Va néixer a Ontiñena (Osca) el 8 de maig de 1943. És el distribuidor de la marca Lacoste. Pare de tres fills, la seva gran passió és el tennis, encara que també és un bon amant de caminar per la muntanya, però tal com ell diu, sense risc.

Anem a comprovar com supera el decàleg:

1. La vida és una gran botiga? Una mica sí. La vida t´ofereix moltes coses i de totes elles n´has d´escollir unes quantes. Per això la vida pot veure´s com un botiga.

2. Com va començar la teva relació amb el tennis de l´Egara? Jo era soci d´un altre Club, però quan vaig anar agafant nivell amb la raqueta vaig decidir apuntar-me a l´Egara ja que en aquell moment aquí hi havia els millors jugadors de Terrassa.

3. M´han dit que ets un crack de la raqueta. Quin és el teu secret? Bé, això d´un crack és un pèl exagerat. Jo sóc un treballador del tennis, una persona que sense massa tècnica jugo un tennis fàcil que intenta compensar les mancances tècniques amb una bona forma física.

4. Tots els equips de la casa volen que tu hi formis part. Com et prens aquest fet? M´ho prenc com una demostració d´afecte, ja que tinc molt bona relació amb tothom, a l´Egara hi ha bona relació entre tots nosaltres. Ells saben que, bàsicament, jugo a tennis per disfrutar i a banda d´això sóc una persona que m´agrada guanyar i, és clar, m´avisen.

5. El torneig Comte de Godó pateix cada any retirades importants i baixes de jugadors a l´últim moment. Per què? Potser és que la terra batuda fa por a molts jugadors ja que, actualment, el que s´imposa en el tennis són les pistes ràpides i el joc sac-volea. Per a mi, doncs, aquest fet podria explicar-se per l´esforç afegit que molts jugadors de primer nivell han de fer per guanyar els partits.

6. El teu establiment comercial és al centre de Terrassa. Què en penses dels canvis urbanístics fets en aquest sector de la ciutat? Són molt positius. Terrassa, abans, era una ciutat comercialment morta. Fins i tot trobaves gent de Terrassa comprant en poblacions properes com Sabadell i Manresa. Ara, però, molta d´aquesta gent comença a quedar-se a la ciutat.

7. Tens alguna altra passió a banda del tennis? Bé, potser la muntanya. Però, sobretot, la meva gran passió és el tennis.

8. Quin llibre t´has comprat per aquest Sant Jordi? A mi m´agrada la lectura d´evasió i en aquesta línia m´han regalat El secuestro de mamá d´Alfonso Ussía.

9. Diu el poeta sobre la vida: "que tot és dur, cruel, sense pietat. I sempre el mal i la vergonya duren". Hi estàs d´acord? Desgraciadament sí. Canviar-ho? Això és problema de moltes persones, no només d´una, i per això és tan difícil de canviar.

10. Quin era el teu ídol tennístic quan eres jove? L´ídol de la meva joventut era Manuel Orantes, tant pel seu joc com per la seva personalitat.

Ja fora de l´entrevista, en Josep Tabueña comenta que el tennis està patint, darrerament, una gran competència per part d´un altre esport: el golf. També diu que l´Escola de tennis de l´Egara no pot enfocar-se cap a l´alta competició, ja que aquest camp és realment difícil i no hi ha prou massa social per aconseguir-ho.