Nº:14 Maig'99 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Hockey |Sumari |Editorial |Club |Tennis |De plats i olles |Hípica |Bridge |Salva,"m'he trencat |La veu del soci |Persones |La teva opinió |La bústia del drac |Flash-drac|

EUROHOCKEY '99
4 dies europeus

"Terrassa es convertirà en la capital europea del hockey." Amb aquest titular el Diari de Terrassa destacava que el Club Egara seria la seu de la Copa d'Europa masculina i el CD Terrassa de la Recopa femenina. Des d'aleshores - era el mes de setembre- fins a la publicació d'aquestes línies han passat moltes coses que condueixen a un balanç positiu. A pesar que ni l'Egara ni el Terrassa han pogut culminar el somni europeu, ambdòs clubs han merescut el reconeixement dels que estimen el hockey, dels que el dirigeixen i dels que el practiquen. El títol? La temporada que ve!


La carpa - Foto: Salvador Vives i Jorba

El repte de l'Egara

Tota una temporada per davant! Planificar, organitzar, dissenyar, construir.... en definitiva treballar, colze amb colze, per garantir l'èxit de la competició. Intensitat, molta. Moltíssima en l'inici del compte enrera. Implicació, tota en tot moment. I de tots!
"Organitzar aquesta competició fa club, s'hi implica molta gent." Així s'expressava Lluís Freixa, director del Comitè Organitzador, al diari El 9 Nou just el dia 21 de maig. Sortien els diaris, les radios i les TV parlaven de hockey. Ara, havia arribat el moment.
La participació. Una altra manera per definir el que van ser quatre dies intensos de competició. Participació de tothom, del primer a l'últim. Des dels aplegapilotes fins als cuiners. El Club Egara estava preparat perquè tothom s'hi sentis com a casa.

21 de maig. Tret de sortida. "L'Egara busca la tercera Copa d'Europa amb el factor camp a favor" (El Periódico), "Primer assalt europeu per l'Egara" (Diari de Terrassa) "A la recerca de la història" (El Mundo Deportivo)...
El nostre equip - flamant vencedor de la Lliga, de la Copa del Rei i de la Copa Catalunya, buscava el tercer títol de Campió d'Europa de la seva història. L'Organització també, però també treballava per fer de l'Egara un club de màxim nivell europeu en altres fronts. Jimmy O'Connors, irlandès, Director Tècnic havia repassat personalment, un per un, tots els detalls organitzatius. O.K. Un gest prou significatiu.


La grada - Foto: Salvador Vives i Jorba

Grades plenes, sol, cervesa, victòria... en definitiva una jornada festiva que es va acabar tard, però que va deixar la satisfacció d'un primer round guanyat.

22 de maig. Tot en marxa. "L'Egara supera el primer test amb nota" (Diari As) "El Club Egara comença amb golejada" (Diari de Terrassa) "L'Egara debuta a l'Eurohockey guanyant" (El 9 Nou) "L'Egara goleja l'Herakles. Avui es juga amb el Poznan mitja final de la Copa d'Europa" (Avui) "Objectiu complert: Egara 5 - Herakles, 1" (Drac News) "...c'est avant tout une fête où regne la bonne humeur" (diari La Libre Belgique) El periodista belga també va voler reflectir l'ambient distès, festiu i acolorit de la primera jornada i de tota la competició.

23 de maig. El somni, més a prop. "La gran final a la vista" "L'objectiu a l'abast" (Diari As) "Pas de gegant del Club Egara" (Mundo Deportivo) "Segona victòria de l'Egara en la Copa d'Europa" (La Vanguardia) "Amb un peu i mig a la final: Egara 3 - Grundwald, 1 (Drac News). El Grundwald de Polònia era el rival més temible del grup. La victòria contra els polonesos va fer que, ara si, el fet de ser a la final fos pràcticament una realitat.
Mentrestant l'altra cara de la competició anava sobre rodes. Les previsions més optimistes es complien: bon temps i millor assistència d'aficionats. Unes 2 mil persones es passejaven cada dia pel club, pel village, per la carpa...
La penya els Ratllats amb la mascota Molamec no va parar d'animar – tenien, però, una mica de competència: els holandesos, poc més d'un centenar que també cridaven.El seu equip, el Den Bosch, es perfilava com l'altra gran finalista. El Harvestehuder alemany en quedaria fora.
Tres dies de bocates, prop d'un miler diari. Litres i litres de cervesa, de refrescos, d'aigua i menús. I quins menús!! Pel cap baix mereixien ser qualificats amb tres estrelles.
I més festa, ara per l'Egara 35: de primera a divisió d'honor. Venien d'Alacant on havien aconseguit brillantment l'ascens. A quarts d'una de la matinada una gran celebració que de ben segur trigaran a oblidar.

24 de maig. L'hora de la veritat. Som a la final... " L'Egara vol fer història en la final contra el Den Bosch" (Agència EFE) "L'Egara es juga avui el campionat i Terrassa vol fer història" (Diari As) "L'Egara pot proclamar-se avui campió d'Europa" (La Vanguardia) "Una, dues i .... avui la tercera" (Drac News) Tocava la tercera, però una final és una final, 50 pels uns i 50 pels altres. El 50% millor va ser pels holandesos. Guanyadors, van aixecar la Copa. L'Egara va ser un digne finalista: per ser subcampió d'Europa s'hi ha de ser. S'ha de ser a la final. S'ha de saber guanyar i s'ha de saber perdre.

25 de maig. L'endemà. "La copa d'Europa s'ha escapat. L'Egara ha reaccionat massa tard" (Diari de Terrassa) "L'Egara, brillant subcampió d'Europa" (Diari As) "L'Egara es queda a les portes del títol i a un pas de fer història" (El 9 Nou) "El Hertogenbosch venç l'Egara i és el nou campió de la Copa d'Europa" (Avui) "El gol de Pol Amat no va ser suficient"( La Vanguardia) "L'Egara no pot lograr el triplet" (El Mundo Deportivo)... "L'espectacle del hockey va anar més enllà del terreny esportiu. El Club Egara es va abocar en una organització sense fissures" (Diari de Terrassa)


Abans del lliurament dels trofeus
Foto: Salvador Vives i Jorba

En un moment o altre tots ho hauríem canviat tot per un gol més, per -tal com va anar el partit - per cinc minuts més. Això no és possible, ja ho sabem. Ens quedem amb un "Lliure directe", el d'en Josep Cadalso, al Diari de Terrassa "L'Egara va quedar subcampió d'Europa. I això no és poc. És moltíssim. (...) A l'Egara no li fa falta canviar. Té un equip extraordinari, un futur magnífic, sentiment i la possibilitat de tornar a lluitar la pròxima temporada per la Copa d'Europa. Va perdre la final, però ho va saber fer amb la dignitat suficient que demana qualsevol col.lectiu esportiu. Està en el camí correcte."
Gràcies a tots. Serà el maig del 2000.

Rosa M Junyent

Subcampions d'Europa!
Foto: Salvador Vives i Jorba

Enhorabona Eurohockey '99

L'éxit i esforç desenvolupat durant els dies de l'Eurohockey '99 bé mereixen un seguit de reconeixements, que vull significar donant l'enhorabona a tots ells amb l'ànim de no deixarme'n cap.

Enhorabona a tots els voluntaris amb els que hem tingut el plaer de compartir l'esforç d'aquests dies. Gràcies a la seva alegria i el seu altíssim grau d'implicació i responsabilitat, el torneig ha merescut tot tipus de lloances fins al punt de calificar-lo com el millor dels últims temps.

Enhorabona a la ciutat de Terrassa. Segueix estant a primer nivell del hockey mundial, tant organitzativament com esportivament.

Enhorabona a tota aquella gent que sense estar directament implicada amb el club, han passat a visitar-nos i a gaudir de l'ambientació creada.

Enhorabona als enamorats del hockey. De ben segur que han pogut disfrutar de partits vibrants, intensos, d'accions espectaculars i d'un plegat d'esdeveniments que tindran presents durant molt de temps.

Enhorabona als socis del club. En primer lloc per la seva col·laboració i també perqué segur que aquest Eurohockey '99 marcarà sens dubte un punt d'inflexió que garantirà l'éxit de la nostra entitat en tot alló que es proposi.

Enhorabona a la junta directiva de l'entitat. Han d'estar orgullosos del col·lectiu que representen, ja que ha quedat més que demostrat el seu grau d'implicació i d'estima al club.

Enhorabona als practicants del nostre esport i més concretament als jugadors de l'escola. Han tingut l'oportunitat de viure un torneig molt especial i compartir moltes hores amb un ambient esportiu difícil de repetir. Espero que això serveixi per formar-los en l'esperit del nostre esport.

Finalment la més càlida enhorabona al nostre equip que han sabut arrosegar tota una pila de sentiments i que amb la seva actuació dia rera dia contribueix a reforçar l'estimació cap als nostres colors.

Per a ells tot el reconeixement per part del comité que jo represento, i per el futur tot el suport. Sense ells, cap d'aquests enhorabones hauria estat possible.

Lluís Freixa Figuerola.
Director Comité Organitzador Copa d´Europa.

Els juvenils, tercers al Campionat d´Espanya.

L'éxit i esforç desenvolupat durant els dies de l'Eurohockey '99 bé mereixen un seguit de reconeixements, que vull significar donant l'enhorabona a tots ells amb l'ànim de no deixarme'n cap.
El Club Egara juvenil va assolir la tercera posició al Campionat d´Espanya celebrat a les instal.lacions del C.D. Terrassa. L´equip que entrenen Pere Amat i Siso Ventalló amb Joan Quintana de delegat no va poder reeditar l´èxit aconseguit al Campionat de Catalunya i va haver-se de conformar amb el tercer lloc.
Els components de l´equip foren els següents: Miquel Bosch, Álvaro Novo, Jordi Carrera, Ignasi Petanàs, Toni Fages, Carlos Giró, Albert Prades, Ramon Alegre, Ricky Bernils, Miquel Crespí, Dani Arbós, Enric Rusiñol, Pau Quemada, Oriol Cardiel, Pol Quintana, Oriol Gabarró, Josep Vidal, Marc Gasol i Edi Tubau.
El preparador físic ha estat Ismael Garcia i el fisioterapeuta durant el Campionat d´Espanya Joan Garreta.
El primer partit va enfrontar l´Egara amb l´equip de l´Isla León de Cadis, amb victòria ratllada per set gols a zero.
El segon matx, contra el Club de Campo madrileny, va acabar amb un clar quatre a zero. Així, el passi a la final es decidiria contra l´amfitrió Terrassa, tenint en compte que un empat afavoria també el nostre equip.
El partit amb els vermells va acabar amb un desfavorable tres a dos, amb el tercer gol del Terrassa en els segons finals. D´aquesta forma, l´Egara no podia arribar a la final i s´havia de conformar a disputar el tercer i quart llocs contra el Jolaseta bilbaí.
En aquest partit, el quadre ratllat va véncer per dos a un assolint, conseqüentment, la medalla de bronze.

Felicitats i endavant!

Equip de redacció.

Les femenines, a la Divisió d'Honor!

Ja ho dèiem. Malgrat el patiment, l'objectiu s'ha aconseguit: les nostres femenines sènior són a la Divisió d'Honor. S'ho mereixien crescudament doncs l'intens treball realitzat enguany no podia tenir altre premi que el desitjat i esperat ascens. Es miri per on es miri, l'èxit ens ha esquitxat i beneficiat a tots. Primer per les mateixes jugadores i l'equip tècnic. També pel club, doncs calia que tinguéssim representació femenina al més alt nivell. I finalment, per les noies que vénen al darrera.


Femenines Sènior del Club Egara: Divisió d'Honor!
Foto: Salvador Vives i Jorba

Ara tindran un millor objectiu: poguer arribar a jugar a la Divisió d'Honor i la possiblitat dels campionats europeus i, perquè no, somiar en les olimpíades.


Montse Dinarès rebent la Copa del Campionat d'Espanya.
Foto: Rafa Mundet

Alegria al final del partit.
Foto: Rafa Mundet

Al campionat d'Espanya van superar clarament la fase prèvia, i a la fase final van conquerir 5 del 6 punts possibles, guanyant per 3-0 al Jolaseta, empatant 3-3 amb l'Ourense i el darrer partit, guanyant al Vallès per un clar 3-0. El segon classificat, l'Ourense, jugarà la promoció amb l'Atlètic de Terrassa H.C. de Divisió d'Honor, als quals els hi desitgem molta sort.
La propera temporada cal no defallir i lluitar de valent. La Divisió d'Honor és molt dura i sacrificada, però també vull fer una observació: l'important és disfrutar. No ens agraden els patiments absurds. No volguem convertir-nos en màrtirs. Si es perd, no passa res. Si es guanya, millor que millor. Cal tenir present l'autèntic esperit del nostre amater esport: el joc col.lectiu, el companyerisme, el manteniment físic, el respecte. I repeteixo: el disfrutar jugant.
Enhorabona, femenines.

Salvador Vives i Jorba

L´Egara 1935, campió d´Espanya de Primera

L´Egara 1935 s´ha proclamat Campió d´Espanya de Primera Divisió Masculina a la fase final disputada a Alacant i, per tant, aconsegueix l´ascens a la Divisió d´Honor del hockey espanyol. L´equip de David Sazatornil està format per Esteve Bosch, Toni Broto, Jordi Freixa, Pepe Mora, Santi Bosch, Pere Ejarque, Marc González, Edu Quemada, Pere Moliné, Pere Jufresa, Xavi Moliné, Ramon Costa, Oriol Carreras, Sergi Anarte, Santi Imbers i Adrià Farré. El delegat és Quique Alavedra i el preparador físic Xavi Belles. El fisioterapeuta que va desplaçar-se a Alacant fou Joan Garreta.
L´Egara'35 arribava a la fase final d´Alacant després d´una temporada molt positiva. Al campionat de Catalunya va assolir el segon lloc, classificant-se per la primera fase del Campionat d´Espanya. En aquest primer sector, disputat a les nostres instal.lacions, va aconseguir la primera posició i, conseqüentment, el passaport per a Alacant.
El primer partit de la fase final va enfrontar el 35 amb el San Vicente, equip amfitrió. Després d´anar perdent per dos a zero, els de Sazatornil van aconseguir remuntar el matx guanyant finalment per dos a tres, amb gols de Pere Moliné i Pere Ejarque (2).
El segon partit fou contra el Polo 1897. L´equip barceloní, que durant tota la temporada havia estat un dels que més problemes havia creat a l´onze ratllat, va plantar cara fins al final, però després que els nostres anessin per darrera durant tot l´encontre, el resultat final fou d´empat a tres. Per part egarenca els gols foren d´Ejarque, Quemada i Jufresa.
El tercer i definitiu encontre enfrontà el 35 contra el Barrocanes gallec. El matx va acabar amb una contundent victòria del nostre equip per cinc a un, amb gols de Quemada (3) i Xavi Moliné (2).
Amb el campionat i l´ascens a la butxaca, la tornada en autocar fou de les que es recorden. L´ambient de l´equip, espectacular, va desbordar-se amb l´arribada al Club. La coincidència de dates amb la celebració de la Copa d´Europa a les nostres instal.lacions va permetre organitzar una emotiva rebuda a la Carpa, que els jugadors del 35 recordaran tota la vida.
Des d´aquestes línies també es vol agrair el desplaçament de tots els acompanyants de l´equip tenint en compte la coincidència de dates amb la Copa d´Europa. Moltes gràcies i moltes felicitats.
De nou el 35 a l´elit del hockey!!!

Equip de redacció



L'Egara 35

La Copa del Rei

El tercer títol de la temporada ja és una realitat. Després de la prèvia que vàrem jugar al Pla del Bon Aire davant els gallecs del Barrocanes, als que vam apallissar per divuit a zero, ens classifiquem per a la fase final de Copa que es disputa a les instal.lacions del Polo a Barcelona.
Cal destacar també, la ronda prèvia que l´Egara 1935 va disputar contra el Vallès. L´equip de Sazatornil, però, no va poder classificar-se per a la fase final després de perdre amb els groc i negres en un partit molt disputat.
En el sorteig, ens emparellem amb el Grupo Covadonga de Gijón. L'equip, que milita a la primera divisió, posa més ganes i empenta que els gallecs de la setmana anterior però la diferència de categoria es nota i els derrotem per catorze a zero.
A la semifinal, el sorteig ens emparella amb el Vallès. Partit força espès per part nostra, però que sabem tirar endavant; victòria per quatre a un, amb el gol vallesà en un penal riguròs fora de temps. Era per donar-los moral-'es'.
La final, no podia ser d'una altre manera, donada l'alta qualitat del hockey espanyol, ens enfronta a l'Atlètic. El partit és una perfecta pedra de toc per tal d'agafar ritme de competició de copa d'Europa, no obstant, són els actuals campions. El partit es força atractiu a la primera part i més especulatiu a la segona. El resultat final, tres a zero, amb gols tots tres molt bonics, d'en Pol, Quim i Miquel Codina. Per segon any consecutiu s'aconsegueix guanyar Lliga, Copa i Campionat de Catalunya. Entre les distincions, destacar també, la de màxims golejadors i porter menys golejat.

Josep Ejarque i Guillamat



Edi Tubau i Jordi Quintana rebent de mans del President del Club,
Francesc Salvatella, el trofeu compartit com a màxims golejadors.

Darrers partits de la Lliga Nacional:

Seguint el fil del Drac 13, falten dues cròniques de la Lliga Nacional de la Divisió d´Honor masculina, això sí, amb el nostre equip amb el títol ja a la butxaca.
El primer partit del tram final de la Lliga enfrontà l´Egara amb el Barça. El resultat final fou contundent: deu a un, amb gols de Pol Amat (2), Quim Carrera, Miquel Codina (3), Jan Dinarès (2), Víctor Pujol i Jordi Quintana.
L´últim partit de la temporada fou l´Egara-Júnior. El matx no fou massa bo, però, tot i així, el resultat deixa poc lloc als dubtes: Egara 4, Júnior 1, amb gols de Pol Amat (2), Quim Carrera, Jordi Quintana i Siso Ventalló.

Equip de redacció

Els de Tercera, Campions de Catalunya

Els nostres veterans han tornat a assolir el Campionat de Catalunya de Tercera Divisió.
El Campionat de Tercera consta de dos grups. Els quatre primers classificats de cada grup van jugar unes eliminatòries per decidir quins serien els dos finalistes. En el primer partit d´aquestes eliminatòries, l´Egara guanyar davant l´ E.H.C., l´altre representant del Club a la divisió. En les semifinals, la víctima dels nostres veternas fou l´Atlètic i, així, tot quedava pendent del matx decisori final que enfrontaria l´Egara amb el Mediterrani a les instal.lacions del Reial Club de Polo de Barcelona.
El Mediterrani va arribar a la final acompanyat d´un bon nombre de seguidors, molt sorollosos, que van convertit l´encontre en un duel molt emocionant. Al final dels setanta minuts el marcador reflectia un angoixant empat a un. El partit i el Campionat, doncs, van haver de decidir-se per la via dels strokes, on el nostre conjunt va demostrar un major encert.
D´aquesta forma, l´Egara de Tercera aconseguia un nou títol per al palmarès d´aquesta brillant temporada de tots els equips ratllats.
Felicitats a tots!

Equip de redacció.

Trofeu Ganzo Cebado: Pol Amat, guanyador


Pol Amat, rebent el Trofeu Ganzo Cebado
Foto: Rafa Mundet

El jugador del nostre primer equip Pol Amat, va ser nomenat guanyador del Trofeu Ganzo Cebado per la seva gran temporada, assolint el premi de millor jugador de la Lliga Nacional segons votació dels periodistes locals que segueixen la màxima competició estatal de hockey.
Pol Amat fou galardonat juntament amb Xavi Ribes de l´Atlètic de Terrassa, que va quedar en segona posició i per Josep Soler, porter del Vallès Esportiu, que va assolir el tercer lloc.
Moltes felicitats, Pol!

Equip de redacció.

Cadet Egara i Egara 35 infantil femení, campions de Catalunya

El Cadet Egara s'ha proclamat campió de Catalunya de Hockey herba (G.A.) amb 8 victòries, cap derrota ni empat, aconseguint un total de 16 punts. L'equip ha estat format per Eduard Arbós, Jaume Bermúdez, Jordi Clapés, Quico Cortès, Roger Matalonga, Albert Puntes, Pau Quemada, Xavi Salvatella, Ivan Trullàs, David Alegre, Marc Salvatella, Jordi Soms i Ramon Vidal. Els entrenadors han sigut Pepe Arbós i Ramon Alegre, actuant com a delegat, Quico Cortès.

En quan a l'Egara 35 infantil femení, aconseguí el campionat de Catalunya, amb un total de 14 victòries, un empat i cap derrota. L'equip ha estat format per Maria Cortès, Natàlia Mas, Laura Torredemer, Anna Cirera, Ivet Cardiel, Gemma Casanovas, Marta Bacardit, Maria Roura, Glòria Comerma, Ivet Arbós i Marina Trullàs. Els entrenadors han sigut Rosa Talamàs i Mar Sala, actuant com a delegat Quico Cardiel.

Equip de redacció.

Cadet Egara Masculí. Campions de Catalunya.



Egara 35 femení. Campions de Catalunya.

Si això és una escola...

Amb l'arribada del maig la temporada ja enfila la seva recta final en les diferents categories de l'Escola de Hockey.Aquest mes la nostra mirada inquisidora va dirigida als més grans.Concretament l'EHC cadet masculí.La nombrosa plantilla la formen:Axel Anglada,Santi Argemí,Marc Brugueras,Xavi Davi,Dani Dinarès,Carles Gasol,David Martí,Carles Martí,Joan Petanàs(porter),Jordi Puntes,Xavi Rocavert,Jaume Salvatella i Josep Ramon Suárez.El "coach" és el Jaume Puig i la delegada la Teresa Pomier.
És inevitable començar destacant les peculiaritats de la lliga que disputa aquest equip.Està formada per tan sols quatre equips.Així doncs la valoració de la temporada serà sempre segons es vulgui mirar.Es pot dir que poden quedar segons o tercers,és a dir, un èxit.Però conseqüentment també seran tercers per la cua o penúltims,és a dir,un mal resultat.Conclusió: "depende".
Així doncs es veu que estem davant un equip si més no peculiar.Però ecara no ho heu vist tot.La segona referència que tenim és un fet diríem que únic per dir-ho d'alguna manera (ens venen molts altres qualificatius que preferim no reproduir).La situació és aquesta: partit Terrassa-EHC.Fins aquí tot normal.De cop sona un telèfon mòbil.Un jugador de l'equip (realment cal dir qui podia ser? Nosaltres tampoc ho creiem,Axel) deixa el camp malgrat anar perdent i es presta a respondre la trucada.Ens informen que, tot i això, lamentablent no va arribar a temps de respondre-la.Potser si l'entrenador el fes jugar més a prop de la banda això no hagués passat.Per tancar aquest tema una pregunta:"Jimmy",realment pensaves que ho havies vist tot dins un camp de hockey?
No obstant, hi ha més coses a destacar com els "canyos" que li fan al porter(el "peta"),els problemes d'estabilitat del Marc Brugueras("doble"),o les sacades de revés del Jaume Salvatella,diuen que per enganyar el contrari.Jaume,es tractaria de no enganyar també els del teu equip.Hi ha altres jugadors que per raons òbvies també són coneguts amb altres noms,estem parlant del Carles Martí("puça") i el Santi Argemí("motorista").Malgrat les diferències entre els jugadors hi ha una cosa en la que tots coincideixen,la falta d'assistència als entrenaments físics.Caldria preguntar a l'Isma,el preparador físic,si sap de l'existència d'aquest equip.
Respecte l'staff tècnic els jugadors lamenten l'assistència de l'entrenador encara que reconeixen la seva tasca,així com també la de la delegada.Una queixa només:el Xavi Davi creu que no és feina seva portar les pilotes i trucar els jugadors, perquè si és així,què fas tu?
L'equip del "Si això és una Escola" vol felicitar tant el Jaume com la Teresa per la seva esforçada tasca al front l'EHC cadet.També animar els jugadors en els darrers partits que els queden i per cert recordar-se de desconnectar els mòbils per tal de poder ser una mica més "libres".

Toni Broto,
Monitor de monitors.


EHC cadet masculí. (Foto: Rafa Mundet)

Manual de formació dels aplegapilotes

Aprofitant l'avinantesa de la Copa d'Europa, la secció de Hockey va editar un llibret sobre tot el relacionat amb els aplegapilotes. El manual té 16 pàgines, a color i està molt ben presentat. Els dibuixos -on és protagonista el nostre Molamec- fan que ajudin encara més a entendre les explicacions del què han de fer i no fer els aplegapilotes. La idea és d'en Xavi Comerma, el nostre director de l'Escola de Hockey, amb la col.laboració d'Assumpció Pérez.
El manual consta de quatre apartats, tots ells molt ben detallats: 1- Què representa ser voluntar del Club Egara?. 2- Què ha de saber i fer el voluntari aplegapilotes?. 3- Codi de senyals dels àrbitres durant el partit. 4- Col.locació i nombre d'aplegapilototes en el camp.
En resum, una bona eina de treball.

Salvador Vives i Jorba

Francesc Llongueras, guardonat

El nostre consoci Francesc Llongueras i Margarit se li ha concedit per part de la Federació Espanyola de Hockey, la medalla d'Honor, categoria bronze, per la seva trajectòria com tècnic i forjador de joves valors durant més de 25 anys.
L'entrega es va fer el passat dia 14 de maig al Reial Club de Polo de Barcelona, durant el sopar anual del Hockey espanyol.
Des del nostre club, li donem de nou l'enhorabona. Com ja dèiem en un altre butlletí, s'ho mereix.

Equip de redacció
 
|Sumari |Editorial |Club |Tennis |De plats i olles |Hípica |Bridge |Salva,"m'he trencat |La veu del soci |Persones |La teva opinió |La bústia del drac |Flash-drac|