L´Egara del segle XXI, qüasi res. Ens parem a pensar i ens adonem de tot el que això representa: viatges amunt i avall, reunions, caps de setmana lligats... i això que moltes vegades ens agradaria fer altres coses, però no podem pel "ditxós" partit. I és que les circumstàncies han canviat. Abans, no fa massa temps, les mares no estaven incorporades al món del treball com ara, i podien acompanyar els seus fills a fer esport, dansa, gimnàstica... Actualment això és quasi inpensable, no perquè no ens agradi que els nostres fills facin esport o poder gaudir d´acompanyar-los i de parlar amb les altres mares, sinó que simplement els temps han canviat i estem treballant. Anem per feina i busquem altres formes perque els nostres fills continuïn fent esport, fent escola i continuïn disfrutant de tots els beneficis que això representa (disciplina, capacitat de sacrifici, companyerisme, altruïsme...)
I continuem l´obra que en un temps ja llunyà, unes persones carregades de bones intencions i amants de l´amistat i l´esport van fundar el Club Egara .

Gaudir del Club… em refereixo a l'espai on està situat: amplitud, aire pur, a un pas de Terrassa i de Matadepera. Gaudir dels nostres equips, tots; dels que ens fan patir i de les alegries que ens donen, uns més que altres, però: Campionat d'Espanya, Copa del Rei… les fèmines sènior i l'Egara 35 a Divisió d'Honor…
També organitzem la Copa d'Europa i tenim un batalló de voluntaris que col.laboren en tot, intel.ligent i eficaçment. Les escoles, els entrenadors… les diferents seccions, de tennis, la Hípica, el Gimnàs, amb tot el que es necessita perquè les persones es puguin preparar per la pràctica de qualsevol esport sense lesions. Tota la zona social, ara tan bellíssimament ampliada, les persones… Tot això, i segur que em descuido moltes peces, formen aquest gran trencaclosques que sortia a la portada del Drac anterior, molt més gran que el que va fer aquell pare o mare que va tardar sis mesos per fer-lo i, a l'acabar-lo, es va sentir tan content/a doncs a la capsa hi deia de tres a sis anys… i ell/a tan sols sis mesos!!!

Nosaltres, tot i ajuntant totes les peces, en setanta-sis anys no l'hem acabat. Per aquest motiu i amb ganes renovades, continuarem fent més i més peces ajuntant-les perquè totes les generacions venideres en puguin continuar fent i gaudint d'aquest gran i inacabat trencaclos- ques.

Una que li agrada molt jugar!!!