El proper dimarts dia 26 d'octubre, a les 8 del vespre, celebrarem l'Assemblea General Ordinària de Socis, a la NOVA SALA D'ACTES del Club.
Després d'una molt important temporada, tant en l'aspecte esportiu com social, la Junta Directiva demana la màxima assistència de socis del Club. D'aquesta manera, una àmplia representació permet valorar les coses fetes i els projectes propers en un marc de participació i d'aportació de noves idees, molt necessari pel futur del Club.

No té nom. És un gat menut i simpàtic, d'ulls vius que es confonen amb el seu pèl negre i marró.
Té dos anys. I no falla mai: cada dia, a mitjanit, el veureu al Club, faci calor o fred, plogui o ventegi. S'acosta a la finestra de la consergeria i amb el cap colpeja els vidres. Vol menjar? Segur, però, qui sap! també deu voler rebre, un xic d'estimació.
Ha sigut testimoni d'actes multitudinaris, sopars, reunions, entrenaments i jocs nocturs... (d'aquests darrers inclús els que es fan per la rodalia).
I calla. I ens mira. I ens demana comprensió.
Si el voleu veure, cada nit el trobareu al Club.
Ell, no falla mai.

En la darrera Assemblea General de Socis celebrada el passat any 1.998, es va presentar una sol.licitud per a que en relació a la Loteria de Nadal ,en la que tradicionalment el nostre Club hi participa , adquirint dos números diferents per vendre la secció de tennis i el propi Club, la Junta Directiva analitzés la conveniència de mantenir aquesta situació, o bé de disposar d'un sol número de Nadal, atesa la circumstància, que tampoc el Club era capaç de vendre dos números sencers.

Una vegada analitzat el cas per la Junta del Club, s'ha decidit aplicar la proposició de l'Assemblea, i a tal efecte, us fem saber que enguany el Club jugarà un sol número a la Loteria de Nadal, el qual s'ha reservat íntegrament per a la nostra Entitat.

Es tracta d'un número tan bonic, i quasi bé garantit, que és el seguent:

Tal com ja us havíem anunciat en el darrer butlletí del Drac, des del passat mes de Juliol comptem amb un nou arrendatari pel Restaurant del Club, en la persona del Sr. Gabriel Ruiz.

En Gabriel Ruiz es nascut a Barcelona l' any 1964, i desde molt jove ha estat dedicat al món de la gastronomia. Dins del seu currículum professional en destaquen l' explotació d' un negoci propi a Sabadell, així com la gestió en règim d' arrendatari dels Restaurants dels Clubs C.F. Junior de Sant Cugat i de la Penya Arlequinada de Sabadell.

Dedicat desde sempre al món dels fogons, en Gabriel es un xeff autodidacta, i encara que li agrada cuinar de tot les seves especialitats son els arrossos i plats típics catalans.

Després del període transitori del mes de juliol així com de tot un mes d' agost dedicat quasi exclusivament a una reforma en profunditat de la cuina del nostre Club, reforma que en un proper número del Drac us explicaríem detalladament, des de aquest mes de setembre, en Gabriel es troba ja en fase de consolidar el seu equip de professionals que hauran de donar el servei de qualitat que tots esperem.

Al mateix temps, ja disposem de una bona oferta gastronòmica que inclou el tradicional menú diari de laborables i festius, una petita carta, així com un nou apartat de plats del dia en funció de la cuina de mercat i de temporada.

Així que desitgem que plogui el suficient per gaudir d' una bona temporada de bolets.

Des de aquestes ratlles, volem demanar-vos el vostre suport i col·laboració en aquesta nova etapa del nostre Restaurant que vist l' esperit col·laborador i les ganes de treballar d' en Gabriel i de la seva família, esperem que sigui per molts anys.

Una expedició formada pels nostres consocis Quico Cortès, Quico Cortès jr., Pere Ferrer, Josep Maria Arias i Josep Maria Arias jr. va assolir el cim de la Pica d´Estats. Després de plantar el campament base a l´Artiga, a la Vall d´Ariege (França), i dormir el dia 3 al refugi francès de Pinet -on van signar al llibre amb la inscripció "per aquí han passat cinc amics del Club Egara"-, els expedicionaris van afrontar la conquesta de la Pica el dia 4. Sota una gran tempesta de llamps i trons, a les nou del matí iniciaren l´ascensió travessant una boira que no deixava veure tres pams enllà. Tres hores més tard, es decideixen a realitzar l´atac final i aconseguir, així, el cim més alt de Catalunya. Cal esmentar que tots cinc foren felicitats pel guarda del refugi, ja que en tot aquell dia ni per la banda catalana ni per la francesa ningú més havia assolit el cim. Des de "El Drac" els felicitem i convidem als nostres consocis per a que ens expliquin aventures com aquesta.