Per a la tercera entrega d´aquesta secció volem recordar les Copes d´Europa disputades l´any 1973 a Frankfurt, el 1974 a Utrech i el 1975 una altra vegada a Frankfurt.
En l´edició de 1973 disputada a Frankfurt, el nostre equip aconseguí la cinquena posició. L´Egara va quedar enquadrat en el grup B, juntament amb el Kampong neerlandès i el Hounslow anglès. L´expedició catalana a Alemanya comptava amb els jugadors següents: Maurici Trullàs, Ramon Giró, Joan Quintana, Joan Amat, Francesc Codina, Josep Dinarès, Joan Colomer, Josep Sallès, Jaume Amat, Ramon Quintana, Joan Arbós, Francesc Amat, Salvador Salvatella, Santi Rodríguez, Joaquim Serra, Josep Quintana i Pere Amat.

Partit a Frankfurt - 1975

En el primer partit de la competició l´Egara va empatar a un amb els anglesos del Hounslow El partit amb els neerlandesos del Kampong, decisiu per arribar a la final, va acabar amb derrota per tres gols a dos. En aquest encontre, moltes cròniques periodístiques de l´època destaquen el paper desfavorable de l´arbitratge per al nostre equip. Amb aquesta derrota, l´Egara s´allunyava del seu tercer títol continental.
En els partits classificatoris següents, l´Egara aconseguiria la cinquena posició després de véncer l´equip txecoslovac de l´Slavia de Praga per sis gols a zero i els polonesos del Warta per tres gols a dos. El campionat se l´acabaria enduent l´amfitrió, el Frankfurt, que va guanyar a la final el Kampong neerlandès.
En l´edició de 1974 disputada a Utrech (Holanda), l´Egara va assolir també la cinquena posició. L´expedició ratllada va oferir la novetat d´Antoni Sala respecte l´anterior edició. El nostre equip quedava dins el grup C juntament amb el Kolhn alemany i el Copenhagener danès. L´Egara va guanyar el primer partit contra els danesos per quatre a zero, però perdé el segon per dos a un amb els alemanys. Aquest partit es va resoldre en els últims minuts per mitjà d´un penal-córner transformat per l´equip centreuropeu, fet que va donar la classificació als alemanys ja que l´ empat afavoria l´Egara.
En els partits classificatoris, l´Egara va véncer els polonesos del Warta per dos a un i, en el cinquè i sisè llocs, al Lyon francès per cinc a un. La final fou la mateixa que l´any anterior, Frankfurt-Kampong, i el vencedor fou novament l´equip alemany que d´aquesta forma aconseguia el seu quart títol continental.
La VII edició de la Copa d´Europa es va celebrar, com dos anys enrera, a la localitat alemanya de Frankfurt. L´expedició de jugadors ratllats va tenir les novetats respecte l´anterior edició de Francesc Salvatella i Santi Busquets. L´Egara quedava enquadrat en el grup B, juntament amb el Kampong neerlandès i el Bohemians txecoslovac. El primer partit va ser contra el Kampong i el resultat final fou d´empat a un. Aquest marcador va provocar que el passi a semi-finals s´hagués de decidir pel nombre de gols que ambdós equips aconseguissin davant el dèbil equip del Bohemians. Així, l´Egara guanyà els txecoslovacs per cinc a un, resultat insuficient ja que els neerlandesos van esborrar el Bohemians guanyant-los per set a zero. L´Egara, doncs, tornaria lluitar pel cinquè lloc.
El primer partit de classificació enfrontà l´equip ratllat amb els ioguslaus del Subotica, que s´havien desplaçat al torneig per la no presentació del representant polonès. El partit va acabar amb victòria ratllada per dos a un. Una altra vegada, l´equip egarenc disputaria el partit pel cinquè i sisè llocs, aquest cop contra el Kolhn alemany. El nostre equip va acabar perdent per tres gols a un. D´altra bnda, l´equip amfitrió, el Frankfurt, aconseguia el seu cinquè títol consecutiu guanyant a la final el Leopold belga.

Amb l´objectiu de promocionar la propera celebració de la Copa d´Europa de Hockey a les nostres instal·lacions, la Comissió de màrqueting i imatge de l´organització vol elaborar una exposició de la història de la competició. En aquest recull, que s´exposarà a les nostres instal·lacions, hi tenen cabuda fotografies, sticks de l´època, samarretes, medalles, records de l´estada i tot allò que cregueu que pot formar part d´una mostra d´aquestes característiques.
Així doncs, tots els interessats en participar en l´elaboració d´aquest fons, ja sigui a nivell organitzatiu o per cedir material, poseu-vos en contacte amb en Pere Ejarque.
Esperem la col·laboració de tothom.

El proper dissabte tretze de març a les dotze del migdia se celebrarà a les instal·lacions del nostre Club l´acte de presentació del logo i la mascota de la Copa d´Europa.
Aquest acte s´ha programat amb la voluntat de congregar el màxim nombre d´assistents possible i també vol comptar amb la presència dels mitjans de comunicació. Així mateix, es demana especialment l´assistència dels més menuts del Club, entre els quals es repartiran adhesius i globus amb els nous símbols de la Copa d´Europa.
La presentació es durà a terme a la sala de Brigde del Club i servirà també per informar a socis i a mitjans sobre l´estat de les coses en l´organització de la màxima competició continental.
La presència del creador del logo, Carles Bros, i dels responsables de la mascota, acabarà de donar rellevància a l´acte, que es clourà amb un aperitiu obert a tots els assistents.
L'acte serà presentat pel Sr. Francesc Mata, responsable de RRPP del Comitè Organitzador de la Copa de Europa'99.
Esperant comptar amb la vostra presència us donem les gràcies per endavant.

Equip de redacció

A la Primera Divisió masculina va acabar-se la primera volta de la Lliga del grup catalano-aragonès en què tres equips de la casa prenen part: Egara, E.H.C. i Egara 1935. Tot i que els tres equips ja es troben immersos en plena segona volta, des de "El Drac" volem fer una repassada per veure com està la classificació i comprovar, així, les possibilitats de classificació per al Campionat d´Espanya de cadascun d´ells.
D´aquesta manera, les onze primeres jornades han vist com l´Egara 1935 s´ha col.locat líder aconseguint deu victòries i una sola derrota i sumant un total de vint punts. L´Egara, per la seva banda, ha acabat la primera volta en quart lloc, amb sis partits guanyats, un d´empatat i quatre de perduts, sumant, doncs, tretze punts. Per últim, l´E.H.C. ha arribat a meitat de lliga amb quatre victòries, tres empats i quatre derrotes, assolint la sisena plaça amb onze punts.
Esperem que a la segona volta es consolidi la bona línia dels tres equips. També desitgem que lluitin fins a l´últim partit per la classificació per al Campionat d´Espanya, el qual decidirà finalment quins equips pujaran a la Divisió d´Honor la propera temporada.
D´altra banda, des d´aquestes línies es denuncia la poca visió de la Real Federación Española de Hockey a l´hora d´elaborar el calendari de competicions. Enguany, la fase final de l´esmentat Campionat d´Espanya de Primera coincideix amb la disputa de la Copa d´Europa de Hockey que el nostre Club té l´orgull d´organitzar. Increïble però cert!

Després de l'aturada per les festes nadalenques, les competicions de hockey sala i el Torneig Ciutat de Terrassa, es va rependre la competició lliguera. El nostre equip ha jugat tres partits més en els quals ha sumat tres noves victòries, fet que l'afiança al capdavant de la classificació i, a més, li proporciona el títol honorífic de campió d´hivern.

El primer partit va dur l'equip a terres gallegues per enfrontar-se a l'Apóstol d'Orense, un equip exòtic que compta amb jugadors paquistanís i argentins, i també ha provat de temptar algún jugador nacional sense èxit per ara. El resultat final, 3 a 6, un Egara superior, que va tenir el seu pitjor enemic en el relaxament que li va costar encaixar tres gols.
La setmana següent, visita al Pau Negre. Victòria per 0 a 3 davant un Barça molt especulador en un partit en que es va estar força negat de cara a porteria. Resultat curt, però joc una mica empalagós.
Per acabar, el partit davant el Júnior. Tercer partit que s'havia de jugar lluny del Pla del Bon Aire, però unes reparacions a la gespa del camp dels de Sant Cugat, va obligar a traslladar el matx a les nostres instal.lacions. El partit tancava la primera volta de la lliga i el resultat va ser clar, 6 a 0. Tres gols a cada meitat i absolut domini blanc i blau, que es podria haver convertit en un resultat més ampli.
Comença ara la segona volta. I no tan sols això, sinó que d'ara i fins a final de temporada, es jugaran de seguit totes les competicions. Acabada la lliga, la Copa i a continuació, la Copa d'Europa. Uns mesos que seran claus per al nostre conjunt que més que mai necessitarà del suport de tothom. Esperem que tot ens surti com desitgem i poder-ho compartir amb vosaltres. Força Egara!!!

Com ja vàrem apuntar en el primer "Si això és una escola..." tractarem d'aprofundir en el coneixement dels diferents equips de l'escola de hockey del nostre club. Així doncs,i amb l'afany de saber què caracteritza els foscos personatges que fan possible aquesta secció us presentem l'equip que ens visita en aquest mes de febrer. Es tracta de l'EHC benjamí 6x6.
L'esquadra blanc-i-blava compta amb 10 jugadors, que són: Carlos Alegre, Pol Dinarès, Oriol LLoveras, Joan Marquès, Roger Mata, Carles Petanàs, Quim Tapiolas, Albert Torrents, Iñaqui Viguetà i Iago Vinyals. L'entrenador és l'Aleix Villatoro i el delegat Antoni Torrents.

En un conegut bar de "La Ciutat de les Persones", que no fa molt acostumava ser parada obligatòria per esmorzar després d'una "incursió" nocturna, vam estar departint (per dir-ho d'alguna manera) amb la majoria dels components de l'equip abans d'enfilar cap el Polo on hi havien de disputar un partit del Campionat de Catalunya de sala. Malgrat ser hora en què les idees no solen destacar per la seva abundància ni brillantesa ,aquests nens varen demostrar estar més desperts que el seu entrenador i que el propi entrevistador, fet del que en caldria esbrinar les raons encara que des d´aquesta secció ja ens podem fer una idea.

Primer de tot, varen donar la seva opinió sobre l'entrenador. En aquest sentit, l'Albert Torrents es queixava de les bronques de l'Aleix i per confirmar aquest extrem ens vam dirigir a en Pol Dinarès qui ens obsequià amb l'expressió "xapu-xapu" que més tard ens va apuntar que tenia un significat semblant a "mig i mig". Si ell ho diu. El Roger Mata afirma que "ensenya molt bé" i el Carles Alegre diu que "fa flicks a tota píndula", això sí que és expressar-se amb contundència!. Tant el Pol com l'Iñaqui reclamen més exercicis de flick i partits en els entrenaments, queixa que segons el nostre parer haurien d'elevar a instàncies més altes que són les que confeccionen els entrenaments (tothom sap de qui parlem,no?). No obstant, les declaracions més sucoses van arribar en el moment d'opinar sobre els companys, i és que a aquesta edat no tenen cap mena de problema per dir el que pensen. Sobre el Carles Petanàs conegut com "Peta" alguns dels seus companys com també el seu entrenador diuen què "sempre vol sortir a jugar".
De l'Iñaqui afirmen que sovint "diu que té mal per no entrenar". Ell es defensa dient que "no sempre". El Roger Mata i l'Oriol Lloveras, apodat "Ronaldo", són considerats els lligons de l'equip i el Iago Vinyals "una mica xuleta" encara que és un gran porter. També del "míster" es diu que "lliga i que és un xuleta perquè porta ulleres , duu trenes als cabells i arracada". Del Roger destacar també que va arribar a l'entrevista amb el cap verd i les seves habituals ulleres blaves potser seguint la línia estilística marcada pel seu entrenador (Caldria preguntar al seu pare, el mai ben ponderat Toni Mata , si hi té res a veure). Finalment tots van fer una cura d'humiltat declarant que "tots els jugadors podrien esforçar-se més" per tal de millorar els resultats i concretament l'Oriol LLoveras afirma que "intentarem remontar". Tota una declaració de principis.
A qui tots els components de l'equip deixen bé és al seu delegat amb qui també vàrem estar xerrant . L'Antoni va posar èmfasi en el fet que l'equip té masses jugadors i això fa que alguns no puguin jugar molt. Destaca que malgrat els resultats tots els jugadors vénen a entrenar. Finalment, preguntat per l'entrenador declara :"Sempre arriba a l'hora i em consta que a vegades surt". La pregunta òbvia és: només a vegades? De totes maneres confiarem en les paraules del delegat perquè aquest és un tema molt perillós que caldria no remenar gaire.
L'entrenador i peça bàsica dins l'engranatge defensiu de l'Egara de 1a divisió, l'Aleix Villatoro, ens destaca el paper del delegat qui malgrat haver de desplaçar-se bastants quilòmetres sempre compleix. De l'equip es lamenta de la vagància i de que "alguns no corren". També coincideix amb l'Antoni Torrents quan diu que hi ha massa jugadors i a vegades ha d'estar més pendent de la banqueta que del partit. L´Aleix troba un hàndicap jugar els partits pel matí perquè els jugadors estan adormits, no obstant reconeix que el canvi d'horari també li anaria bé a ell. Sobren les explicacions de per què, amics lectors. Vàrem tocar més tard un tema que podia ser espinós, quan li vam preguntar per la presència del Iago Vinyals en l'equip. La resposta fou contundent: "no té cap tipus de privilegi". En qualitat d'un dels no molts entrenadors que sol venir entre setmana proposa compensar els mateixos amb un anorak per suportar els rigors hivernals. Des d'aquí recolzem totalment la teva proposta, Aleix.
Des del "Si això és una escola..." volem animar l'EHC a que segueixi entrenant amb la mateixa il.lusió perquè estem convençuts que els resultats milloraran. També esperem que tant el Roger com l'Oriol ens expliquin com s'ho fan per aconseguir tan bons resultats en les sempre difícils arts amatòries. Finalment, aconsellem l'entrenador grans dosis de paciència en la seva tasca i li recordem tant a ell com a d'altres entrenadors que les nits estan per dormir i que com diu la dita :"No por mucho madrugar amanece más temprano". És veritat, no té massa a veure, però sempre queda bé de dir.

Els més menuts de l'Escola de Hockey, els pre-benjamins, van iniciar la seva participació als Jocs Esportius Escolars el passat dia 17 de gener, significant tot un aconteixement per aquestes joves promeses del nostre Club al jugar els seus primers partits de competició "oficial" amb equips dels altres clubs (A.T.H.C., Línea 22, Olímpic, ...)

S'han confeccionat quatre equips de nivell similar i amb noms força "internacionals", per facilitar la tasca d'identificació dels propis nens i que entren en competició de forma alterna, cada quinze dies (competició 4x4 amb quatre porteries).



Aquests equips són:

BRASIL:
Xavi Tost, Nacho Prat, Ramon Marquès, Marc Aguilar, Ignasi Gallardo. Entrenadors: Arnau Izard i Dani Arbós.

ITÀLIA:
Marc Salvatella, Josep Comellas, Adrià López, Albert Amat, Jaume Argemí. Entrenadors: Carles Giró i Anna Bacardit.

HOLANDA:
Pol Solano, Xavi Talamàs, Marc Torredemer, Berta Izard, Marta Espí. Entrenador: Jacint R. Salvatella.

ARGENTINA:
Sergi Bolde, Arnau Piqué, Ferran Sabrià, Pablo Nieto, Meritxell Bigatà, Andrea Alegre.

Entrenador: Jordi Tost.

S'han jugat ja varis partits. Cal destacar l'entrega de tots els jugadors i el bon nivell demostrat que han permès obtenir també bons resultats, fruit sens dubte del bon treball d'aquest grup, en les dobles sessions d'entrenaments setmanals de dimecres i dissabte.

El passat dimarts dia 2 de febrer, va tenir lloc a les instal.lacions del nostre Club, una trobada-col.loqui de tots els entrenadors dels equips sèniors del Club Egara, convocats per l'àrea esportiva de la Junta de la Secció.
Hi foren presents: Pere Arch, Joan Comerma, David Sazatornil, Tete Francino, Jordi Sanromà, Pere Sala, Pere Amat, Joan Quintana, Joaquim Sala, Ramon Rius i Jacint Ramon Badiella.
Es va tractar el tema de "sortida del darrera i pressió al contrari", i a partir d'una petita exposició inicial d'en Pere Arch sobre aquest tema, es va iniciar un interessant col.loqui on tothom va dir la seva i on es van exposar sobre la pissarra diferents excercicis i tàctiques que fa cada equip per desenvolupar aquests aspectes durant els partits.
La trobada va ser molt interessant i profitosa per a tots i, a més, es va fer un llistat d'altres temes per tractar en properes reunions. Cal destacar l'esforç dels nostres tècnics que tot i les hores que dediquen als entrenaments, encara treuen temps per "reciclar-se" i poguer millorar el nivell dels nostres equips.
Moltes gràcies a tots els assistents i que no defalleixi el vostre esforç. El Club us està molt agraït.

Doncs sí! Tal com diu la capçalera: T'ESPEREM!. T'esperem cada diumenge al camp, no només per disfrutar veient bon hockey, sinó també per donar el màxim suport a l'equip i ajudar-nos així a que entre tots aconseguim els més alts objectius.
Estem en un moment important de la temporada, començant la segona volta, i com en molts d'altres esports, en general, les primeres parts de la competició són per a prendre posicions, i en les segones és quan realment es decideixen les coses.

El nostre cas no és una excepció i si fins ara les coses van força bé, en els pròxims mesos és quan es decidiran la Lliga Nacional, la Copa del Rei i, com no, la Copa d'Europa que jugarem a casa.

Pot semblar que els que fan que es guanyin o es perdin els partits siguem només els que estem a baix al camp. Rotundament NO!.
Com ex-jugador, entrenador i sobretot coneixedor dels nostres jugadors, us puc assegurar que els partits es guanyen tant des de dins el camp com des de la grada. Molts cops, el suport, els crits d'ànim o el sentir-se recolzat per la simple presència de públic poden fer molt més per l'equip, que totes les "tàctiques" i instruccions que des de la banqueta puguem transmetre als jugadors, encara que de vegades des de fora no us sembli tant important.
Vegeu si no el que opinen alguns d'ells:

-"Com més públic hi ha, més posat estic en el partit". (Pol Amat)
-"Quan hi ha gent m'inhibeixo de la tensió i sobretot em fa estar més concentrat". (Josep Ejarque)
-"En anar a tirar un penalt, si sento els crits de la gent, em noto més fort i motivat". (Jordi Quintana)
-"La presència de públic et fa veure que creuen amb el nostre projecte i t'anima a seguir treballant". (Ramon Sala)
-"Al veure la grada plena, inconscientment intentes fer-ho encara millor i així conectar amb el públic". (Víctor Pujol)
-"Personalment ens agrada i motiva moltíssim veure color i ambient a la grada". (Ricki Dinarès i Micki Herreros)

Com podeu veure, i no crec que amb això siguem una excepció, ens motiva i ajuda força el mirar la grada i veure un grapat de cares conegudes. Evidentment ens agradaria que n´hi haguessin el màxim possible i que a les més "habituals" se n'hi afegissin moltes més.
En aquest sentit, aprofito l'oportunitat que em dona "El Drac" per, tal com deia al principi, convidar-vos al camp i sobretot a aquells que no veniu tant sovint: alumnes de l'escola, jugadors d'altres categories, membres d'altres seccions del Club, i en general qualsevol que li agradi el hockey o que simplement vulgui animar l'Egara.
Per posar-vos-ho més fàcil hem elaborat una foto-calendari que ja haureu rebut juntament amb "El Drac", i si no, al Club n'hi han per a tothom, amb la programació de tots els partits de Divisió d'Honor que queden des d'ara fins el final de la temporada.Doncs és per tot això que T'ESPEREM!, i comptem amb el suport de tots, ja que els èxits del nostre primer equip són els èxits de tots i per a tot el Club.