Visquem L'esperit de ser de L'egara

Ha passat ja més d'un any des de que vaig tenir l'honor d'escriure el primer editorial del Drac, i, per damunt de tot, aquest pas del temps vol significar que aquell projecte, llargament esperat, avui n'és ja una veritable realitat. L'equip humà que hi ha darrera del nostre butlletí ho ha fet possible i a ells, solament a ells, cal agraïr-los aquest èxit i el fet que tots esperem impacients el proper número per passar una bona estona veient cares conegudes, recordant bons moments viscuts o, fins i tot, coneixent les opinions dels nostres consocis o be d'aquells que treballen dia a dia al nostre Club; dóna goig i ens omple de satisfacció sentir una pregunta que cada cop és més habitual… que ja ha sortit el Drac?

En aquell primer editorial, manifestava la voluntat de què tots fóssim capaços de sentir-nos orgullosos de ser de l'EGARA. Pensem que en aquest darrer any han estat moltes les ocasions en que hem tingut l'orgull de dir ben alt "que som de l'Egara" i per tant destacar el desig permanent de què això continuï, doncs s'apropen esdeveniments molt importants per a la història del nostre Club i cal estar preparats.
El mes d'abril, ha estat un mes de forts contrastos, de grans penes i de renovades alegries. D'una banda ens han deixat persones molt vinculades amb l'origen i posterior desenvolupament del Club, i de l'altra, hem gaudit d'una nova victòria: l'onzena Lliga Nacional, que tant brillantment com contundentment ha conquerit el nostre primer equip de Hockey.

L'alegria d'aquest nou èxit esportiu, i el d'altres equips del Club, amb menció especial de les femenines Campiones de Catalunya de 1ª Categoria amb total autoritat, no pot amagar la tristesa per la pèrdua de la Sra. Dolors Fontanals, vídua del qui fou fundador i primer President del Club, en Pere Amat i Llopart, progenitors d'una de les famílies que més han donat i segueix donant al nostre Club, ni la d'en Josep Alsina i Rafecas, amb qui vaig tenir la sort de compartir molts anys de Junta, qui sabia molt bé encomanar-nos el seu esperit emprenedor en pro de l'Egara. Com va dir un amic de tots en el darrer sopar de Fi de Temporada, només podem desitjar que en l'altre mon es retrobin aquells que tant han estimat el nostre Club.

Deia abans que s'apropen moments importants, de segur que podrem, un cop més, viure l'esperit de ser de l'Egara, la propera Copa d'Europa, L'EUROHOCKEY 99', ha de significar la fita més important que tant a nivell esportiu com social ha de viure el nostre Club, preparem-nos per disfrutar-la, fem Egara participant-hi, tots junts podem escriure una nova pàgina de la nostra història. T'esperem.