Aquest és el nom d´un plat pel qual, quan un hi pensa sent una certa nostàlgia. Es pensa en una carn melosa, en una salseta lligada i balsàmica, de sabor intens de bolet. Unes ganes de tenir poca feina a mastegar, perque es tracta d´un plat que passa xuclant. Apareix a la carta de molts restaurants, es cuina a moltes cases i més o menys, tothom el fa com vol.

Al contrari del que el seu nom pot fer pensar, es tracta d´una creació estrictament catalana i poc hi té a veure amb el "fricandeau" francés, que es tracta d´un tros gruixut de carn, que es menja de cansalada abans de coure´l amb un fons de verdures, que després, passades pel xinès, seran la base de la salsa. El nostre fricandó, en canvi, es fa en llesques fines de carn, gairebé amb escalopes, i a més el nostre porta bolets, cosa que el diferencia del guisat francès.

Ara bé, quin bolets? La recepta parla habitualment de moixernons, però normalment el fem amb cama-secs, coneguts també amb el nom de correroles, cremalloles, etc... Tots dos són bolets de prat, però els cama-secs són molt abundants, mentre que els moixernons són escassos. Normalment , el que comprem a les botigues amb el nom de moixernons, són camasecs. O sigui que ens dónen gat per llebre, però com que els camasecs són prou bons i perfumats, tots tan contents. Per cuinar-lo, posem els bolets amb remull. Els trossos de carn, tallada fina (culata, tapa plana) una vegada salpebrats, s´enfarinen i es fregeixen amb oli d´oliva. Es reserven, en una cassola de fons gruixut, amb oli de fregir la carn, colat s´hi fa sofregir una ceba grossa, una cabeça d´alls i una pastanaga. Quan tot això ha pres color, s´hi abonen un parell de tomàquets pelats i sense llavors. Es deixa que es sofregeixin. Quan estigui tot confitat s´hi tira un vas de vi blanc sec i un ramellet d´herbes i es deixa reduïr. Llavors és el moment de posar-hi els trossos de carn i els cobrim d´aigua o caldo de vedella i deixem que faci tot un xup xup fins que la carn sigui ben toba. Mentrestant, haurem escurregut els bolets i els haurem saltat en una paella amb un xic d´oli. Quan la carn estigui cuita la separem del suc de cocció i la reservem. Passem el suc pel colador xinès, el desgreixem i el tornem a posar a la cassola, juntament amb la carn i els bolets. Fem una picada amb un trosset de pa fregit, un gra d´all, un grapadet d´ametlles torrades i l´aboquem a la salsa. Ho deixem a foc lentíssim per tal que els bolets i la picada s´integrin amb el suc i la carn. Si la salsa no hagués quedat prou espessa, es pot lligar amb un ros de farina.
Aquesta és la fórmula bàsica. Però s´admeten variants.
Bon profit i molt bon estiu a tothom!!