Després de les vuit primeres jornades de la Lliga Nacional de Divisió d'Honor el Club Egara n'és el líder destacat amb quatre punts d'avantatge enfront el seu primer perseguidor i principal rival, l'Atlètic de Terrassa. Des de l'última edició de "El Drac" s'han disputat quatre jornades més amb els següents resultats:

Club Egara - 6 CD Terrassa - 0
Atlètic THC- 3 Club Egara - 4
Club Egara - 5 RC Polo - 2
Club Egara - 4 Vallès - 1

Per a la segona entrega d´aquesta secció volem recordar les Copes d´Europa disputades l´any 1971 a Roma i el 1972 a Frankfurt.
En l´edició de 1971 a la ciutat eterna l´Egara defensava el títol conquerit l´any anterior. L´expedició ratllada comptava amb els següents jugadors: Maurici Trullàs, Joan Amat, Josep Quintana, Francesc Codina, Josep Dinarés, Vicenç Llorach, Josep Sallés, Joan Quintana, Jaume Amat, Francesc Amat,

Ramon Quintana, Joaquim Serra, Àngel Escobar, Pere Amat i Joan Colomer. El nostre equip va quedar enquadrat en el grup A juntament amb el Lisnagarvey irlandès i el Warta polonès. Després d´empatar amb els irlandesos a un gol i derrotar els polacs per dos a zero l´Egara aconseguia arribar a les semi-finals.
La semi-final va disputar-se amb el Frankfurt 1880 alemany. El partit, especialment dur, va acabar amb victòria alemanya per dos a zero. El Frankfurt 1880 acabaria enduent-se el títol guanyant també a la final a l´amfitrió M.D.A. Roma a la tanda d´strokes.
L´Egara finalitzà la competició en tercera posició després que el seu rival pel tercer i quart llocs, el Polo, es retirés de la competició en protesta de l´escandalós arbitratge patit durant la semi-final contra el M.D.A. Roma.

L´edició de 1972 va disputar-se a Frankfurt. L´Egara va quedar enquadrat en el grup C, juntament amb el Lisnagarvey irlandès i el Ruesselsheiner alemany. A l´equip s´havien incorporat Ramon Giró com a segon porter i Joan Arbós. El primer encontre contra els irlandesos va resoldre´s per un clar tres a zero. En el segon i definitiu per al passi a semi-finals l´Egara empatava a zero amb el Ruesselsheiner, partit amb polèmica arbitral per un gol anul.lat a Joan Amat en un penal-córner. Aquest fet impossibilità al nostre equip a lluitar per una medalla.
Els ratllats acabaren la competició en cinquena posició després de batre el Harrys Dundee escocès per tres a zero i el Royal Leopold belga per dos a un. El torneig tindria com a vencedor l´equip local, el Frankfurt 1880, que en la final va derrotar l´Eindhoven neerlandès per sis gols a un reedintant així el títol assolit l´any anterior. El tercer lloc fou pels també alemanys del Ruesselsheiner.

L´objectiu d´aquesta nova secció és conèixer una mica més la nostra Escola de Hockey. Aquest fet es venia proposant des de fa un temps i fou Joan Ferran -secretari de la Junta de Hockey i president de la Penya Ratllats- qui fa unes setmanes va apuntar que una bona estratègia per tal que els nens i nenes de l´Escola se sentissin atrets pel nostre butlletí seria que ells mateixos en fossin protagonistes.
Així doncs, amb "Si això és una escola..." pretenem presentar a tots els socis els nostres equips inferiors. Sempre amb un to desenfadat i humorístic, tractarem d´assolir l´objectiu de desvetllar els secrets d´aquesta la nostra casa, així com les interioritats del nombrós planter amb que compta "el cicló del Pla del Bon Aire" tant masculí com femení. El nostre desig és que apareguin tots els equips de la casa abans que finalitzi la temporada, però potser no podrà ser possible. L´ordre d´aparició és aleatori, com aleatòria és també la inspiració dels qui fan possible la secció.
Per a la primera entrega l´equip escollit ha estat l´Egara infantil femení. Per què? I per què no?

"la meva tàctica és la dels carrileros", tàctica desconeguda per tots els entrenadors d´el.lit consultats per aquesta redacció. No obstant, el tècnic lamenta "la irregularitat de l´equip i la falta d´ambició en alguns entrenaments. Aquest fet, però, és bastant comprensible per l´edat de les jugadores." L´equip de "Si això és una escola..." va voler esbrinar si la presència de jugadores relacionades amb el "staff" del primer equip així com la de la seva germana era motiu de tracte de favor. La resposta de "el Kàiser" fou contundent: "Si vals, vals. I si no, banqueta".
D´altra banda, vam trucar algunes de les jugadores de l´equip. Una d´elles, Sònia Sànchez, estava -en el moment de la trucada- escoltant l´Alejandro Sanz i va mostrar-se molt i molt reservada. Això sí, va tenir temps d´ensabonar els entrenadors dient que "són molt simpàtics".
Anna Sala, més receptiva a la nostra trucada, ens comenta que juntament amb les dues Sònies -anomendes les motoristes- sovint arriben tard a l´entrenament i acostumen a inventar excuses poc creïbles, "però mentre colin...". L´Anna proposa arribar al Campionat d´Espanya entrenant fort i preguntada pels entrenadors fu¡g d´estudi posant com a excusa que havia quedat amb la Sònia Sànchez. Quina casualitat, oi?
Des del "si això és una escola..." volem encoratjar els seus entrenadors en la dura tasca. Ara bé, tenim les nostres reserves sobre la tàctica dels carrileros. I és que: D'on ha tret el títol aquest entrenador? I el que encara és més greu: Qui li ha donat aquesta responsabilitat? Totes aquestes preguntes ens condueixen directament al cim de l'organigrama tècnic on hi reposa la figura del plenipotenciari "direc-tot" de l'escola de hockey. I es que com diu un gran comunicador de les ones "que cada palo aguante su vela".

Ciutat de La Haya - Ciutat de Terrassa

Els dies 22, 23 i 24 de gener, s'ha disputat la tercera edició del d'aquest torneig, que enguany ha comptat amb un format competitiu molt atractiu.
Es realitzà en la seva totalitat a les instal.lacions esportives de l'A.T.H.C., a Can Salas, i ha estat possible gràcies al patrocini de la Caixa de Catalunya i les firmes comercials Egabac, Continente i L.G. Cirsa.
Durant el torneig s'instal.là una carpa on es servien menjar i beure. Hem d'agraïr als sempre importants voluntaris que amb la seva simpatia i bon fer van saber dur la tasca encomanada a la perfecció i en donar un aire totalment festiu.
El divendres al vespre, els equips van sopar al restaurant del Club Egara, i després es feu una festa a la sala-discoteca del nostre Club, que fou molt animada.
El dissabte, després de la recepció oficial que va oferir l'Ajuntament a tots els equips, s'assistí a un concert a la Jazz-Cava de Terrassa, amb l'actuació del grup Cafè-Soul.

Resultats:

Divendres, dia 22
• H.G.C. 0 - A.T.H.C. 2
• Klein 0 - Club Egara 1
• H.D.M. 4 - C.D. Terrassa 1

Dissabte, dia 23
• H.D.M. 0 - Club Egara 5
• H.G.C. 7- C.D. Terrassa 1
• Klein 4 - A.T.H.C. 7

Diumenge, dia 24
• Klein 3 - C.D. Terrassa 2
• H.D.M. 0 - A.T.H.C. 3
• H.G.C. 1 - Club Egara 4

Com podem observar, el nostre Club ha fet un bon paper. Des d'aquestes ratlles volem agraïr a tots els nostres afeccionats la seva presència i el seu incondicionable suport al nostre equip.

El passat mes de novembre es va celebrar en una prestigiosa societat gastronòmica ("Terregada 30") de la nostra ciutat, un sopar amb motiu del "Hat Trick" aconseguit pel nostre primer equip la darrera temporada. Sembla ésser que l'origen d'aquest sopar fou una promesa entre dos "cuiners amaters": en Rafa Mundet i en Jan Galí, el de la "Mina" (la d'aigua, no el barri), que van comprometre's fer-lo si es guanyaven els tres títols. El menú va consistir en un primer plat de pasta italiana amb ceps i butifarra negra. Després, un filet Wellington i, per acabar, creps amb melmelada de gerps. El vi fou de Rioja i el cava, naturalment, Parxet. Al final del sopar els dos cuiners foren obsequiats amb una botella de whisky i una altra de cava. Adivineu a qui li va tocar cada una d'elles?

Per celebrar l'haber guanyat els 8 primers partits de la present lliga, l'equip tècnic va "recompensar" als jugadors amb una sessió d'aeròbic a càrrec de la professora Norma, del gimnàs del Club. Allà es va demostrar qui són els que tenen més facilitat pel ball o qui frequenta més les discoteques (els tècnics en prengueren bona nota). L'experiència fou divertida i agradable, malgrat que alguns jugadors van comentar que es van cansar més que si s'haguéssin entrenat amb Diego Silla. Aquesta reflexió també la va captar el cos tècnic i no es descarta que per aquest any 1999, la Norma passi a formar part del primer equip com a preparadora física, i Diego passi al gimnàs.

També cal dir que més d'un jugador es desenvolupa millor al terreny de joc que no pas al gimnàs fent aeròbic. Des d'aquestes ratlles volem agraïr a la Norma la classe que ens va fer i anima a tots els socis freqüentin més el gimnàs

Ës gratificant veure com els nostres jugadors, a més de l'alt rendiment que tenen dins el camp de hockey, també s'espabilen en altres facetes. Així, en les darreres jornades tant el Josep Ejarque com el Miquel Codina s'han incorporat al món laboral. El primer d'ells, a més de disparar els índex d'audiència amb les seves aparicions a la ràdio (93.3 FM), i un cop acabats els seus estudis, ha començat a treballar en una important entitat financera. Per altra banda, el "Michel", amb la titolació d'Administració i Direcció d'Empreses per ESADE sota el braç, s'ha incorporat a una empresa multinacional, líder en el sector informàtic. Enhorabona i molta sort a tots dos!

El nostre equip juvenil es va desplaçar a Ourense per a disputar el XLV Campionat d´Espanya Juvenil Masculí de Hockey Sala, durant els dies 27 al 29 de desembre, al Pabelló Municipal d'Esports de l'esmentada població, aconseguint una meritòria segona posició.
L´equip portat pels entrenadors Pere Amat i Siso Ventalló estava format pels següents jugadors: Miqui Bosch, Quico Cortès, Ramon Alegre, Ignasi Patanàs, Albert Prades, Eduard Tubau, Pol Quintana, Jordi Carrera, Riqui Barnils i Eduard Arbós.
La competició es desenvolupà amb 2 grups de 4, dels quals l´Egara estava enquadrat amb els equips gallecs Verín H.C. i Mariñamansa i el S. Pablo Valdeluz de Madrid.

Els resultats varen ser els següents:

• Verín H.C. 2 - Egara 4
• S. Pablo Valdeluz 2 - Egara 7
• Mariñamansa 0 - Egara 5