Tot i que fa temps que no ho sento, fer una "francesilla" té el sentit de fer una cosa fora de l'acostumat, amb motiu d'una celebració o per que sí, per pures ganes. Bé, l'altre dia en vaig fer una, una "francesilla" de caire turístic, cultural gastronòmic que m'ha portat a certes consideracions.

Era un dia qualsevol, clar i net i encuriosit per tot el que suggereix la comarca del Priorat, vaig dedicar el dia a visitar-la. Feia anys que no anava per aquelles contrades, terres aspres, plenes de barrancs, de sinuoses carreteres i a on aparentment sembla que el temps s'hagi aturat: poblets com Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja, La Vilella, tots de quatre-cents habitants, quasi semblen deshabitats. És una comarca econòmicament fonamentada en el comerç del vi i l'oli que després d'una davallada contant i lenta de la seva producció, va passar de tenir 20.000 ha. de vinyes l'any 1900 fins a les escasses 6.500 ha. l'any 1978, ha viscut aquest darrers anys una revifalla considerable.
El motor d'aquest canvi ha sigut la vinya i el vi. Quan als amics els hi parles dels vins del Priorat, ho associen a un vi negre dens i espès, capaç de tallar-lo fins hi tot amb un ganivet, que tenia un elevat grau alcohòlic i que el compraves a granel a les cooperatives. Tot això ja no val, l'hi ha donat la volta com a un mitjó: la moderintat, amb noms i cognoms: "Alvaro Palacios", "Rene Barbier", "Fuentes", han capgirat la història, fent uns nous vins, a partir dels típics ceps de garnatxa i carinyena han fet uns nous "coupages" amb ceps de caire més aristocràtic, tipus "Cabernet Sauvignon", "Shyrah", etc i ajudats amb les més modernes tecnologies. Són uns vins realment espectaculars i on destaca la seva qualitat incontestable que han anat acompanyats d'una campanya mediàtica important.
Com d'altres de les coses que passen en el nostre país, han hagut d'ésser americans, alemanys, suïssos, els que ens han fet adonar de l'enorme potencial vitivinícola d'aquesta comarca, convertint en quasi mítiques algunes de les marques més preuades com "l`Ermità", "El Clos Erasmus", "El finca dofí", "El Gran Clos", Etc. Com a curiositat, per exemple, en una subhasta de "Shotebys" a Nova York, es van pagar 90.000 ptes./litre, el vi "l'Ermità" d'Alvaro Palacios.
Al sommelier d'un dels millors restaurants de Nova York, li van preguntar:
-qui en beu d'aquests vins?
I li va respondre:
-En beu el client que jo vull...
Sense comentaris