Benvolguts companys de "El Drac":
No fa gaire, els vestidors femenins van sofrir uns desperfectes tot just quan s'acabaven d'arranjar. Ignoro la identitat dels causants de la malifeta però m'agradaria explicar-li's una història i per això us prego que ho publiqueu al butlletí del Club.
El Club Egara fou fundat l'any 1935 amb una altra denominació i sense instal.lacions pròpies. Com sigui que els partits de hockey els disputava en un camp de futbol situat al carrer Colom (a l'actual farinera) denominat Armonia F.C., la seva nomenclatura es decantà pel nom de Club Deportivo Armonía Egara C.D.A.E.
Actualment, a les dependències del Club Egara, figura emmarcat el contracte que amb data del primer d'abril del 1936, i signat pel representant egarenc i primer president de l'entitat Pere Amat Llopart, i per Pere Forns Brossa en representació de l'esmentat Armonia F.C., s'erigeix com un testimoni gràfic d'aquest origen remot.
Quan va desaparèixer aquest camp, l'equip egarenc disputà els seus encontres en un camp de futbol de Rubí i, fins i tot, algun que altre partit els hagué de disputar en el camp del "pajarito" de Terrassa, que estava ubicat en el mateix emplaçament de les actuals instal.lacions esportives municipals.
Més tard fou el camp dels Carmelitans de l'avinguda de l'Abad Marcet la instal.lació que els acollí durant una temporada fins que a la nostra ciutat es construí el primer camp municipal que s'havia de compartir amb la resta de clubs locals de hockey.
I pel que fa a la seva seu social, també va estar sotmesa a diversos canvis d'ubicació. En un principi el lloc de reunió dels afeccionats egarencs era cal Codina, del carrer Topete. Posteriorment al bar Catalunya del carrer de Sant Pere. Després el bar La Polar, ubicat a la Rambla d'Egara i, finalment, en una casa del carrer de la Font Vella, tocant al Gran Casino.
Sens dubte, aquesta peregrinació incubava el desig de posseir unes instal.lacions esportives pròpies i una seu social definitiva. Feia temps que els ànims estaven preparats, però la victòria del Campionat d'Espanya aconseguida a València la Setmana Santa del 1952 pel ja llavors anomenat Club Deportivo Egara, va ésser el detonant que originà una sèrie d'accions i projectes que culminarien amb la inauguració de les instal.lacions al Pla del Bon Aire l'any 1961.
Després d'aquesta victòria, un grup de pioners s'involucraren entusiastes, i per tant, amb capacitat d'entusiasmar, en un projecte difícil, buscant diners en forma de petites aportacions socials amb les quals comprarien i transformarien un olivarer en aquesta entitat anomenada Club Egara, que el proper any cumplirà 65 anys.
A part del primer president de l'entitat desaparegut prematurament, Pere Amat Llopart, encara tenim el privilegi de tenir entre nosaltres tots els presidents que en el decurs d'aquests anys han assumit la direcció del Club: Agustí de Vallés, Salvador Vinyals, Joan Comerma i Josep A. Pi, fins arribar a l'actual president Francesc Salvatella. Tots ells, juntament amb els associats més antics, són testimonis de primera fila d'aquesta aventura creadora. Ells saben que es pot continuar i fins i tot millorar una obra empresa, però també saben que no tothom està preparat per assumir consequències arriscades. Molts no ho veien gaire clar i malgrat tot, l'empenta que dona la força associativa es desempellegà de timideses i apostà amb energia pel futur.
Seria molt interessant conèixer de la seva pròpia veu les anècdotes i mil peripècies que probablement van acompanyar el naixement del Club del Pla del Bon Aire, i potser el coneixement d'aquestes peripècies frenaria aquest impuls juvenil que sovint es manifesta en forma destralera. Es bo saber que amb aquestes accions s'atempta contra el somni d'uns personatges que en el seu dia també eren joves i que encaminaven les seves energies per construir i ho feien amb els seus estalvis i amb el seu compromís.
És molt divertit trencar un sostre i a més es fa en un tres i no res, però aquesta "diversió" és pueril. Reconstruir costa una mica més. Però materialitzar un somni, a part de ser una autèntica proesa, dona molta més satisfacció.

Al darrer número de "El Drac" (gener 1999), sortí una nota referent a la Missa del Gall, on la Massa Coral de Terrassa ens oferí un excel.lent repertori de cançons nadalenques. Se'ns informà que la seva fundadora i primera directora fou Na Rosa Puig i Llonch. Ens han fet arribar una nota on se´ns informa que el fundador fou Salvador Salvatella i Agulló, avi del nostre president, i el seu primer director Antoni Torres i Calonge.