Jo no he renunciat al meu somni, ara ho sé. I el meu somni ha estat intentar no perdre mai la dignitat àdhuc en els inevitables errors que he comès, com gairebé tothom.

Es perd la dignitat quan una persona deixa d'estimar-se i perquè m'estimo he pres una decisió, crec que encertada, i que potser l'havia d'haver pres abans però no me n'havia adonat. Es tracta de plegar de l'Egara.

Primer em va venir la idea com una llambregada i després s'instal.là en mi de manera permanent. Aquesta idea era que jo obstaculitzava la modernització del Club malgrat els meus mèrits, que també en tinc, perquè fins i tot la criatura més insignificant serveix per a alguna cosa.

Sigui com sigui, amb la meva retirada es clou una dilatadíssima etapa de trenta-dos anys que em fa surar l'Egara pels porus. D´igual manera crec que he repartit esquitxos de la meva personalinat entre una bona part del col.lectiu de socis egarenc.He rebut molt, jo diria que l'Egara ha estat la meva universitat on he cursat una llarga carrera d'humanitats. Com a contrapartida, he donat tot el que bonament he pogut. No sé si he saldat el meu deute.

No us estranyi que un aconteixement tan important per a la meva vida m'hagi tensat, una vegada més, aquest muscle invisible que desencadena l'escriptura. L'escriptura ha estat una redempció per a mi. Amb ella destapo un flascó invisible dipositat en el meu interior i que m'envaeix d' un aroma de mil matissos diferents cada vegada. Amb l'escriptura he "sobreviscut".

Amb l'escriptura he "tocat la pera!" al tresorer de torn demanant millores salarials per als treballadors que amb poc encert he representat, erigint-me en una mala advocada dels pobres.Amb l'escriptura he fet riure i emprenyar i, ara, amb ella m'acomiado. No sabria fer-ho d'altra manera, no em sortirien les paraules.

Deixeu-me dir adéu per escrit doncs. Trenta-dos anys són molts anys per marxar en silenci.Deixeu-me dir per escrit adéu a l'escenari que ha vist transformar la meva personalitat i a les persones que en el decurs d'aquests anys hi han col.laborat.
Adéu a tothom i … gràcies.

Des d'aquest mes, "El Drac" contarà amb la col.laboració d'una persona que, sens dubte, farà enriquir el nostre butlletí mensual. Es tracta de la Rosa M Junyent i Ruiz, que la majoria de vosaltres ja coneixereu després de la immensa tasca realitzada a la passada Copa d'Europa.

La Rosa M va néixer a Terrassa l'any 1961 -i no s'ho amaga-. Els que ja fa anys tenim la sort de conèixer-la sabem de la seva vàlua i gran capacitat de treball. Quedes bocabadat quan estàs col.laborant amb ella, doncs involuntàriament t'incita a treballar i seguir el seu ritme, potser per no quedar en ridícul al seu costat.

Actualment la seva tasca professional és a TV3, a la redacció d'esports. Fent-li una pregunta maliciosa de si és culé o periquita ella respon que un cinquanta per cent de cada (resposta que per cert a mi no m'agrada gens). De l'esport li agrada el tennis i li faria gràcia el pàdel, en canvi no enten gaire de hockey.
Comenta que el que més li agrada del Club Egara és la seva gent que la considera fantàstica i que és com una gran família (gràcies en nom de tots).
Doncs bé, aquí le tenim. Donem-li tots plegats l'enhorabona i felicitem-nos perque tenim una gran persona i en garantim una feina ben feta.

Tots sabem de la dificultat d'aconseguir premis importants ja que la travessa és un tipus de joc on pot participar tanta gent com es vulgui. De fet, és el joc d´atzar més participatiu de tot l´Estat. Com a mínim, però, vam pensar que era una manera de tenir ocupats tots els participants els diumenges a la tarda i, en un futur no molt llunyà donar-los també alguna alegria.
L'elaboració de les travesses segueix un sistema molt complex difícil d´explicar en poques paraules. Ens basem en un programa informàtic enormement sofisticat, que permet reduir el cost, del que sería demencial jugar en condicions normals. Evidentment aquest sistemes tenen alguns petits riscos ja que comptem amb diferents condicionaments basats en dades estadistiques de molts anys d'estudi per personatges com Eduardo Losilla, uns dels pares del "software" que utilitzem.
Això no és garantia d'encertar, ni molt menys, però sí que ens permet assegurar en dobles i triples els partits que els experts consideren més difícils.
Vull des d'aquestes línies agrair la col.laboració d'en Isidre Graells, Josep Lluis Parra i d' en Rafa Mundet -àlies l´ Esperit Sant ja que és a totes les batalles a favor del nostre estimat Club Egara.
A continuació farem una petita anàlisi de les jornades en les que hem participat.
La Primera, -cinquena de la temporada-, només començar el dissabte vaig pensar que hauríem de deixar les travesses i dedicar-nos a altres menesters. A la tarda, a l´Eibar no se li acut rés més que fallar un penal en el darrer minut. El primer signe fixe "al clatell". El tot-poderós Barça dels 18.000 milions de pressupost, perd miserablement amb l'Alabès a Vitòria i segona "clatellada". I per si eren pocs, el Celta de Vigo, millor equip en joc, no pot fer més que perdre al seu camp amb el Rayo Rumasa, tres de tres. No em direu, que no era per tirar la tovallola.
Menys mal que el diumenge, diada de San Genar i Santa Constància, (quina santa més maca), ho vàrem encertar tot, i el que es preveia com un desastre, es va convertir en una petita alegria: un onze de catorze mil pessetones.
La sisena jornada no va començar molt millor que l´anterior. L'altre tot-poderós, el Reial Madrid, ens far la gatzara a la primera de canvi i empata amb el Málaga. El Celta ens torna a fer la punyeta en guanyar a San Sebastian, (aquests gallegs!), però encara tenim esperances. Sant Cosme, San Damià i Sant Ciprià (a veure si era el Ciscar) ens porten la mala-nova de la derrota del Deport -"con Galicia hemos topao"-, en el seu camp vers el "poderosíssim" Numància. I a "ciscar" la travessa.
La tercera travessa que hem jugat ens ratifica en la creença que encertar és molt difícil. Per segona vegada consecutiva el Reial Madrid ens fa tombar tots els pronòstics i un altre equip de la "Capital", el At. Madrid B, no se li acut rés mes que empatar el seu partit en el minut 94 de la segona part; podien haver esperat al final del partit!
No sé, però, això que els equips de Madrid ens perjudiquin la nostre travessa... No hi veieu com si fos un complot? No ho pensem, però per si decideixen de continuar en aquesta línia hem decidit, en la propera jornada, posar el 1-X-2 al Reial Madrid i veurem qui serà el pròxim en fer la traveta als nostres pronòstics.
La vuitena jornada de Lliga, en dimecres, el Reial Madrid no ens perjudica perquè hem jugat el triple i en empatar a Can Barça el pronòstic és el més encertat. Si bé a la travessa i surten dotze resultats, els condicionaments en el cas de las Variants (X i 2) i d'altres aspectes, impedeixen que tinguem bones noves. 9 columnes de 10 encerts i rés més. Aquí ja no parlem dels Sants perquè no han respost a les nostres expectatives. Però l'esperança no és fàcil de perdre.
El primer cicle de quatre jornades, el tanquem amb un saldo d´encerts un xic esperançador, un "11" la primera, "10's" en la segona, tercera i quarta. Esperem que el segon cicle sigui més productiu i al menys poguem gaudir d'algun premi de certa importància.

En properes edicions del bulletí de "El Drac" tenim intenció d´explicar algunes de les condicions en que determinem la travessa, condicions que són extremadament complexes i que permeten que el número d'apostes disminuexi considerablement fent possible que el diumenge, alguns de nosaltres, especulem amb les possibilitats, com ara: "SI AQUELLS EMPATEN I AQUEST PERD", etc.

Tindreu puntual informació a cada número del nostre butlletí.

Salutacions i bona sort.