Les nostres jugadores Inés Arancibia i Asun Pérez, àrbitres de contrastat prestigi, ja són inernacionals. Inés Arancibia va arbitrar a la passada Recopa d´Europa femenina disputada a les instal.lacions del C.D. Terrassa. Asun Pérez, per la seva banda, va desplaçar-se a la localitat d´Anvers (Bèlgica) per arbitrar partits del Campionat europeu sub-16 femení. Felicitats a totes dues i ànims per continuar amb aquesta meteòrica trajectòria.

Coincidint amb el parèntesi de la competició de hockey durant la Setmana Santa, s´ha procedit a efectuar una neteja a fons de la moqueta del camp de hockey nº 1.
Aquesta moqueta, havia anat rebent durant molt de temps, pols i terra provinents de les pròpies graderies del camp de hockey i del seu entorn, i aquest fet havia provocat diverses zones on aquesta terra començava a solidificar-se, amb el risc de perilloses relliscades i el lògic deteriorament de la gespa artificial. Al mateix temps, les àrees més afectades, que eren les més properes a tot el perímetre del camp, presentàven un aspecte de color terrós molt desagradable.
L´actuació va consistir amb una neteja a fons amb aigua a pressió, utilitzant-se per a tal fi les mangueres que habitualment es fan servir pel rec automàtic dels carretons del centre del camp, amb unes boques especials instal.lades. Dos operaris abocàven aigua a pressió amb les dues mànegues, i uns altres dos operaris, amb un corró de goma-escuma cadascún, arrossegàven l´aigua bruta fins la canaleta perimetral i les reixes de desguàs.

Cal dir que les tasques de neteja van durar quatre dies. Hi van treballar quatre persones, i van ésser necessaris uns 200 metres cúbics d´aigua.
El camp ha notat sensiblement la millora, i potser caldrà repassar puntualment alguna zona, de cara a que pel proper Campionat d´Europa, presenti el seu millor aspecte.

L´Egara 1935 aleví s´ha proclamat campió de Catalunya d´herba al grup B després d´una magnífica trajectòria. L´equip està format per: Pau Adan, Arol Artigas, Rafael Cirera, Ramon Giró, Xavier Lloveras, Xavier Roig, Xavier Solà, Marc Torredemer i Santi Villanueva. Els entrenadors són Pere Ejarque i Oriol Cardiel i els delegats Jordi Artigas i Xavier Lloveras.
A tots ells moltes felicitats.

El dissabte dia 27, els salons del nostre Club reuniren a quasi dues-centes persones per tal d'assistir al repartiment dels "premis" "Fora de joc" que l'Escola de Hockey atorga a aquells qui d'una manera peculiar han destacat durant la temporada.
Després d'un bon sopar, Xavi Comerma, director de l'Escola, va donar pas a Pere Ejarque, que actuà com a presentador, cap de cerimònies i "showman" de tot el que va passar fins el final de l'acte. Cal reconèixer que el bon saber fer d'en Pere, la seva simpatia i el seu peculiar estil, va fer que el temps passés molt ràpidament i sense fer-se gens pesat, com acostuma a passar en molts actes d'aquest caire, que sense donar-nos compte els llargs parlaments fan que un acte es converteixi quasi en un suplici.

Foto: Salvador Vives i Jorba

Els guanyadors van ser els següents:
-Jugadors: Xavi Daví (cadet), Marc Mas (infantil masculí), Anna Cirera (infantil femení).
-Delegats: Teresa Pomier (cadets), Lluïsa Llop (infantils masculins), Toni Busqué (infantils femenins).
-Supporters: Tono Clapés (cadets), Dani Gonzàlez (infantils masculins), Santi Busquet (infantils femenins).
-Entrenadors: Josep Arbós (cadets), Lluís Monsech (infantils masculins), Anna Martínez (Infantils femenins).
Tots ells van rebre els corresponents regals, que, per cert, eren molt curiosos i simpàtics. La jugadora de l'equip Infantil femení, Sònia Sànchez, també va rebre regals amb motiu del seu aniversari.
El dia 10 es va fer la segona ronda de premis. Aquest dia foren els alevins i el repartiment escaigué d'aquesta manera:
-Jugadors: Damià Armengol, Pere Antonell i Marc Comellas.
-Delegat: Xavi Lloveras.
-Supporters: Manel Cañameres i Josep Gonzàlez.
-Entrenadors: Joan Carles Garcia i Pere Ejarque.
Per acabar, el dia 24, el repartiment fou pels Benjamins i Pre-benjamins. El resultat fou:
Benjamins
-Jugadors: Pol Soms, Carles Petanàs i Berta Devant.
-Delegats: Vicenç Llobet i Carme Gómez.
-Supporters: Jordi Plana i Carles Garcia.
Pre-benjamins.
-Jugadors: Jaume Argemí i Xavi Talamàs.
-Supporters: Toni Piqué i Albert Comellas.

Arribat el més d'abril el "Si això és una escola..." acara l'estació primaveral amb nous objectius i un d'ells, vist el reportatge del mes de març, és el d'aplicar-se la dita castellana:"Lo bueno si breve dos veces bueno".

Sense més preàmbuls, doncs, passem a presentar l'equip d'aquest mes:l'EHC Infantil "B".Per cobrir el lloc d'entrenador compta amb un triumvirat de luxe format per:Koldo Corbera,Miquel Herreros i Martí Lloveras.El delegat és en Josep Lluís Prim i la plantilla la formen:Joan Ruiz(porter),Marc Mas Moix,Miquel Tubau,Ferran Martínez,Edgar Aneas,Dani González,Rafa Prim,Jordi Comellas,Oriol Mata,Franc Codina,Jordi Argemí i Marc Lloveras.Primerament, vàrem recollir les impressions d'un dels seus entrenadors, en Miqui Herreros,conegut en diversos cercles com "el gordo" pel seu estil a l´hora de pujar la banda esquerra amb el primer equip de la casa tal com feia Rafa Gordillo.De l'Edgar diu que és "un petit gran home" ja que és molt responsable(no creiem que prengui massa exemple de tu, Miquel).També destaca que amb els xuts del Miquel Tubau les sortides del darrera estan solucionades.Finalment, l'home del "carácter latino" s'excusa dels seus retards afirmant que ha d'acabar de veure els videos del rival.Rotundament, no cola "neng"!

Més tard xerràrem amb el Koldo Corbera, un dels artífexs de la bona campanya de l'Egara de Primera Divisió, i amb el Josep Lluís Prim.Tots dos coincideixen en dir que es tracta d'un equip molt irregular que tenia un gran alicient:un viatge a Port Aventura si quedaven primers,cosa que malauradament aquest any no podrà ser.El Koldo també vol apuntar que el sistema tàctic, encara que provinent de la direcció tècnica, pateix modificacions.Ja avisarem el Xavi Comerma per tal que vigili què modifiqueu vosaltres.Per últim ens apropàrem als jugadors perquè ens diguessin la seva.Primera i unànime reflexió:"el Miqui arriba tard".Sobren comentaris Miquel.Però encara hi ha més,diuen que el teu cotxe té "ganxitos", que per cert son d'un color semblant al teu cabell.També destaquen la gran tasca del delegat cosa que des d'aquí i amb coneixement de causa confirmem.

Des d'aquesta tribuna que cada mes ens ofereix "el Drac" volem felicitar l'EHC infantil pel segon lloc assolit en el campionat de Sala.Demanar els dos entrenadors entrevistats que prenguin exemple tant del Martí com del seu delegat ja que ens consta que hi ha alguns punts negres en la seva vida que algun dia amb més temps destaparem.Finalment, només ens queda felicitar l'equip de redacció de "El Drac" pel seu primer any tot agraint la possibilitat de col.laborar amb ells.

Després de més d´una dècada apartats de la màxima competició europea a nivell de clubs, l'Egara tornava a participar en un europeu, concretament l'any 93 a la capital belga, Brussel.les. Durant els dies 28, 29, 30 i 31 de maig, l'equip format per Ramon Jufresa, Vicenç Fitó, Artur 'Titus'Gispert, Javi Ruiz, Sergio Navarro, Josep Ejarque, Víctor Pujol, Santi Amat, Carlos Ruiz, Toni Sala, Jan Dinarès, Ramon Sala, Xavi Moliné, Pere Jufresa, Nacho Manent i Carles Trullàs va quedar enquadrat al grup del Kelburne (Irlanda), Leopold (Bèlgica) i HDM (Holanda). Els tres enfrontaments es van caracteritzar per la igualtat, almenys pel que fa a resultats, ja que tots els va guanyar el nostre equip per la mínima. Davant els irlandesos victòria per 1 a 0, 3 a 2 davant els belgues i 2 a 1 amb els neerlandesos, fet que donava accés a la final, ons ens trobaríem davant l'equip més guardonat de l'època, el Ulhenhorst alemany. En un partit sensacional, només la mala sort ens va apartar de la victòria i un gol dels alemanys a poc del final va esvair les il.lusions de jugadors i aficionats que s'havien desplaçat fins a Bèlgica. Tot i això, la medalla d´argent a la butxaca.
En l'edició de l'any següent, l'any 94 la competició se celebrà a la petita localitat de Bloemendaal. El grup estava format pel Hounslow anglès, l´amfitrió Bloemendaal i el Racing francès. En aquesta edició el partit clau davant el conjunt amfitrió, va ser un autèntic calvari. Al bon joc del conjunt local es van afegir unes condicions metereològiques molt dolentes amb molta pluja i un intens fred. Per postres, el representant anglès, el Hounslow, els va guanyar en l'última jornada de grup, el que va provocar un triple empat i el nostre club es va veure abocat a jugar el cinquè i sisè llocs on va derrotar al conjunt belga del Badouin.
En l´última participació, la de l'any 97 a La Haia, l'equip format per Ramon Jufresa, Artur Gispert, Miquel Codina, Jaume Quintana, Josep Ejarque, Micki Herreros, Víctor Pujol, Santi Amat, Pol Amat, Jan Dinarès, Jordi Quintana, Ramon Sala, Xavi Moliné, Quim Carrera, Siso Ventalló i Àlex Aurell va quedar enquadrat al grup B juntament amb el HGC neerlandès, els francesos del Racing i els russos del SKA Samara. En el partit on es decidia qui aniria a la final, que ens va enfrontar als anfitrions, l'HGC, derrota per 3 a 1 tot i jugar sobre tot una gran segona meitat. Malgrat tot, es va aconseguir la medalla de bronze després de derrotar als bielorussos del Minsk.

El dissabte dia 27 de març acabà la lliga de Primera Divisió femenina, quedant campiones indiscutibles les jugadores del Club Egara. Dels divuit partits jugats, n'han guanyat disset i perdut un, precisament el darrer, amb l'Olímpia de Gavà, que guanyà immerescudament per 1 a 0. Han marcat 112 gols i tan sols els n'hi han fet 3.
L'equip que entrena Pere Sala, juntament amb Lluís Mercader, s'ha fet mereixedor d'aquest lideratge i cal dir que han realitzat una excel.lent campanya. Hem de mencionar que junt amb l'entrenador hi han col.laborat Xavier Bellés com a preparador físic i Pol Oliveras com a delegat.
Han format part de l'equip: Sílvia Tubau, Rosa Talamàs, Elena Amat, Montse Dinarès, Romi Dinarès, Laura Vinyals, Oihane Sanz, Inés Aranzíbia, Anna Martínez, Gemma Martínez, Meritxell Gràcia, Elisabeth Gràcia, Lídia Arbós, Rosa Boix, Asun Pérez i Natàlia Sànchez.
Si d'alguna cosa ens hem de queixar és de la poca afluència de públic als partits durant la temporada. Caldrà potenciar el "T'esperem" de l'equip de Divisió d'Honor masculí al nostre primer equip femení, seguint l'exemple de l'editorial del anterior butlletí.
Ara tan sols cal desitjar que al Campionat d'Espanya que se celebrarà el mes d'abril i maig, les nostres jugadores facin el mateix bon paper i puguin conquerir l'esperat i desitjat ascens a la Divisió d'Honor. S'ho mereixen.

Diumenge dia 28 de març. 12 h del migdia. Derby al Pla del Bon Aire: l'Egara contra Atlètic de Terrassa H.C. Dia assolejat on el nostre primer equip derrotà als "grocs" per 2 a 0. Però si cal destacar alguna cosa no és pas el resultat. Abans de començar el partit, els jugadors van tenir la bona idea de fer el "passadís" a les jugadores de Primera Divisió del nostre Club que el dia anterior habien conquerit la lliga catalana. Cal destacar que junt amb els jugadors de casa s'hi van afegir els de l'Atlètic. "Chapeau!"

Els dies 10 i 11 d'abril, l'equip femení de Primera Divisió Catalana, campió de la present temporada 1998-99, va fer una estada a la masia La Traüna, sota el pic del Turó de l'Home, al Montseny.
L'equip de redacció de "El Drac", vem tenir el plaer de fer una escapada a mitja tarda del dissabte per tal de veure "in situ" aquesta concentració i poguer dialogar amb varis dels assistents.

Al primer qui vem preguntar fou l'entrenador Pere Sala.
-Equip de Redacció: Per quin motiu feu aquest "stage"?.
-Pere: Sobretot per fer una preparació física exclusivament. També per "fer equip" més que mai i oblidar-nos del hockey.
-E.R.: Què us ha motivat fer aquesta concentració al mig del Montseny?
-P.S.: L'aïllament de la zona urbana. Aquí, a 800 m d'alçada, "respirem" muntanya, acompanyats per la bellesa del paisatge.
-E.R.: Quina és la finalitat?
-P.S.: La preparació pel proper Campionat d'Espanya.
-E.R.: Tot molt seriós, oi?
-P.S.: No! També pensem fer les típiques "novatades" als novells, que són en Lluís Mercader, la Rosa Boix, l'Oihane Sanz, l'Elisabeth Gràcia i la Natàlia Sànchez.
-E.R.: Ep, no us passeu!

A Lluís Mercader, segon entrenador li vem preguntar:
-E.R.: Quina és la teva tasca a l'equip?
-Lluís: Ajudo al Pere amb tot el que calgui. Moltes vegades sóc el que destenso la corda quan el Pere la tensa massa.
-E.R.: Trobes convenient aquests tipus d'estades?
-Ll.M.: Crec que són molt importants, no tan sols per l'aspecte físic sinó per tal de fer equip.
-E.R.: Lluís, creus que les jugadores estan molt pressionades per tal de conquerir la Divisió d'Honor?
-Ll.M.: Massa. Saben la responsabilitat que els hi espera. La meta és pujar i serà tot un sacrifici però és recompensat. Estic absolutament convençut que pujarem.

El delegat de l'equip és Pol Oliveres al qual li preguntem:
-E.R.: Quan temps portes a l'equip i quina és la teva funció?
-Pol: Porto dos anys i la meva tasca és la del "bon rotllo". Faig alhora de suport dels dos entrenadors. També em cuido de la logística de l'equip i omplo les actes dels partits.
-E.R.: Trobes adequat el fer aquests dos dies a muntanya?
-P.O.: Ho trobo excel.lent, doncs es fa equip.
-E.R.: Creus que pujarem?
-P.O.: Prefereixo no "mullar-me" en aquest tema.

El Xavi Bellés és el preparador físic de l'equip. A ell li fem les següents preguntes:
-E.R.: Com veus l'equip de cara el Campionat d'Espanya?
-Xavi: Han tingut una preparació clarament ascendent, cada cop millor i espero que s'arribi al Campionat d'Espanya en un moment òptim.
-E.R.: Què penses fer aquí a la Traüna?
-X.B.: Carreres contínues amb fraccionaments entremig i canvis de ritme. També estiraments. El diumenge, rodar una mica i tornar a fer estiraments.
-E.R.: Quines possibilitats veus de cara l'ascens?
-X.B.: Amb el ritme de treball que hem programat, si elles hi posen totes les energies i no perden la confiança, no cal tenir cap dubte que l'ascens serà nostre.

A l'Elena Amat, que és la segona capitana no li hem volgut fer cap entrevista, doncs al ser de l'equip de redacció de "El Drac" algú diria que hi ha "tongo". Però li hem fet a la Montse Dinarès, capitana.
-E.R.: Montse, quan fa que ets a l'equip?
-M.D.: Aquesta és la sisena temporada.
-E.R.: Creus que és la millor temporada per tal d'aconseguir l'ascens?
-M.D.: Crec que sí. Cal dir que ja seria hora, doncs és la quarta vegada que ho intentem.
-E.R.: Quina de les vegades que heu arribat al campionat d'Espanya t'has sentit més decepcionada?
-M.D.: La de Sevilla, no. En canvi la d'Alacant va ser un drama, però fou pitjor l'any passat a Bilbao. Va ser francament un disgust, doncs ens mereixiem l'ascens.
-E.R.: Creus que sortides com aquestes a muntanya beneficien molt? Caldria fer-ne més?
-M.D.: Sí, són molt beneficioses per a tot l'equip però no crec pas que calgui fer-ne més, ja que és molt difícil coordinar a totes les jugadores.

Com veieu, els ànims no falten. Seria bo per a tots que la nostra entitat pogués disposar d'un equip femení a la Divisió d'Honor. El Club ho necessita també de cara les categories inferiors, doncs serviria d'ànims per a totes elles.
Volem agraïr, també, la bona acollida que l'equip de redacció de "El Drac" va rebre al presentar-se d"incògnit" a la Traüna. Gràcies i molta sort.

Sis joves jugadors de casa nostra ja saben el què és quedar Campions d'Europa. Quico Cortès, David Alegre, Xavi Salvatella, Eduard Arbós, Jordi Clapés i Pau Quemada, per Setmana Santa a Anvers (Bèlgica), formant part de la Selecció Espanyola Sub-16, van guanyar la primera Copa d'Europa d'aquesta categoria, i per tant, es van emportar la medalla d'Or. La participació dels nostres jugadors va ser molt valuosa ja que tots eren a l'onze titular i fins i tot, el Quico Cortès va ésser escollit com el millor porter del campionat i en Pau Quemada va ésser el segon màxim golejador.
Els resultats foren els següents:
Espanya 3 - Holanda 1
Bèlgica 4 - Espanya 3
Espanya 7 - Escòcia 1
Semifinal: Anglaterra 2 - Espanya 4
Final: Alemanya 1 - Espanya 2

El seleccionador de l'equip, també del nostre Club, fou Ramon Rius.

Durant les mateixes dates però a Belfast (Irlanda), els representants de la Selecció Espanyola Sub-18, van assolir la medalla de Plata en el campionat europeu d'aquesta categoria. Van perdre el partit de la final que disputaren amb Anglaterra. La Sub-18 va tenir una important baixa: la del jugador del nostre Club Edi Tubau, lesionat. En Ramon Alegre i Ricky Barnils foren els altres jugadors seleccionats del Club Egara.

Volem mencionar, també, que la jugadora infantil de l'Egara Sònia Sànchez, va formar part de la Selecció Sub-16 femenina que va obtenir la medalla de bronze al conquerir el tercer lloc del campionat europeu. En aquesta competició, Asun Pérez, del nostre Club, va tenir una molt bona actuació com a àrbitre del torneig. Enhorabona.

Èxit, doncs, dels nostres representants que de ben segur hauran d'esperonar als components del primer equip de la casa de cara la propera Copa d'Europa de Clubs. Uns ja han triomfat, altres ho poden ser ben aviat. Que segueixin els èxits i felicitats a tots ells.

Ens adrecem a vosaltres per donar-vos les gràcies pel suport que ens heu donat durant tot l´any al llarg de la temporada. Podem afirmar que sense vosaltres, sense l´afició, no haguéssim aconseguit el títol de Lliga ni cap dels triomfs que hem assolit aquests darrers anys.
Enguany tenim davant una important competició: la Copa d´Europa. Aconseguir aquest desitjat trofeu significaria la realització final com a grup humà de l´equip dins un Club, un Club que ens ha donat la oportunitat de fer amistat entre nosaltres.
Els jugadors de l´Egara de Divisió d´Honor us esperem. I intentarem correspondre-us lluitant fins al final per un títol que tant desitgem nosaltres com vosaltres. En definitiva, un títol que el Club desitja ansiosament.
Tot i això, estem convençuts que sigui quin sigui el resultat ens donareu tot el suport, i és per això que ja us agraïm per endavant la vostra col.laboració.
També ens agradaria que tots els socis veiessiu l´esperit de l´equip. Un esperit que es caracteritza per la lluita constant i que desitja donar exemple a tots els nanos que assisteixen als nostres partits.
Som conscients que estem davant d´una gran oportunitat i que hem d´intentar no passar-la per alt.
Sabem també que és una responsabilitat gran ja que ens segueix molta gent. La consecució de la Copa d´Europa seria el fruit d´un treball de molts anys, començat per la nostra Escola de Hockey.
Tant de bo que els joves que miren apassionadament els nostres partits puguin arribar un dia al primer equip.
Se suposa que guanyant la Copa d´Europa seríem el millor equip europeu. Seria, per nosaltres de justícia aconseguir-ho, ja que l´Egara segur que és el millor Club continental.

Campions, i aquesta vegada a falta de quatre jornades per a la conclusió del campionat. Sí, després del partit davant el Polo a Barcelona, on un gran nombre d'afeccionats ens va acompanyar, vàrem poder cantar plegats allò de Campions, campions sense por de ser massa optimistes. La nostra victòria a l´ Eduardo Dualde no deixava dubte sobre quin havia estat l'equip més contundent de la temporada regular.
Amb el xiulet dels sempre polèmics duets arbitrals, el públic es llençà al camp i es van produir escenes d'alegria, piscina dels jugadors (alguns una mica patètics), rec amb aspersor de cava, foto de familia, etc.
Després, els membres de la plantilla i alguns convidats selectes van dinar a les instal.lacions del club i ja al vespre, es va fer una petita recepció 'oficial' on van assistir nombrosos socis. L'acte es va aprofitar per fer entrega de la roba que lluirem a la Copa d'Europa i hi va haver parlaments del súper-president de la secció 'Pedri' Marcet i del president del Club Quico Salvatella. Seguidament, els que no tenien entrades per anar al multitudinari concert del "Boss" al Sant Jordi van traslladar la festa al Bluff, conegut local de la nit terrassenca, on la festa es va prolongar fins a la matinada. No entrarem en més detalls a menys que algún lector enviï alguna carta per demanar-ho.
Cronològicament però, hem de començar parlant del partit amb l'Atlètic, que és el primer d'aquesta sèrie que entra en la publicació del butlletí. El duel podria resumir-se així: ambient no tant excitant com en altres derbis i victòria relativament fàcil per dos a zero. El títol era només qüestió de temps. Després, la Setmana Santa va servir perquè tothom, jugadors i afició, agafessin aire pel fi de temporada tant atapaït que ens resta.
En la represa de la competició, l'esmentada victòria danvant el Polo i el cap de setmana següent, jornada doble que s´encetava amb la visita al camp del Vallès. A Can Salas, dos fets destacats. Primer, el passadís que ens van fer els jugadors de Ximo Soler, als qui agraeixo des de aquí el detall i els desitjo sort pel final de lliga. El segon va ser la presència del Pere Arch vestit de metge a la banqueta, amb la bata i l'estetoscopi. El tema, si podia estar com a metge a la banqueta, ja que va rebre una sanció com a metge de dos partits -ja acomplerta- i quatre com a entrenador. L'àrbitre, en veure'l va quedar glaçat i va declarar-se totalment fora de joc. El Pere, però, finalment no es va posar a la banqueta. Per cert, el partit ens el vam endur per cinc a zero.
En la jornada de diumenge, visita de l'Apóstol Orense. Als prolegòmens del matx, homenatge a l'equip campió amb la presentació de cada jugador i membres de l'staff. Agrair la col.laboració dels jugador gallecs que van haver d'aguantar tot l'acte i començar el partit amb mitja hora de retard. El matx fou bastant pastós però hi hagué victòria contundent per sis a un. Destacar el gol de Jordi 'el Coque' Amat número cent de la temporada (i Johnny cogió su fusil).
Després del partit, dinar de germanor al frontó amb l'assistencia de molta gent. Agrair al grup Bonsoci Cuina el seu treball i dedicació. Sé que el repte de fer més de tres-cents creps i pelar la tira de llagostins va ser cosa de 'xinos'. A més, ens van obsequiar també amb la carn a la brasa amb seques i amb els ja tradicionals pastissos, enguany representant les onze lligues guanyades pel Club. Gràcies.
Després del dinar, els discursos prescriptius dels directius -Pedri Marcet i Quico Salvatella- als que es va afegir l'entrevistador oficial del dinar de celebració, el conegut showman Pere. Amb aquestes entrevistes es va poder veure la capacitat de la plantilla fora del terreny de joc. Alguns van corrovorar que amb l'estic fan meravelles però parlant... També es van afegir a les entrevistes algunes noies de l'equip femení campió de Catalunya i que disputarà el campionat d'Espanya (des d´ aquí us desitgem sort) i altres convidats. Els disc-jockey, tot seguit, va començar a fer ballar a la gent després que les 'infantiles' fessin una coreografia de la Cher. Tothom a la pista i festa fins a altes hores, seguint el 'hasta que el cuerpo aguante'.