El dia 10 de juny, el Club Egara va celebrar la cloenda del torneig de tennis femení Interclubs Dames que organitza des de fa 19 anys. La celebració tingué lloc, igual que l'any passat, a la masia de Can Bonvilar.
Va presidir l'acte l'esposa del President de la Generalitat, Marta Ferrusola, i el Secretari general de l'Esport de la Generalitat, Pere Sust, acompanyat per la directora general Mercè Curull. Hi van assistir també, el president de la Federació Espanyola de Tennis, Agustí Pujol, i el de la catalana, Josep Ferrer Peris. La Sra. M. Dolors Puig, Regidora de Promoció Universitària, hi assistí en representació de l'Ajuntament de Terrassa.
L'acte va estar presentat i amenitzat pel grup AAGGA, composat per quatre estudiants de l'Intitut del Teatre, les quals van entretenir amb molt d'encert les quatre-centes persones assistents.
Enguany, l'equip A del Reial Club Tennis Barcelona, va ser el protagonista principal de la festa, per una banda per adjudicar-se l'Interclubs Dames d'enguany obtenint el trofeus en propietat per haver-lo guanyat per tercer any consecutiu, i per l'altra, amb motiu de la celebració del centenari del seu Club.
El Club Egara va voler sumar-se als actes de celebració d'aquesta efemèrides i convidà al President del Real Club de Tenis Barcelona 1899, Sr. Joan Maria Tintoré, al qui se li entregà una placa commemorativa d'aquesta celebració. Per la seva part, el Sr. Tintoré obsequià al Club Egara amb un magnífic llibre editat amb motiu del l'esmentat centenari.

Resum dels equips guanyadors de l'Interclubs Dames temporada 1998-99

1º Grup

Campió = Real Club Tennis Barcelona
Sot-campió = C.T.Barna-Teià "A"

Campió = Atlètic Terrassa, H.C.
Sot-campió = C.D. Terrassa Hockey "A"

Campió = C.N. Sant Cugat "A"
Sot-campió = C.T. Castelldefels "A"

Campió = R.Club de Polo "C"
Sot-campió = C.T.Espiral

Campió = C.T. Sant Gervasi
Sot-campió = C.T. d'Espí

I pel que fa al Màster de Barcelona que consisteix amb una confrontació entre els equips campions del segon, tercer, quart i cinquè grup, van resultar guanyadors l'Atlètic Terrassa, H.C., seguit de l'equip del Club Egara que també hi participà en qualitat d'equip invitat.

Durant 10 caps de setmana, el nostre Club ha acollit la fase provincial i també la regional del Trofeu Manuel Alonso, campionat infantil d'Espanya, categories masculina i femenina.
El total de partits han sigut 400, tots ells d'alt nivell, amb la participació dels millors jugadors de Catalunya d'aquesta categoria.
En el quadre regional del Torneig hi havia com a favorit a la categoria masculina el jugador del Bonasport José Checa i com a segon de sèrie el jugador canari, també del Bonasport, Rubén Castillo. En tercer i quart llocs, els jugadors del Club de Tennis Barcelona, Àlex Gonzàlez i David Sanjuán. Els pronòstics es van complir i tots quatre van arribar a les semifinals. José Checa va guanyar el partit de semifinal davant Àlex Gonzàlez per lesió i Rubén Castillo s'imposà a David Sanjuán per 6/4 - 6/3,arribant a la final els dos primers cap de sèrie, imposant-se en aquesta José Checa per 4/6 - 6/2 - 6/1 a Rubén Castillo.
En quan a les femenines, la jugadora del Club de Tennis La Salut, Gaby Velasco n'era junt Júlia Gandía, del Club de Tennis Bonasport i Jéssica López del C.T. Barcelona, les favorites del torneig. Els pronòstics no es van complir i a la final, Júlia Velasco guanyà a Gaby Velasco per 6/4 - 6/4.
Hem de comentar que durant el torneig ni hi ha hagut cap tipus de problema i el jutge-àrbitre Fulgenci Vallejo no va haver d'intervenir en cap moment degut a l'esportivitat de tots els participants. També volem remarcar que la nostra jugadora Marta Ferraz va disputar una plaça pel quadre final.
A l'entrega de premis vem comptar amb la presència del Director General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pere Sust, el President de la Federació Catalana de Tennis, Sr. Josep Ferrer, el representant de l'sponsor del torneig, Coca-Cola, Sr. Andreu, el President del nostre Club, Sr. Francesc Salvatella i el President de la nostra Secció de Tennis, Sr. Pere Cortès.

Els dies 24 i 25 d'abril es va fer la festa de cloenda del IV Inter-club juvenil Club Egara, amb una assistència força destacada i una representació de gairebé tots els equips participants. Es van repartir els trofeus corresponents a la temporada 1998-99 i al mateix temps es van entregar uns premis cedits per Benitosports als campions del torneig de dobles per categoria Tie-break.
Així doncs, amb la presència de Ton Puig, director de l'Escola de Tennis, Pau Camon, vocal de la Junta de la Secció de Tennis, Montse Mestres, amb representació de la Federació Catalana de Tennis, Francesc Salvatella, president del nostre Club i Fulgenci Vallejo, jutge-àrbitre del torneig, es van entregar els trofeus als següents equips:

-Aleví femení.

Campió: Club Tennis Manresa.
Subcampió: Club Tennis Vic

Campió: Cercle Sabadellès.
Subcampió: Club Tennis St. Sadurní

Campió: Club Tennis Vic.
Subcampió: A.T.H.C.

Campió: Club Tennis Torelló.
Subcampió: Club Tennis Sabadell

Campió: A.T.H.C.
Subcampió: Club Tennis Els Gorgs

Campió: Club Tennis Belulla
Subcampió: Club Tennis Torelló

Campió: A.T.H.C.
Subcampió: Club Tennis Belulla

Els clubs participants van ésser: C.T. Belulla, C.T. Sant Andreu, C.T. Sabadell, Cercle Sabadellès, Club Egara, A.T.H.C., Els Gorgs, C.T. Vic, C.T. Torelló, C.T. Manresa, C.T. Valldoreix, Set Ball, C.T. Sant Sadurní, C.E. Hispà Francès, C.T. Pompeia i C.T. Badalona.

Està a punt de començar el II Trofeu de Tennis per a jugadors de Hockey. L' únic requisit que es necessita és estar en possessió de la llicència federativa de Hockey. El sistema de joc serà per eliminatòries i al millor de tres sets, amb tie-break en tots ells. Hi haurà premi de consolació.
La inscripció, llum i pilotes seran gratuïts.

L'Escola de Tennis vol felicitar Laura Matalonga pel seu triomf al Campionat de Terrassa femení, i a Marta Ferraz pel seu bon paper al Torneig Manuel Alonso, celebrat a les nostres instal.lacions.

El Miquel no era pas home de grans sortides amb els matrimonis amics seus, ni gran aficionat a anar a llocs, ni a fer grans viatges, sinó que era un home més aviat casolà amb dues obsessions: en primeríssim lloc la seva família i en segon lloc, i com a hobby, el tennis. També una mica als altres esports, aquests últims bàsicament com a espectador.

Com he dit abans, la seva principal obsessió era la família, i sobretot la seva estimada Assumpció de la que deia que era única, irrepetible i segons la seva opinió no hi havia altra d´igual, amb les seves virtuts, qualitat i bondat. Ell m´havia dit diverses vegades que quan la va conèixer tenia veritables presses per casar-se amb ella, per por que no se li escapés, i que l´únic que lamentava és no haver-se casat amb ella abans, per així poder haver estat més temps amb ella.
Com a caràcter, jo diria que el Miquel era un home molt poc presumit (la roba o els cotxes només tenien la importància del seu ús), bastant absolutista (les coses eren blanques o negres i no trobava massa grisos), de forta personalitat, segur de si mateix, però molt humil, i encara que soni a tòpic sobretot molt honrat i molt bona persona. També era una persona extremadament sincera, la mentida no existia per ell, és possible que en alguna cosa no tingués raó o estigués equivocat, però si ho deia és que ell n´estava convençut, no pas perquè et volgués enredar.

Parlant de tennis, ell va ser durant molts anys el jugador més estimat, més bo i més representatiu de la nostra ciutat. Poder jugar amb ell era un luxe i poder-lo guanyar un somni quasi impossible. En aquella època va aconseguir passar dues vegades la prèvia del trofeu Comte de Godó i així accedir al quadre gran, enfrontant-se una de les vegades amb el mític Manolo Santana. Això que per a altres hauria estat una gran proesa per ell no tenia cap importància, quasi ni ho explicava ni hi donava cap valor, cosa que ens demostra palpablement la seva extrema humilitat. Aquesta humilitat queda reflectida en el fet que a pesar de ser el jugador més bo de la ciutat de Terrassa en aquells temps, ell sempre deia de si mateix que no era un bon jugador de tennis.
Jo estimava el Miquel i ara que no el tinc em dono compte que l´estimava més del que em pensava, i aquesta sensació penso que la té molta gent de l´Egara. També sincerament penso que ell m´estimava a mi per una infinitat de detalls que vaig veure que tenia vers la meva persona, com emportar-se´m a dinar a casa seva després d´una partida de tennis, simplement perquè jo no tenia ningú a casa.

El Miquel se n´ha anat, però ha estat tan forta l´estela que ha deixat entre tots nosaltres, que en part és com si no ens hagués deixat. I la seva memòria serà tan forta que perdurarà viva i íntegra.