Va néixer el catorze de novembre del setanta a Terrassa, ciutat on ha fixat la seva residència. Treballa de cap de vendes i és solter sense compromís. Li agrada llegir, escoltar música i l´esport en general. El Peter ens comenta que tant ell com la seva família han sentit profundament la pèrdua de Miquel Utset, amb qui el seu pare havia format una parella de dobes mítica. Des de "El Drac" vol donar tot el suport a la seva família.
Sotmetem-lo al decàleg:

1. La vida és vendre? Penso que sí. A la vida pots vendre productes o bé vendre les teves capacitats individuals com a persona.

2. Quina és la teva relació amb l´Egara? La meva relació amb el Club ve de llarg. Des del néixer que en sóc soci i vaig començar a jugar a l´Escola de tennis als sis anys, amb el Fulgenci Vallejo. Defensant l´Egara he disputat diversos campionats de tennis. Alhora, també he jugat la Lliga Social de futbet i he jugat un parell de temporades amb un equip de tercera divisió de hockey. En aquest sentit, la meva afició pel hockey té una arrel familiar ja que el meu pare havia estat porter amb l´Atlètic i amb l´Egara.

3.Per què dius que et consideres una persona de Club? Perquè he passat moltes hores al Club i hi he realitzat moltes activitats ja esportives com de caire social. Així doncs, he col.laborat i col.laboro amb el Club en tota mena de tasques, entre les que destaco les de jutge àrbitre, jutge de cadira, voluntari a l´eurohockey i monitor de tennis.

Des de petit has jugat a tennis al nostre Club. Com definiries aquest esport? El tennis és un esport tècnicament molt complicat que exigeix molta paciència i que psicològicament és molt dur. Tannmateix, dóna moltes satisfaccions i prova d´això és la bona relació que he tingut amb força gent. Quines diferències trobes entre el hockey i el tennis? La diferència és en la filosofia. El hockey és quelcom realment d´equip i el tennis, en canvi, és més individual. Això fa que la persona que és més tancada es trobi més còmode amb el tennis i la més oberta amb el hockey. Això és, però, a nivell general. Com se sap, hi ha de tot a tot arreu.

D´on ve que et diguis Peter i no Pere? Tot ve pels orígens de la meva mare. El seu pare era alemany i la seva mare austríaca.

Què és el primer que mires d´una dona? La cara i després el cos.

M´han dit que ets molt del Barça. L´any que ve guanyarà la Champions League? Sí, sóc molt del Barça i a més en sóc soci. En aquests moments, però, els meus sentiments cap al Barça s´han vingut una mica avall degut a l´excessiva presència d´estrangers, sobretot parlant del Barça de futbol. D´altra banda, i contestant-te la teva pregunta, la Champions es pot guanyar encara que en aquest tipus de competicions hi ha un gran factor de sort. Sols demano que es faci un bon paper.

Mires la lluna de tant en tant? No sóc un home de mirar la lluna, però quan veig una lluna maca m´agrada molt mirar-la sobretot si estic acompanyat.

Diu el poeta: "a la vida no hi ha guany més alt que saber-se convenient però no imprescindible." Hi estàs d´acord? Totalment, malament d´aquella persona que es pensi que és imprescindible. Tothom és important, ningú no imprescindible. Per a mi, la humilitat és una virtut primordial que de vegades trobes a faltar en molta gent.

Ja fora de l´entrevista, el Peter ens comenta que com a persona de club s´agraeix que es rebi mensualment un butlletí com "El Drac", a més quan ets conscient que és una feina totalment voluntària. El primer que penso quan miro la revista és en la gent que ha posat la voluntat en fer-la.