Paula Martí, onze anys i alumna de l´Escola de Gimnàs.
Faig jazz. De dilluns a divendres em llevo a les vuit per a anar al cole -el Montcau-. Quan acabo l´escola faig els deures i dos dies a la setmana vinc cap aquí, al Club. Vull dir que jo compagino bé les dues coses.
La meva professora a l´Egara és la Norma i com que només som cinc des d´aquí animo a les noies per a que s´apuntin. Jo des dels cinc anys faig jazz i aquí al Club he practicat altres esports durant les estades d´estiu.

Aitor Reparaz, set anys alumne de l´Escola de Tennis.
Em sembla que em llevo a les set. Esmorzo a casa i vaig al cole, on faig segon de Primària. A l´Egara pujo dos dies més el dissabte i després de les classes de tennis he de fer els deures que, tot i estar una mica cansat, faig sempre. Fa dos anys que jugo a tennis i m´agradaria arribar a jugar a Wimbledon o a algun altre torneig important. El meus monitors són el Lluís, el Miguel i, a vegades, el Vítor. Tots ells em diuen que jugo bastant bé. Durant els entrenaments, a la pista som cinc nens.
A l´Egara m´ho passo molt bé.

Berta Izard, vuit anys i alumne de l´Escola de Hockey.
Els meus monitors són el Toni i l´Assun. Vaig al Gresol. Si els deures són molt llargs els faig mig abans de venir a l´Egara i mig després. A l´escola trec bones notes. A hockey jugo amb nens i nenes i, a banda del hockey, faig anglès. Abans havia provat de fer altres coses, però ara només faig hockey. A mi m´agradaria arribar al primer equip de l´Egara però em fa vergonya venir a animar-les.

Com heu pogut llegir, el futur de l´Egara està assegurat si l´afició per l´esport d´aquests nens i nenes continua en la mateixa línia.