Si a "La teva Opinió" de l'anterior butlletí el vem dedicar a quatre amigues que practiquen el Pàdel, aquest mes ens adreçarem a tres persones que estimen el tennis. Són tres veterans de la casa que aquest esport, a més de mantenir-los en una excel.lent forma física, els motiva perque continuen mantenint bones amistats i bons moments de distracció.
Anem a fer-lis aquestes preguntes:

Joan Josep Toda
-1: Jo primer jugava al futbol professional, de porter. Després vaig fer esquí nàutic (set anys campió d'Espanya amb l'equip nacional). Com que em vaig retirar als 38 anys, després vaig començar amb el tennis, i en vaig aprendre sol.
-2: 5 hores a la setmana.
-3: El meu millor cop és sens dubte el "drive".
-4: Durant molts anys vaig jugar amb el Manolo Ruiz. No vem perdre mai! Ara jugo amb el Pere Amat i m'hi sento molt bé.
-5: Ho he probat però m'agrada més el tennis: es corre més.
-6: En alguns casos sí, però la veterania hi fa molt.

Josep Mª Labrador
-1: No me'n va ensenyar ningú, en vaig aprendre sol.
-2: Crec que unes cinc hores.
-3: Crec que el meu millor "cop" és el revés.
-4: Amb en Josep Mª Torrents.
-5: Ho he pensat però fins el moment encara no ho he probat. És una assignatura que tinc pendent.
-6: No. El que més em fa feliç és que als 55 anys encara agafo amb il.lusió la bossa, la raqueta,... i jugar campionats.

Pere Cortès
-1: Vaig començar jugant a hockey i després vaig compaginar hockey i tennis. Vull destacar que el meu primer monitor fou el Sr. Martín, del qual en guardo un immillorable record. Lamento que a la nostra entitat molts jugadors que per l'edat abandonen el hockey s'entornen a casa i deixen de fer vida al Club quan perfectament podrien dedicar-se al tennis.
-2: Jo sóc una mica irregular. A més ara no fa gaire m'han operat i és per això que actualment m'hi dedico unes 2 o 3 hores a la setmana.
-3: De cops bons jo no en tinc, però potser es poden aprofitar els "drives".
-4: Tenint en compte que al nostre Club hi ha jugadors molt "especials", jo particularment prefereixo jugar amb aquells que els hi sobresurt la qualitat humana, per damunt de si són més o menys bons. La meva parella -tennística- és el Toni Sala el qual reuneix virtuts humanes i tennístiques a la vegada.
-5: Mentre pugui jugar tennis no ho probaré. Potser més endavant ...
-6: Els veterans, que som els grans, tenim molta experiència, però cal tenir en compte que els joves, de mica en mica també la van agafant.