És molt important, sobretot als nens, conèixer si l'esportista és portador d'alguna malaltia per tal d'adequar l'activitat física a les condicions individuals i poder actuar com cal en cas d'un problema greu.
La majoria de les malalties cròniques no suposen una contraindicació per la pràctica de l'esport. L'exercici físic és útil pel tractament d'alguna malaltia crònica (diabetes, H.T.A., asma, ...)

Neurologia
Miopaties: Clínica (dolor muscular, fatiga). Poc freqüents (Primàries, inflamatòries, sequndàries a alteracions endocrines, hiperparatiroidisme).
Epilèpsia: procés que s'origina a la closca cerebral. Descàrregues de determinats grups neutronals.
Clínica: Absències. Convulsions tònico-clòniques. Relativament freqüent (0,5%)
Diagnòstic: E.E.G.
Causes: 1. Epilèpsia idiopàtica (sense lesions anatòmiques visibles)
2. Epilèpsia per lesió encefàlica (tumor, traumatisme, part,...)
Cal saber: El tractament que realitza l'esportista. El grau de control obtingut.
Com actuar en cas de crisi: Col.locar alguna cosa entre les dents (procurar que no es mossegui la llengua, evitar que s'ofegui). Trasllat a urgències.
Cefalees:
-Migranyes per l'esforç.
-Migranya a les altures.
-Cefalees al nedar per sota l'aigua.
-Trauma cefàlic i migranya.
-Cefalea dels "joggers".