| Nº:16 Juliol-Agost'99 |
el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
|
Malalties no invalidants (II)
Neumologia
-T.B.C. pulmonar: interrupció de l'activitat física 3-6 mesos.
-No competir durant el tractament.
Asma
-Clínica: disnea (dificultat per respirar). Sibilants.
-Fisiopatologia: obstrucció parcial de les vies respiratòries
Reversible Espontani
Tractament (necessari spray broncodilatador "a ma").
L'espiració es veu dificultada per l'alteració inflamatòria de l'elasticitat dels bronquis.
-Causes: alèrgia (pols, pòlen, àcars, ...). Infància.
Estat d'hipersensibilitat.
Asma d'esforç: broncoespasme originat per l'activitat física.
Tractament: Prevenció. Inhalació de broncodilatadors abans de l'activitat física (10' abans de l'activitat)
Clínica: crisi 10' després d'iniciar l'activitat. Sol desaparèixer inclús continuant l'activitat, als 3-5'. Si no disminueix amb l'activitat o el tractament, caldrà traslladar l'esportista a un servei d'urgències.
No ha de ser causa de limitació d'un esportista, inclús d'èlit.
Causes d'agravament i desencadenants: fred, sequetat ambiental, factors irritants (fum, alergens)
Causes de millora: entrenament de la musculatura respiratòria. Calor humit (natació), únic o convinat.
Neumotòrax
Presència d'aire entre les dues fulles pleurals.
Clínica: dolor brusc intens. Disnea de repòs.
Obliga al repòs absolut: 1 mes. Repòs relatiu (no competició): 3 mesos.
Processos infecciosos de vies respiratòries: no practicar esport.
Endocrinologia
Diabetis
Alteració del metabolisme dels hidrats de carboni.
Causa: mal funcionament, total o parcial, del pàncrees=producció insuficient d'insulina=capacitat de "penetració" de la glucosa dins la cèl.lula disminuïda.
Activitat física="penetració" de la glucosa no depenent de la insulina.
Classificació:
-Diabetis tipus I: atròfia total del pàncrees. Inici a la infància o adolescència. No hi ha un factor hereditari clar. És insulino-dependent. Tractament: insulina injectada.
-Diabetis tipus II: atròfia parcial del pàncrees. Inici a la vida adulta. Factor hereditari. Afavorida pel sobrepès i l'obesitat. Tractament: dietètic. Antidiabètics orals. Insulina injectada (?).
Situacions d'urgència:
-Hiperglucèmia: concentració elevada de la glucosa a la sang. Causes: tractament no correcte. Excés d'ingest d'hidrats de carboni. Es pot arribar al coma hiperglucèmic.
-Hipoglucèmia: concentració excesivament baixa de glucosa a la sang. Causes: excesiva dosi d'insulina. Despesa excessiva de glucosa.
El diabètic pot practicar qualsevol esport, inclús el d'èlit, controlant el tractament. Segons la despesa de glucosa que es produeix durant una activitat física, es disminuirà la dosi d'insulina i s'augmentarà l'ingest d'hidrats de carboni.
Salvador Hellín A.T.S. i fisioterapeuta |
|
|
Higiene - seguretat d'instal.lacions esportives
Vestidors i dutxes.
Instal.lació: productes antisèptics. Bona ventilació. Terra adequat. Neteja diària.
Higiene personal: Utilització de sabatilles de goma o plàstic per a les dutxes. Assecat correcte de tot el cos. Utilització de sabó neutre.
Piscines.
Construcció: terra clar, sense elements punjants pels peus. Plataformes antirrelliscants a les zones humides per tal d'evitar caigudes.
Manteniment: control del clor i el PH diaris (per l'otitis, sinussitis, asma).
|
|
|Sumari
|Editorial
|Club
|Hockey
|Futbet
|Bridge
|De plats i olles
|La veu del soci
|Persones
|La teva opinió
|La bústia del drac
|Flash-drac|
|
|