L'origen del massatge zonal es perd en el temps més remot. Tot i que no hi ha referències històriques precises sobre l'origen del seu ús, sabem que el massatge és un dels mètodes més antics en el que es reconeix un valor terapèutic per alleugir el dolor i el sofriment.
És acceptat generalment per tots els estudiosos del massatge en els peus i des de 5000 anys enrera i en el decurs de molts segles, s'utilitzà a Xina i a l'India com una eina auxiliar pel diagnòstic i la curació de molèsties físiques. Actualment encara es practica a Indonèsia.
El gran escultor Benvenuto Cellini (1500-1571) va recórrer amb èxit a aquesta pràctica de "fortes pressions sobres els dits de les mans i dels peus" per a curar dolors d'arreu del cos.
El segle passat el President nordamericà Garfield alleugí els seu dolor provocat per ferides ocasionades en un atemptat només amb un tractament de pressió en els peus, havent resultat ineficaç qualsevol altre mètode.
El responsable de què el món occidental s'interessés per aquesta pràctica del massatge podològic fou el metge nordamericà William H.Fitzgerald, otonarringòlec de la Universitat de Vermont que treballà tant a Londres com a Viena i que ja era un excel·lent especialista i que el podriem definir com una personalitat mèdica completa.
Desenvolupant el seu treball comprovà que podria efectuar petites operacions de nas i gola pressionant certes parts del cos sense necessitat d'anestèsia. La seva ment investigadora l'impulsà a la recerca del per què d'aquest fenòmen i descobrí que el pacient havia fet una pressió sobre alguna part de la ma, o que ell mateix durant la visita havia pressionat certes zones alleugint el dolor en d'altres. Poc a poc confeccionà un mapa d'aquestes zones de manera sistemàtica. Així aparegué la teoria segons la qual el cos humà pot considerar-se atravessat longitudinalment per deu "meridians" que el divideixen en unes altres deu zones i cada una d'elles conté òrgans i parts del cos el reflex de les quals es situen a la zona corresponent dels peus i de les mans.
Bé, però després d'aquest petit historial el que ens interessa és la seva aplicació pràctica entre nosaltres.
Si deixem que a la nostra circulació sanguínia es formi una condició excessivament àcida, augmentarem els dipósits de calç. Aleshores, cristalls d'àcid, similars a trossets de gel (mirats a través del microscopi) es formen sobre les terminacions nervioses, i priven la circulació normal de la sang en diferents parts del cos. La pressió del pulgar és la que es posa en contacte amb aquestes formacions cristal·lines ocassionant un dolor agut a la zona dels reflexs durant el tractament. A mesura que el massatge els dissolt, la sang se les endú pel seu recorregut mentre fa el circuit del cor als peus d'anada i tornada, la duració de la qual és de 3 vegades per minut. D'aquesta manera les arteries i les venens s'alliberen de les impureses.
La meitat del mètode consisteix en el fet que la seva utilització produeix una estimulació de les forces d'auto-curació latents en el cos; o dit d'una altra manera, aquest mètode fa auto-regenerar l'organisme.
Mentre es fa el massatge a la zona reflexa, els nervis porten el missatge al cervell el qual, per la seva banda, el relaciona amb l'òrgan lligat en aquell punt reflex.
Aquest tipus de teràpia efectuada una o dues vegades per setmana és molt beneficiosa, no per atacar només dolències diverses: nerviosisme, inapetència, vertigen, lumbàgia, ciàtiques, tortícolis, disfuncions de qualsevol òrgan, al·lergies, etc..., sinó també pèr a tractaments de relaxació anti-estrés entre d'altres molt interessants.
Esperem que aquesta breu història sobre el massatge zonal us faci despertar el vostre respecte, interés i fins i tot admiració per una tècnica que, ben practicada, ens pot retornar la salut i paliar infinitat de malalties i per tant, ens pot ajudar a sentir-nos cada dia millor. Hem d'estar contents pel fet de tenir a l'abast aquesta tècnica que per a nosaltres pot resultar innovadora encara que la seva pràctica és mil·lennària.