El primer cap de setmana de febrer, un grup de socis del Club, adscrits a la Secció d'Hípica, varen realitzar la tradicional marxa d'hivern fins el pintoresc poble de Sant Llorenç Savall, gaudint un any més dels magnífics paissatges naturals que l'envolten.
Un cop instal.lats a l'hípica "La Roca", els deu cavalls que participaren a la marxa, els genets, acompanyats d'alguns familiars "motoritzats", ens referem amb un bon sopar que preparà l'amic Jaume Palau.
L'endemà es participà als "Tres Tombs" de Sant Llorenç Savall, i a la tarda, la marxa de retorn. Ja que vem sortir aviat, a bon ritme, ens permeté alguna variant de l'itinerari habitual, per fer-lo més amè. Aquest any, però, aconseguírem arribar al Club a plena llum del dia.
Com que alguns participants a l'anada van ésser rellevats per d'altres a la tornada, en total foren tretze els afortunats genets que gaudiren d'un magnífic cap de setmana de contacte amb la natura, de bones cavalcades i d'excel.lent companyonia.
Fins la propera!

L'altre dia, aprofitant que els amos em van treure a passejar fins la quadra on viu "Lastic", varem fer una cavalcada urbana, que és com passejar però en lloc de fer-ho per camins normals es fa pels carrers d'un poble i en diuen "Els Tres Tombs".
També hi havia uns homenets uniformats i proveïts d'unes andròmines que feien un soroll infernal. Al primer cop la "Ladie" i jo, que anavem tan ufanes al davant de tot, varem tenir un ensurt que per poc no tornem a la quadra sense tocar el terra.
Després varem veure que la cosa tenia la seva gràcia: amb el seu terrabastall marcaven el ritme del pas i era força divertit, llàstima que els homenets, com que només ténen dues potes, no seguien molt bé el ritme i de tant en tant ens calia refrenar-nos.
Tot anava la mar de bé fins que a l'arribar a la plaça del poble hi havia tots els veïns, suposo que molt enfadats pel soroll, ja que tots cridaven.
Varem fer el primer tomb i els homenets del soroll, espantats davant tanta gent, es varen amagar a un costat. La gent, però, seguia cridant tant que els de dalt, vull dir els amos, els varen començar a apedregar amb uns projectils de color blanc que es veu en diuen "preparats".
Això no em va fer gens de gràcia i vaig mirar de fugir, però el de dalt no em va deixar, i au!, una altra volta. La cosa va seguir un parell de voltes més fins que aconseguirem convèncer als de dalt que era millor tornar a la quadra. La veritat, em vaig posar molt nerviosa i l'any que ve no sé pas si hi tornaré.