El criteri de salat o dolç sol ésser, gastronòmicament parlant, molt subjectiu. Després de tastar el mateix producte, no és rar que tres persones formulin opinions diferents: per a una, el guisat és "soso", per a una altra és salat, i per a una tercera està al punt...
Segurament, hi ha dues raons que expliquen aquesta divergència: el sentit del gust de cada u i l´hàbit. És natural que no tothom tingui una igual percepció dels gustos, de la mateixa manera que no tots tenim la mateixa sensibilitat tàctil, ni la auditiva, etc...
Però sí que estem segurs de la importància de l´hàbit o costum. El cos humà necessita una determinada quantitat de sal, i normalment n´hi ha prou amb la que contenen els aliments, que mengem. L´afegit de la sal a sopes, verdures, ous, carns, és un fet cultural. L'introducció de la sal com a "droga" es produeix per l´aptitud de la sal com a conservador d´aliments i ingredient anticorporatiu, indispensable en altres èpoques de la humanitat. Avui ja no cal que faci aquesta funció, però hem heretat l´ànim de consumir-ne.