que van aprofitar per marcar el segon al contraatac.El Pere Jufresa va tornar-nos a posar dins el partit amb el seu primer gol de la temporada(que el converteix en un dels pichichis de l'equip malgrat no ser golejador segons paraules seves).No obstant la manca de "punch" en els metres finals talment com a Ourense va condemnar l'Egara 35 a sumar la seva tercera derrota consecutiva.Corríem el perill de sentir alló de:"Jugaron como nunca y perdieron como siempre"

Equip de redacció

Egara Femení: primers partits a la Divisió d'Honor

El diumenge 10 d'octubre va començar la Lliga de Divisió d'Honor femenina. El nostre Club hi participa per primera vegada a la seva història.
Ja deiem en un anterior butlletí que seria un repte molt difícil però que el bon joc i il.lusió de les nostres jugadores ens fa sentir esperançats.
El primer partit va ser contra el Júnior, al nostre camp, i, malgrat fer un bon partit, es va perdre per un justíssim 1 a 2. Després es va anar a Sant Sebastià, contra la Real Sociedad. L'equip local és considerat un dels millors del campionat i es va perdre per 5 a 1. Al tancar aquest butlletí, l'Egara femení ha fet el seu tercer partit, jugant a casa amb el Polo, empatant 1 a 1. El joc que realitzen les nostres noies és, però, molt bo i de segur que de mica en mica obtindran uns resultats adequats a la feina realitzada. Queden molts partits i el proper és a Santander, contra el Sardinero. Que hi hagi sort!
A partir d'ara, les jugadores Rosa Talamàs i Anna Martínez, ens informaran de tots els partits i de les anècdotes que envolten l'equip femení. Ens agradarà molt estar al corrent.
Ànims i endavant.

Salvador Vives i Jorba

El '35 es retroba amb la victòria a Santander

Després de quatre jornades, l'EGARA '35 va aconseguir la seva primera victòria en aquesta màxima divisió del hockey espanyol. En el seu desplaçament a Santander, i dos dies després del casament d'un dels seus jugadors, en Xavi Moliné, va derrotar al Sardinero per un ajustat 0-1. El partit va ser força igualat i no va brillar pas pel bon joc dels dos equips. El 35 arribava amb la moral potser una mica baixa després del partit contra el Jolaseta, doncs la sort no els acompanyà i, per afegir-ho, la baixa de Sergi Anarte i de Santi Torras per lesions (i la del nuvi, que ja era de camí cap el Carib!). Durant el partit els penals van poder ser claus, sobretot pel conjunt càntabre, que gràcies a l'encert dels nostres porters i al desencert dels seus jugadors no van aconseguir fer variar el seu marcador en cap moment. Va ser a deu minuts per acabar el partit quan Santi Bosch va fer el gol que ens donaria la victòria, després d'un potent xut d'Òscar Davi que el porter va poder refusar el primer cop. Al final del partit, el cos tècnic del 35 estava molt content amb l'actuació de la defensa que va estar molt encertada durant tot el partit. Força '35. Us desitgem tota la sort del món.

Rafa Mundet Jr.

Santi Bosch, autor del gol contra el Sardinero

Copa d'Europa del 2000

La Federació Europea de Hockey ha atorgat l'organització de la propera edició de la Copa d'Europa de Hockey, a celebrar el dies 9, 10 11 i 12 de juny de l'any 2000, al Club:

CANNOCK H.C. (Anglaterra)

La composició dels grups és la següent:

GRUP A
H.C. Bloomendaal (Hol.)
K.S. Pocztowiec (Pol.)
Cannock H.C. (Angl.)
Eagles H.C. (Gib.)

GRUP B
Club Egara (Esp.)
Club an der Alster (Alem.)
Lille H.C. (Fra.)
Hockey Cernusco (Ita.)

Pol amat amb la selecció mundial

El jugador del Club Egara Pol Amat ha estat convocat per la Federació Internacional de Hockey per formar part de la Selecció Mundial en el partit amistós contra la selecció holandesa del dia 27 d'octubre. Des del butlletí "El Drac" felicitem el Pol i en el pròxim número de la nostra publicació us en donarem més detalls, així com les impressions del jugador, tot i que una lesió just abans de marxar -en el moment de tancar el número del mes d'octubre encara no s'havia jugat aquest partit- el va fer ser dubte fins a última hora.

Pol Amat, de 21 anys, ha estat convocat per primera vegada per la FIH com un dels millors jugadors del món, avalat per una gran trajectòria esportiva a pesar de la seva joventut. A nivell internacional amb la selecció espanyola absoluta -hi va debutar amb 17 anys- ha aconseguit la medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atlanta, la medalla de bronze a la Champions Trophy celebrada a Adelaida el 1997, la medalla d'or a la Copa Intercontinental celebrada a Kuala ;Lumpur el 1997 i la medalla de plata a la Copa del Món d'Utrech el 1998. Pol Amat, davanter, ha estat 72 cops internacional i ha marcat 22 gols.

A nivell de club, Pol Amat té en el seu palmarès 3 Lligues i 2 Copes del Rei. També compta entre el títols les últimes Copes de Catalunya aconseguides pel Club. En competicions internacionals hi figuren el bronze en la Copa d'Europa del 1997 i la Recopa d'Europa del 1998, així com la medalla de plata de l'última edició de la Copa d'Europa que es va celebrar el passat mes de maig a les nostres instal.lacions on va ser proclamat també com a millor jugador de la competició, repetint el guardó que també havia obtingut en l'edició anterior.

Pol Amat que ha manifestat que no s'esperava aquesta convocatòria n'estava molt content a pesar de la lesió que a última hora posava un interrogant a la seva participació. Per en Pol, formar part d'una selecció mundial, té a més un valor afegit: el seu pare, Paco Amat, que tants èxits ha donat al nostre club, també en va formar part en la seva etapa de jugador.

Rosa M Junyent