Club EGARA

Nº:1 Març'98

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

De plats i olles

Les faves
Aprofitant aquesta finestra que m' ha obert el club per arribar fins a vostès, m'agradaria donar a conèixer reflexions, impressions, idees que a un cuiner li passen pel cap i que espero que siguin profitoses per endinsar-los dins el món de la cuina i de la gastronomia, dels productes i les modes, les receptes i els plaers propis de la taula. Així, avui, faré un monogràfic sobre un producte d' aquest temps d' inici de primavera : les faves.

Quan el dia s'allarga i el solet comença a escalfar, quan ja canta el cucut, a l' hort granen ja les faves. Aquestes primeres faves son una delícia. Gens pellones, de color verd clar i aroma amarg i dolç a l' hora. Tenen la tendror d' allò que encara no és però s' insinua. Es couen en un no res i són més un plat de verdura que no pas llegums. Hi ha qui considera un infanticidi menjar aquestes favetes de primera florida, petites i fonedisses, potser sí. Però són una meravella. Si les fan ofegades només amb alls tendres, un brot de menta i un raig d' oli del millor, ja m' ho sabran dir. S' hauran menjat la mateixa primavera.

Als catalans ens agraden les faves, som favers. I les faves ofegades, conegudes com a "faves a la catalana", són una de les receptes magistrals de la nostra cuina. Hi ha moltes receptes i cadascú les fa una mica com vol, però el plat és el mateix. Faves més o menys tendres, ofegades amb oli d' oliva (n'hi ha qui posa greix de porc) i perfumades amb herbes i amb botifarra negra i cansalada. La tradició vol que la menta hi sigui indispensable ; el llorer i el marduix, en canvi, depenen del cuiner, així com la copeta de moscatell o d' anís. També hi ha qui hi fa una mica de sofregit de ceba i tomàquet, fent derivar la recepta cap al platillo empordanès.

Com a mi m' agraden més, és ofegades simplement amb alls i cebes tendres, tot en cru. I amb la menta i un brot de julivert . Hi poso porc o no, depèn com siguin les faves. La meva norma és aquesta : com més granades, més additaments admeten. És lògic, com més farinoses i pastoses són, més aguanten el pes específic de cansalades i botifarres, més l'aguanten i més el demanen.

Mirin, després de parlar-ne tant, volen que els diguin una cosa ? Me'n vaig al mercat a comprar-ne. M' ha fet entrar ganes de menjar-ne !

Lluís Bernils
Cuiner


La veu del soci
Isidre Graells, soci Nº 331	Amb aquesta secció, El Drac pretén apropar-se a socis del nostre club mitjançant una bateria de deu preguntes que tant giren entorn de l'àmbit personal com de l'àmbit social. Amb aquesta intenció, cada mes sotmetrem a un soci al nostre particular decàleg que, evidentment, s'amollarà al perfil del personatge per tal d'aconseguir desvetllar algunes curiositats que amb un qüestionari rígid i predeterminat potser no descobriríem.
El decàleg de La Veu Del Soci no cerca ser una entrevista seriosa i, per això, incorpora preguntes amb to d'humor que no volen sinó fer-la més amena de cara als nostres lectors. Pel primer número, El Drac ha escollit el nostre consoci Isidre Graells. L'Isidre, té quaranta-vuit anys, és jardiner de professió i es declara de l'Egara cent per cent. Casat amb Maria Teresa Planas, té dos fills - el Marc i l'Ivan- i ha jugat a futbol tota la vida. El seu equip és l'Espanyol -cosa que remarca amb orgull- i, des de fa uns anys juga la lliga social de fulbito del nostre club. Qüestionari: el decàleg. 1.La vida és una planta? Jo crec que sí, perquè la vida és sembrar i és créixer, és anar-se fent madur i al final morir. Sí, sí, la vida és com una planta. 2.Quina opinió tens sobre el naixement d'aquest nou butlletí informatiu al club? És molt interessant perquè els socis ens assabentem del què passa dins el club i és una proposta necessària. 3.Tu jugues a fulbito, és justificada la teva fama d'home-gol? Bé, era home-gol quan era jove. Ara sóc, com si diguéssim, home-mòmia. Ara bé, a mi m'agrada molt jugar a futbol i sempre m'entrego al màxim. 4.En els teus inicis, amb quin mot (apodo) se't coneixia en el món del futbol? Sí, vaig començar i em deien Eusebio, aquell jugador portuguès que era mig moreno i, per aquest motiu, m'identificaven amb ell. 5.Quan surten de nit, tornen molt tard els teus fills? Déu n'hi do, tots dos. En principi, vaig pensar que seria un d'aquells pares que els pararia i seria autoritari, però ara ja no hi ha manera de posar-hi fre i vénen a l'hora que volen. 6.T´agradaria poder jugar al paddle - tennis dins el nostre club? M'agradaria molt. És un esport que m'interessa força. 7.Tant si plou com si no, cal venir a veure els partits d'hockey amb paraigües? Sí, s'ha de venir amb paraigües i gavardina. 8.Què hi falta a l'Egara? No ho sé, jo trobo bé tot el què hi ha. 9.Amb Camacho, l'Espanyol a la UEFA? No, l'Espanyol té un equip per "anar tirant" i arribar a la UEFA amb una lliga tan competitiva com aquesta és molt difícil. 10.Coneixes la Monica Lewinsky? Sí home, és la de l'assumpte del Clinton. Personalment, però, no tinc el gust encara que m'agradaria tenir-lo.
\|Sumari \|Editorial \|Club \|Hockey \|Tennis \|Hípica \|Gimnàs \|Persones \|La teva opinió \|